Quan Holaluz va sortir a borsa el 2019, era presentada com una de les grans històries d’èxit de la nova economia catalana. Fundada a Barcelona el 2010 per Carlota Pi, Oriol Vila i Ferran Nogué després de coincidir a l’IESE, la companyia va néixer amb la voluntat de transformar el mercat energètic espanyol a partir d’un model basat en les energies renovables, l’autoconsum i la digitalització. Des dels seus inicis vinculats a Barcelona Activa, l’empresa va aconseguir fer-se un lloc en un sector dominat per les grans elèctriques i es va convertir en una de les marques més reconegudes de la transició energètica.
Set anys després de la seva sortida a borsa, la companyia afronta el moment més delicat de la seva història. El Ministeri per a la Transició Ecològica ha iniciat formalment el procediment per extingir la seva habilitació com a comercialitzadora d’electricitat, un pas que podria acabar comportant la retirada de la llicència per operar al mercat elèctric espanyol. Paral·lelament, el govern espanyol ha activat els mecanismes previstos perquè, en cas que la inhabilitació es faci efectiva, els clients siguin transferits a comercialitzadores de referència.
La resolució, adoptada per la Direcció General de Política Energètica i Mines, concedeix a Holaluz un termini de deu dies hàbils per presentar al·legacions. Tot i que el ministeri no ha detallat públicament els motius concrets de l’expedient, diverses informacions apunten a possibles incompliments d’obligacions reguladores exigides a les comercialitzadores elèctriques. En un comunicat signat per la seva cofundadora i presidenta executiva, Carlota Pi, defensa que es tracta d’un “procediment administratiu” i assegura que l’activitat continua desenvolupant-se amb normalitat. Holaluz sosté que el subministrament als seus clients està garantit i que treballa per resoldre la situació dins dels terminis establerts.
L’impacte de la crisi energètica
L’expedient arriba després de diversos anys de dificultats financeres. El model de negoci d’Holaluz va quedar fortament exposat a la crisi energètica desencadenada després de la pandèmia i agreujada per la invasió russa d’Ucraïna. L’escalada dels preus de l’electricitat als mercats majoristes va posar sota una pressió gran les comercialitzadores independents, obligades a aportar més garanties financeres i a gestionar una volatilitat sense precedents.
En aquest context, la companyia catalana va començar a patir tensions de tresoreria en un moment en què també necessitava recursos per continuar desplegant el seu projecte estrella: convertir milers de llars en petits productors d’energia solar. Paral·lelament, el mercat de l’autoconsum fotovoltaic es va refredar després dels anys d’expansió accelerada.
Les dificultats es van reflectir en els comptes: el 2025, Holaluz va registrar unes pèrdues de 22,2 milions d’euros, tot i reduir-les respecte a l’exercici anterior. Els ingressos van caure un 41%, passant de 271 milions a 158,9 milions d’euros, i també es va produir una forta reducció de plantilla, que va passar de 292 treballadors a 167 en només un any. La cartera de clients també es va reduir significativament, fins a situar-se al voltant dels 221.000 contractes actius, lluny de les expectatives de creixement que la companyia havia projectat durant els anys de màxima expansió.
La reestructuració i l’entrada d’Icosium
Davant aquesta situació, Holaluz va impulsar una profunda reestructuració financera destinada a garantir la seva continuïtat. L’operació va culminar amb l’entrada del fons francès Icosium com a accionista de referència a través d’un préstec convertible que va permetre injectar liquiditat i estabilitzar temporalment la situació financera. L’empresa també va adoptar mesures de reducció de costos, va replantejar algunes línies de negoci i va prioritzar la recuperació de la rendibilitat. Durant la crisi va abandonar la comercialització de gas per reduir riscos, tot i que posteriorment havia anunciat la seva intenció de tornar a aquest mercat.
Malgrat aquests esforços, la recuperació no ha estat suficient per dissipar els dubtes sobre la seva situació financera ni per recuperar la confiança que havia despertat entre els inversors durant els seus primers anys.
Un cas que va més enllà de Holaluz
La situació de Holaluz és especialment significativa perquè la companyia s’havia convertit en un dels grans símbols de la transició energètica a Catalunya i a tot l’Estat. El seu model, basat en l’energia verda, l’autoconsum i la descentralització de la producció energètica, va ser vist durant anys com una alternativa innovadora al domini de les grans elèctriques.
Però l’obertura de l’expedient d’inhabilitació suposa un cop reputacional de gran magnitud i evidencia les dificultats que han afrontat moltes comercialitzadores independents en un context de forta volatilitat energètica, majors exigències reguladores i necessitat creixent de múscul financer. Ara la pilota és a la teulada de la companyia. Les al·legacions que presenti durant els pròxims dies seran determinants per saber si conserva l’autorització per operar o si acaba consumant-se el desenllaç més delicat per a una empresa que, fa només uns anys, es dibuixava com una de les grans promeses de la revolució energètica verda sorgides de Barcelona.
