El BBVA es mostra cada cop més optimista amb el resultat de l’OPA hostil sobre el Banc Sabadell. El president de l’entitat basca, Carlos Torres, sosté fa dies que, amb les seves darreres maniobres, s’ha garantit el suport del gran capital del banc català, que ostenta si fa no fa el 50% de les accions. “El suport dels grans inversors està absolutament clar“, ha argumentat, en una entrevista amb el digital madrileny El Confidencial. Així, Torres contradiu el diagnòstic que han fet públic el president del Sabadell, Josep Oliu, i el conseller delegat, César González-Bueno, que veuen -d’acord amb el consell d’administració- “impossible” que l’adhesió arribi a la meitat dels drets de vot catalans. Aquest és, precisament, el llindar que marca al fullet d’OPA l’èxit de la compra. Qualsevol nivell per sota, segons el document, la faria fracassar.
Oliu i González-Bueno veuen l’operació a un ritme similar que el mercat: després de la millora del preu de l’OPA de la passada setmana -que va deixar el bescanvi en 4,8376 accions catalanes per cadascuna de basca- la majoria d’analistes veu possible que el BBVA superi el 30% que la llei identifica com una propietat de control, però no que superi el 50% que busca. L’argument des de Sant Cugat per defensar la seva postura és, en grau considerable, “l’estructura accionarial” del Sabadell. Més del 40% del banc català està en mans d’accionistes retail, els petits inversors, molts d’ells clients empresarials del banc. Un 35% el controlen grans inversors actius, que busquen valor específicament en el Sabadell; mentre que el 20% rau a les carteres dels fons indexats, que hi aposten segons els moviments de tot l’Ibex-35. El 5% restant el tenen socis estratègics; és a dir, empreses que comparteixen negocis amb el Sabadell, com l’asseguradora Zurich o la gestora de fons Amundi.
L’argument del consell del Sabadell es basa en l’oposició absoluta dels menudistes i els estratègics. Ara fa dues setmanes, el conseller delegat va assegurar que, del 80% d’accionistes retail que són també clients del Sabadell, cap hauria acudit a l’OPA. A consultes de Món Economia sobre l’evolució del bescanvi entre aquests perfils, però, han declinat oferir nous detalls. En tal cas, els fons indexats acudirien amb menys de la meitat de les seves accions, i no contribuirien a l’èxit del BBVA. Pel que fa als actius, Oliu i González-Bueno asseguren que “esperaven més valor” per part de la Vela. Contra aquesta percepció, Torres assegura que el suport del gran capital està garantit -i, amb ell, el dels gestors passius-. És per això que cerca engrescar els petits: “animo a tots els accionistes, menudistes inclosos, a acceptar l’oferta ja. Hi ha pocs dies per fer-ho”, ha declarat.

La palanca del 30%, cada dia més a prop
Després de fer públic el fullet de l’OPA, Torres va esquivar qualsevol referència a una possible segona operació. L’assalt addicional, cal recordar, s’activaria si el BBVA renuncia a la condició d’acceptació del 50% i supera el 30% dels drets de vots adherits. En tal cas, hauria de llançar una nova oferta per tot el capital restant del Sabadell, en efectiu i sense condicionants addicionals. Durant els primers dies del període de bescanvi, el president basc va assegurar que “no tenen intenció” d’activar aquesta palanca i que, per tant, si no assoleixen el 50% dels títols ara, es retirarien. El compromís constava, de fet, també al fullet d’OPA. Ara, però, el directiu comença a delinear les condicions que s’haurien de donar per aventurar-se de nou a comprar el banc català: “la decisió dependria de molts factors, i el grau d’acceptació seria un d’ells, com ho seria el preu o les condicions de mercat”.
També ha buscat esvair les pors que el conjunt del mercat ha aixecat arran d’aquesta alternativa. En la mateixa entrevista, ha defensat que el banc biscaí no haurà d’ampliar el capital per entomar una segona OPA en efectiu, en tant que “té un excés de capital molt rellevant”. En les darreres setmanes, diverses veus financeres havien alertat del potencial greuge que podria causar la compra en metàl·lic a l’entitat: la gestora nord-americana Jefferies alertava de costos addicionals de 5.000 milions d’euros; mentre que el mateix Sabadell xifrava la patacada en 12.000 milions.