La burgesia barcelonina irromp al debat migratori en ple procés de regularització ordenada pel govern espanyol. El Cercle d’Economia, en la seva darrera nota d’opinió, ha exigit a les institucions que “modulin” els fluxos migratoris per aconseguir un model productiu “intensiu”; més basat en la productivitat i menys en la mà d’obra barata. Segons ha indicat la presidenta del club, Teresa Garcia Milà -en la seva primera publicació després de succeir Jaume Guardiola- ha lamentat el desequilibri que ha generat un esclat migratori “molt ràpid i de molt volum” en les darreres dues dècades a Catalunya, en línia amb les necessitats d’un teixit empresarial de baixa qualitat que reclama més treballadors barats que innovació. En aquest sentit, el Cercle reclama “transitar cap a un model econòmic fonamentat en la productivitat”, que “moduli” l’entrada de persones migrants i posi el focus en aquelles “de més alta qualificació”, que atenguin la demanda laboral d’empreses amb millors models de negoci. Això exigeix, a parer de l’entitat, una “veritable política migratòria” que ha estat completament absent de les institucions catalanes i espanyoles al llarg de tot el segle. “No es pot enfrontar ni des del populisme ni des del bonisme”, ha postil·lat el director general del Cercle d’Economia, Miquel Nadal.
L’anàlisi del Cercle assenyala que l’entrada de persones migrants a l’Estat espanyol i a Catalunya en les darreres dues dècades s’ha produït a un ritme molt més elevat que a l’entorn europeu des de principis de segle. En només 25 anys, Catalunya ha passat d’un 5% de població nascuda a fora de les fronteres estatals fins a un 25%, uns dos milions de persones foranes. La comparació és desfavorable amb els països de l’entorn, com ara França o Itàlia, que s’ajusten a un 17 i a un 12% respectivament. Això ha generat un xoc de demanda en béns i serveis; però també ha permès el capital a concentrar-se en sectors poc productius, com ara l’hostaleria o la indústria càrnia, molt extensius pel que fa a mà d’obra.
Els burgesos de la capital criden a una arribada més “moderada” de persones migrants, però no a un retall absolut. Per a Nadal, “el flux migratori continuarà”, i és, de fet, “necessari”. El model concret, sense una planificació endreçada, ha permès “sostenir el creixement del PIB i l’ocupació”, però ho ha fet amb “guanys molt limitats de renda per càpita i posicions relatives en el context europeu”. L’empobriment generat per aquest model productiu que atrau immigració, a parer del Cercle, ha provocat que el Principat perdi un 20% de riquesa per ciutadà respecte de la Unió Europea, i se situï en la mitjana comunitària després d’haver estat, ara fa dues dècades, substancialment per sobre del conjunt.
Els nous criteris migratoris
La manca de gestió que han protagonitzat les institucions catalanes i espanyoles ha generat “una disfunció molt perversa” en la regulació migratòria. Des del Cercle alerten que, sota la llei actual, “es facilita l’entrada de molts immigrants que genera una bossa molt important d’irregularitat sobrevinguda”. Una bossa de població que es troba en “un buit legal” que no els permet aspirar a un projecte vital digne, a través del sistema d’arrelament, que ofereix una “expectativa” de ciutadania passats dos anys al territori espanyol. El model actual, denuncia el club, “no funciona per a ningú”, en tant que no atén les necessitats de la població migrada ni permet que aportin a la riquesa del país. En aquest sentit, valoren la proposta de regularitzar 500.000 immigrants que ha posat sobre la taula el govern espanyol, que permetrà regularitzar llocs de feina i ingressos per a l’erari públic que ja s’haurien d’estar rebent. Tot i això, reclamen que aquest “comptador a zero” per als migrants en irregularitat sobrevinguda sigui un punt de partida per a una reforma més ampla. “És una constatació d’un fracàs”, sosté Nadal; un en què continuaran caient les institucions catalanes si no s’apliquen reformes.
Entre altres qüestions, des del Cercle criden a endurir punts de la llei d’estrangeria com és el reagrupament familiar, que permet acollir ciutadans de països tercers amb relacions de familiaritat de primer grau amb migrants ja residents. Amb l’informe insisteixen a introduir reformes que, per exemple, tinguin en compte requisits de mitjans de vida per garantir el benestar del nucli familiar reagrupat. També criden a invertir en la inspecció de treball per vigilar la contractació irregular de persones sense permís de residència, molt concentrada en sectors poc productius i en l’economia submergida. Val a dir que els burgesos barcelonins no aprofundeixen en les mesures concretes que s’haurien d’establir, si bé contemplen també qüestions com una política funcional de visats o acords bilaterals amb els països emissors. Amb tot, posen el focus en un model productiu més valuós, que atregui al país els perfils més qualificats. Posen l’exemple del Canadà o Austràlia, que “prioritzen habilitats, experiència professional i competències lingüístiques” per alinear l’entrada de migrants amb les necessitats del mercat de treball i del seu entorn social.
Competències territorials
Des de l’entitat afirmen, a més, que el repartiment de competències pel que fa a la política migratòria no atén a les necessitats concretes de les administracions. Garcia-Milà alerta que “bona part de la tasca d’integració” de les persones migrades es produeix a escala regional, o fins i tot municipal; i que la centralització d’aquestes atribucions en l’administració general de l’Estat no facilita el seu bon funcionament. En aquest sentit, contemplen que un traspàs de “part de les competències” relacionades amb els fluxos migratoris a Catalunya seria desitjable. Nadal posa el focus en aquelles tasques relacionades amb “l’acollida i els serveis”, que pesen sobre les “comunitats” locals. No han entrat a valorar si la proposta de Junts per Catalunya d’un traspàs integral de la competència migratòria a la Generalitat va en aquest camí, però sí que han reclamat l’Estat que, en cas que descentralitzi aquest segment, ho faci amb una garantia de recursos suficients per tirar endavant les polítiques necessàries.
No a mitges a l’extrema dreta
Els burgesos barcelonins, val a dir, s’han desmarcat de les extremes dretes a l’hora de posicionar-se respecte de la immigració. Garcia Milà ha lamentat, explícitament, que la manca de polítiques migratòries ha deixat un forat que omplen els “discursos radicals i simplificats que augmenten la polarització política”. Tot i això, la presidenta obre la porta a trobar-se amb els espais que han abanderat el discurs contra la immigració, Vox com amb Aliança Catalana. Ha reconegut que “segurament tinguin posicions molt divergents”, si bé consideren que “el diàleg sempre és positiu”.
