L’encesa pugna per les Cambres de Comerç catalanes arriba a la seva fi. Poques hores abans de conèixer el resultat final de les eleccions, amb les conteses a Barcelona i Terrassa al centre, els principals actors de la campanya han elevat el to. Davant la incertesa que encara envolta la governança de dues de les tres principals cambres del país, les candidatures d’Eines de País, seguint les petjades del govern barceloní de la presidenta Mònica Roca i el vicepresident Toni Fitó, s’han fet forts en les reclamacions de democràcia interna i “joc net”, tant en les eleccions com en la gestió corporativa. Per la seva banda, els representants de l’empresariat tradicional esperen que el 2019 fos un parèntesi en una continuïtat històrica de la governança empresarial al país, de la mà de gremis professionals, multinacionals i, en alguns casos, patronals. El pròxim dimecres dia 20, amb el tancament del sufragi presencial, es posarà a prova la capacitat mobilitzadora de l’independentisme en una conjuntura adversa; el suport a la gestió d’Eines a la principal Cambra del país i la posició que encara sostenen les velles estructures econòmiques a un teixit de negoci com el català, dominat amplament per les petites i mitjanes empreses.
En les últimes jornades de campanya, els representants d’Eines de País-Un pas més –la candidatura barcelonina que busca revalidar la sorprenent majoria que va portar Joan Canadell a la presidència de la Cambra l’any 2019– ha encès la campanya, primer al territori i després a la capital, amb dures acusacions cap a poders polítics i econòmics que asseguren estan vinculats als seus rivals. En diverses declaracions, tant presidenta com vicepresident han apuntat sovint cap a Esquerra Republicana de Catalunya, i fins i tot cap a la Generalitat, com dos dels grans suports de Va d’Empresa, la llista única de l’establishment capitanejada per l’exCEO de l’asseguradora DKV Josep Santacreu. En una entrevista amb Món Economia, Roca va lamentar que “ERC donés suport a una candidatura antiindependentista”; un sentiment que Fitó ha compartit durant els actes de campanya al territori. En una presentació davant empresaris maresmencs a Premià de Mar, el candidat va criticar el “cada cop més clar suport” d’una part d’Esquerra als de Santacreu, tot recordant, entre altres qüestions, la participació a Va d’Empresa de Vicenç Pedret –de la mà de l’empresa Adevipe–; considerat molt proper a Oriol Junqueras.
Les crítiques des d’Eines, però, han pres un tarannà més explícit en les darreres jornades. En una compareixença el passat dijous, Fitó va anunciar que membres de la seva llista havien rebut “pressions per retirar-se” dels comicis. Els independentistes s’han reservat, però, quines empreses de la candidatura han rebut aquestes pressions, així com des d’on arriben, a l’espera de possibles accions legals. Més enllà d’això, Fitó va apuntar cap a la patronal catalana de les petites i mitjanes empreses, Pimec, per enlletgir el seu “favoritisme” cap a Va d’Empresa. “Pimec vol controlar la Cambra”, lamentava, tot acusant-los d’oferir suport als nombrosos candidats de Santacreu que són també socis de la patronal –un suport que, declara, no han rebut els membres de l’associació que militen a les files d’Eines, entre els que consta ell mateix–. El vicepresident en funcions de la corporació va contraposar l’actitud de Pimec a la de Foment del Treball, que, assegura, ha mantingut una “neutralitat exquisida” durant la campanya. El president Josep Sánchez Llibre, cal recordar, manté una gran relació amb l’actual executiva; mentre que els llaços entre la Cambra i Pimec s’han vist esquinçats d’ençà de la negativa dels d’Antoni Cañete a recolzar la nova llei de cambres.
Pimec, per la seva banda, ha negat qualsevol participació al procés electoral més enllà de la que el plenari ja garanteix a les associacions patronals –un 10% de les vocalies, el que es tradueix en sis seients a repartir amb Foment–. En un comunicat fet públic el mateix dijous, la patronal ha assegurat que “ja és part de les Cambres per la seva condició de patronal més representativa de Catalunya, i no es presenta a cap procés electoral, només impulsa i dona suport als seus associats”. Va recordar, també, l’enviament als seus associats d’un document on s’informava de tots els seus socis que opten a un escó a la Cambra barcelonina, tant els d’Eines com els de Va d’Empresa, així com els independents. Aquest gest, però, no va satisfer la candidatura independentista, que sosté la desigualtat d’aquest “impuls i suport” en favor dels associats que es presenten sota el paraigua de Santacreu.
Xoc estratègic per la participació
La participació a les eleccions a les cambres de comerç ha estat històricament irrellevant. L’any 2010, quan es va encetar la llarga presidència de Miquel Valls, de les més de 400.000 empreses, autònoms i altres titulars d’activitat econòmica amb dret a sufragi a la cambra barcelonina, només va exercir el seu dret un 0,7%, menys d’un miler. Uns anòmals nou anys després, la múltiple contesa electoral va accelerar l’afluència de votants fins fregar els 20.000, poc més d’un 4,5% de l’electorat. Per als independentistes, la mobilització és essencial, i no només a Barcelona. La candidata i presidenciable d’Eines de País Terrassa, Natàlia Cugueró, ja va destacar a una entrevista amb Món Economia i Món Terrassa que “si l’empresariat es mobilitza i vota, tenim moltes opcions de treure un bon resultat”. En aquest sentit, les tres llistes que reben el suport de l’ANC, afegint-hi Manresa, han optat per una estratègia expansiva, amb una vintena d’actes a tot el territori que van culminar amb una ponència conjunta a la capital del Bages. Les màximes: democratització d’unes institucions controlades per les elits, participació i dedicació a les petites i mitjanes empreses i l’Estat propi com a “millor política econòmica” per al teixit de negoci català. Roca, així, espera que les eleccions a les Cambres esdevinguin un “tsunami” en favor de l’independentisme, amb un horitzó ambiciós: des d’Eines es marquen el repte d’assolir el 9% de vot, el doble que en els anteriors comicis, malgrat ho veuen com una possibilitat llunyana.
Enfront, unes elits empresarials que han optat per mètodes més discrets. La candidatura de Santacreu –amb enormes efectius com ara Ficosa, Comsa, Fluidra o la immobiliària Colonial, una de les multinacionals que van treure la seu de Catalunya en direcció Madrid després de l’1 d’octubre– ha fet una tasca privada, de converses directes amb empresaris i gremis fora del focus mediàtic. El líder només ha fet una aparició als mitjans –una recent tribuna al diari VIA Empresa–, mentre que s’han limitat a fer un únic acte de campanya, la seva presentació a la seu del Cercle d’Economia el dia 3 de juliol. Mentre que els encarregats de la campanya –ideada pel candidat Enric Jové, CEO de McCann– asseguren que la tàctica busca “evitar la politització” de la que, denuncien, fan mà els independentistes; Eines lamenta la manca de debats públics que sí que es van produir ara fa quatre anys. Des de Va d’Empresa argumenten que els debats són “eines polítiques, no empresarials”, mentre reivindiquen una dedicació exclusiva als seus potencials votants per sobre de la difusió pública. “A mi no m’ha de votar un portuari, o un transportista”, declarava el candidat Àlex Goñi a Món Economia.
Un ple en disputa
Ara fa quatre anys, la composició del ple de la Cambra de Barcelona va ser molt diferent del que sortirà de les votacions el dia 20. Els 35 escons assolits per Eines de País van conviure amb les sis cadires patronals i amb 14 vocalies per aportació econòmica voluntària, les conegudes com a cadires de plata, assignades per primer cop en la història principalment a grans empreses per un valor de sortida de 75.000 euros l’any. Ara, aquestes cadires de pagament s’han reduït a la seva mínima expressió legal: dues, d’acord amb la llei general de cambres espanyola, a un preu de sortida de 150.000 euros. Dues vocalies que, a hores d’ara, romanen desertes –tot i que des d’Eines confien que seran ocupades un cop constituït el ple “independentment de qui guanyi”–. D’aquesta manera, el plenari constarà en primera instància de 58 membres. Només Eines, cal recordar, opta als 52 en lliça; mentre que Va d’Empresa es presenta a 46, amb un vacant i cinc en què presta la seva confiança a “independents de prestigi” que opten a l’elecció fora de les dues llistes. Grans noms d’aquests independents –13 en total, després de la retirada d’Aigües de Barcelona–, com ara Saba, Bon Preu o el Banc Sabadell, van negar poc després de la proclamació oficial de candidatures a Món Economia qualsevol vinculació amb cap de les dues llistes, tot argumentant que opten al seu epígraf per “representar interessos de sector”.
Menys intriga hi ha en els sis escons restants, els assignats a patronals. Mentre que ara fa quatre anys Pimec i Foment del Treball van presentar llistes separades, enguany concorren juntes, amb sis noms acordats entre els que consten destacats empresaris com el president executiu de Fluidra Eloi Planes o el president i conseller delegat de MOVENTIA Miquel Martí. El 2019, quan les patronals es van enfrontar pels sis escons, la majoria independentista al ple va assignar quatre a Pimec i dos a Foment. Des d’Eines asseguren que no compten amb el vot de cap d’aquests vocals, fins al punt que Fitó espera que no “alterin la majoria sortida de les urnes”; tot i que no hi ha cap seguretat en la direcció del vot de cap dels sis representants de les associacions empresarials.
Terrassa, la seva pròpia batalla
Si Eines de País – Un pas més fa servir els quatre anys de gestió com a cavall de batalla, Eines de País Terrassa recorda els 137 anys en què, etziben, la cambra vallesana ha estat dominada per les elits terrassenques. El 2019, amb només 18 candidatures, la llista cívica va aconseguir més vots que la de l’actual president, Ramón Talamàs, i es va fer amb 10 seients al plenari. Cugueró, fins ara vicepresidenta tercera de l’entitat, lidera una llista que, ara sí, opta als 35 epígrafs en disputa. Al davant, un Talamàs que reivindica el suport de gremis, associacions empresarials i altres entitats econòmiques de la comarca per mantenir la presidència. Mentre que en el cas terrassenc és La Teva Cambra qui fa bandera la gestió realitzada, Cugueró aspira a fer “més participativa i transversal” una cambra que “ja era presidencialista, però ara ha esdevingut personalista”. Entre les mesures més destacades d’Eines de País Terrassa, la reobertura de la seu física a Sant Cugat del Vallès, tancada arran de la pandèmia per l’actual administració; l’apropament al territori i una major participació de les petites i mitjanes empreses tant a la presa de decisions com a les mesures que pugui prendre la corporació. Per la seva banda, el candidat continuista aposta per “donar a conèixer” la Cambra entre els empresaris de la demarcació, tot subratllant que sota el seu govern s’ha “revitalitzat” la Cambra de Terrassa.
En el cas del plenari terrassenc, les patronals no han trobat l’espai d’entesa que sí que han assolit a Barcelona. La de Terrassa és, de fet, una de les dues úniques cambres –afegint-hi la de Tarragona– on les dues grans patronals del territori s’enfrontaran per les vocalies assignades –cinc, en aquest cas–. Amb una Cecot posicionada a favor de Talamàs, l’entrada de Pimec al ple pot esdevenir clau per al nomenament de l’executiu. Amb tres dies de votacions tancats, i molt a prop de saber el resultat, la composició de les dues grans cambres en disputa aquest setembre roman un misteri. Representants de totes les llistes es declaren “satisfets i optimistes” amb la campanya –així són les eleccions–, però només els empresaris, en l’estrany sistema de vots que regeix les cambres catalanes, poden decidir qui hi mana.
