Les grans companyies energètiques espanyoles continuen mostrant una capacitat notable per generar beneficis en un context de transformació profunda del sector. Iberdrola ha tancat el primer semestre amb un benefici de 4.336 milions d’euros, un 22% més que un any abans, impulsada principalment pel negoci de xarxes. Naturgy ha registrat un benefici rècord de 1.215 milions, un 5,9% més, gràcies a la fortalesa del negoci gasista i de les activitats regulades. Enagás ha presentat una evolució menys favorable, amb un benefici de 126,9 milions d’euros, un 27,9% inferior al del mateix període de l’any passat, tot i mantenir les seves previsions anuals.
Més enllà de les diferències entre companyies, els resultats confirmen una tendència de fons: les grans energètiques obtenen cada vegada una part més important dels seus ingressos de negocis vinculats a les infraestructures, les xarxes i la transició energètica. A primera vista, els resultats semblen contradictoris en un context marcat durant els darrers anys per la crisi energètica, la volatilitat dels mercats i l’encariment dels subministraments. Però la realitat és que el model de negoci del sector ha canviat profundament i avui els beneficis depenen de factors molt diferents dels que predominaven fa una dècada.
Quan Europa va entrar en la crisi energètica desencadenada per la invasió russa d’Ucraïna l’any 2022, molts analistes van pronosticar anys d’incertesa per al sector. L’encariment del gas, la volatilitat dels mercats i la necessitat d’accelerar la descarbonització semblaven dibuixar un escenari complex per a les grans energètiques. Però quatre anys després, la realitat és més matisada: les principals empreses del sector continuen generant beneficis multimilionaris en plena transformació energètica, tot i que per motius molt diferents dels que predominaven fa una dècada.
Quatre grans àrees de negoci sostenen els beneficis
La principal raó és que si tradicionalment els beneficis depenien sobretot de la producció i comercialització d’electricitat o gas, avui una part creixent dels ingressos procedeix de quatre grans àrees de negoci que s’han convertit en els veritables motors del sector.
La primera són les xarxes regulades de transport i distribució. És probablement el negoci menys visible per al consumidor, però també un dels més rendibles i estables. A mesura que augmenta el consum elèctric i es connecten noves instal·lacions renovables, les xarxes necessiten més inversions. Aquestes infraestructures tenen una remuneració regulada pels estats, cosa que garanteix ingressos recurrents i relativament previsibles. Iberdrola és un dels exemples més clars d’aquesta tendència: una part important del creixement dels seus beneficis prové precisament de les xarxes que opera al Regne Unit, als Estats Units i al Brasil.
La segona gran font de negoci són les energies renovables. Durant anys es van percebre com una aposta de futur amb retorns incerts, però avui ja formen part del nucli del negoci energètic. Parcs eòlics, instal·lacions solars, centrals hidroelèctriques i sistemes d’emmagatzematge generen electricitat amb costos operatius relativament baixos un cop construïts. A més, la demanda d’electricitat neta continua creixent tant per part de les empreses com de les administracions públiques.
La tercera font de beneficis és el gas, que continua sent imprescindible. Tot i l’avenç de les renovables, el sistema energètic europeu encara necessita centrals capaces de produir electricitat quan no bufa el vent o no hi ha prou radiació solar. Les centrals de cicle combinat mantenen un paper clau per garantir l’estabilitat del sistema. Aquest factor ajuda a explicar els bons resultats de Naturgy, beneficiada tant per l’evolució dels mercats gasistes com per la importància estratègica que continua tenint aquest combustible durant la transició energètica.
La quarta gran transformació és l’aparició de nous serveis energètics. Les grans companyies ja no es limiten a vendre electricitat o gas. Cada vegada ofereixen més serveis vinculats a l’eficiència energètica, l’autoconsum, la instal·lació de plaques solars, la mobilitat elèctrica, la gestió intel·ligent de la demanda o l’emmagatzematge energètic. És un mercat encara emergent, però amb un potencial de creixement considerable a mesura que llars i empreses electrifiquen una part més gran de les seves activitats.
Tot plegat coincideix amb una tendència de fons que reforça aquests quatre negocis: el consum elèctric continua augmentant. La digitalització de l’economia, els centres de dades, la intel·ligència artificial, el vehicle elèctric i la substitució progressiva dels combustibles fòssils impliquen una demanda creixent d’electricitat i, per tant, més necessitat de xarxes, infraestructures i inversions.
La lluita pel control de les infraestructures, clau
Els resultats presentats aquesta setmana reflecteixen precisament aquesta transformació. Iberdrola ha impulsat els beneficis gràcies al pes creixent de les seves xarxes regulades i de les inversions en infraestructures. Naturgy ha aprofitat la fortalesa del negoci gasista i de les activitats regulades. Enagás, malgrat registrar una evolució més moderada, continua ocupant una posició estratègica gràcies al control d’infraestructures essencials per al sistema energètic.
Laa crisi energètica no ha frenat les grans empreses del sector, de fet, n’ha accelerat la transformació. La necessitat de reforçar les xarxes, desplegar renovables, garantir el subministrament de gas i electrificar l’economia genera noves oportunitats de negoci per a les companyies que controlen aquestes infraestructures. I de fet, la gran batalla econòmica del sector es lliura avui en un altre terreny: el control de les xarxes, les infraestructures i els serveis que faran possible l’economia electrificada de les pròximes dècades.
