El president del BBVA, Carlos Torres, descarta dimitir malgrat el fracàs de l’OPA hostil sobre el Banc Sabadell. En una roda de premsa després de conèixer els resultats de l’operació, que han deixat el banc basc en fora de joc, Torres ha argumentat que “no és motiu” per retirar-se de la jerarquia de l’entitat. Segons el directiu, la seva iniciativa ha gaudit del “suport” de tots els accionistes i el consell d’administració de l’entitat. A més, sosté que el resultat d’una ofensiva de creixement inorgànic no ha de ser la mesura del rendiment de la seva directiva. “A l’equip directiu, a Onur Genç i a mi, se’ns ha de jutjar amb els resultats i el rendiment per als accionistes”, ha sostingut Torres.
En la seva presentació, Torres ha reivindicat el valor de l’OPA, que considera “objectivament atractiva” malgrat la desfeta en acceptació. De fet, no ha reservat cap espai per a l’autocrítica: per al president, el banc basc “hauria actuat exactament com ha actuat” en tots els escenaris que s’han plantejat. “L’operació tenia un enorme sentit estratègic i financer, i és una gran oportunitat perduda”, continua. Pel que fa al preu que oferien per les accions, que s’ha demostrat insuficient, Torres ha reivindicat la valoració, i també la decisió de mantenir-lo. “Vam dir que faríem l’operació, però no a qualsevol preu. Hem estat disciplinats i hem presentat la millor oferta que podíem fer”, ha ressaltat el primer executiu.
Els motius del fracàs
Tot i la insistència dels periodistes, Torres no ha volgut explorar en gaire profunditat els factors que han portat a la derrota del BBVA. Recomptant la participació dels inversors, ha concentrat la majoria dels vots negatius en els minoritaris catalans i els fons indexats, que finalment s’haurien mobilitzat amb una part molt petita de la seva cartera de títols del Sabadell. La directiva confia, per altra banda, que els inversors de gestió activa -els perfils que fan apostes a llarg termini sense lligar-se a l’índex- sí que s’han activat a favor seu, si bé el seu suport hauria estat insuficient. Val a dir que el recompte té forats: aquests darrers perfils sumen el 35% del capital del Sabadell, una xifra que, per si mateixa, està molt per sobre del 25,5% que han assolit.
Torres, però, ha deixat apunts tangencials que identificaven com a culpables de la seva fallida el regulador i el mateix Banc Sabadell. Ha recordat que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència va prendre una “decisió sense precedents” quan va portar l’OPA a fase 2 d’anàlisi. “No havia succeït mai en el nostre sector; i s’havia donat en poques operacions a tota l’economia espanyola”, ha argumentat. L’estudi al detall va suposar “un retard important” de l’OPA; “i els retards sempre generen una incertesa que no és bona”. Per altra banda, sosté que “l’oposició vocal” del consell d’administració sabadellenc, liderada pel conseller delegat, César González-Bueno, i el president, Josep Oliu, tampoc no els ha jugat a favor. En aquest sentit, ha negat les acusacions de González-Bueno, que culpabilitzava el BBVA de l’allargament del calendari, especialment durant la segona OPA. “No teníem cap interès a allargar el procés. Si hi hagués hagut compromisos per evitar la fase 2, els hauríem presentat”, ha reblat el primer executiu.
Sense comentaris cap al regulador, crítiques a la llei
Sobre el paper dels reguladors del mercat espanyol en l’OPA, Torres s’ha limitat a traslladar-hi “tot el respecte” per les seves actuacions. La tasca de la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, més enllà dels terminis, ha estat correcta a ulls de la Vela. Els problemes que hi ha hagut, a parer del president, els ha aportat la mateixa regulació espanyola. “S’ha posat de manifest que hem de refrescar la llei d’OPAs. Determinats articles no són prou clars, i estan subjectes a interpretació”, ha criticat -per exemple, els terminis de cada actuació concreta, o el càlcul del preu equitatiu en cas de segona OPA-. També ha reclamat una reforma del tractament dels accionistes institucionals, especialment dels fons indexats, que amb la llei espanyola “no tenen tota la informació” necessària. “Pagaria la pena revisar-ho, i no soc l’únic que té aquesta opinió”, ha argumentat -en referència a les demandes en el mateix sentit que va fer el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, en una trobada financera la passada setmana-.
