Després de dos cursos d’estrany retrocés, el sector de l’automòbil torna a accelerar cap a la normalitat industrial. Les restriccions internacionals generades per la pandèmia –que en mercats com el xinès encara es patien aquest any– i la profunda crisi de subministraments generada per la manca de semiconductors van posar davant les grans fabricants de cotxes un sotrac que se sortia de la norma d’un mercat que, especialment a occident, és gairebé consubstancial amb l’economia. Més de tres anys després dels confinaments i amb un extraordinari sobrestock de microxips a l’abast de qualsevol que els demani, les entregues de vehicles semblen haver-se normalitzat. Seat, que havia arribat a caure a números vermells, lidera ara la transformació d’un grup Volkswagen que treu pit amb beneficis milmilionaris. I, com els alemanys, la resta dels protagonistes del mercat. Segons la patronal sectorial Anfac, de fet, durant els primers sis mesos de l’any s’haurien produït només a l’Estat un 16% més de vehicles privats, un salt que es manté en els competidors directes.
Sense anar més lluny, el grup de Wolfsburg registra en el primer semestre de l’any un benefici operatiu de 13.900 milions d’euros, amb un marge de beneficis proper al 9%. Volkswagen tanca el juny amb un balanç històric gràcies a un enorme salt dels ingressos, proper al 20%, que ha deixat la facturació de la multinacional en els 156.300 milions d’euros, amb el mercat europeu i el nord-americà com a principals protagonistes. Els alemanys destaquen la importància de la disponibilitat de vehicles en els seus resultats: segons les dades de la mateixa companyia, s’haurien entregat 4,4 milions de cotxes en els primers sis mesos del curs, un 13% més que l’any anterior, amb un cridaner creixement a la Xina, on l’aixecament de les barreres comercials ha fet avançar un 21% l’arribada de cotxes de la multinacional.
El gruix de les marques del grup, a més, registren beneficis a l’alça: les xifres rècord de Seat acompanyen els prop de mig milió de vehicles entregats per Skoda, que ha superat els 910 milions de beneficis; mentre que el creixement en entregues del 15,3% comunicat per Audi els ha elevat fins a un benefici operatiu de 3.400 milions d’euros. La tendència, a més, es repeteix en la resta de grans fabricants europeus –o, fins i tot, s’intensifica–. És el cas de Renault, on el creixement de la facturació ha estat en els primers sis mesos de l’any superior al 27%, fins als 26.800 milions d’euros. La francesa confirma un resultat net que deixa enrere les pèrdues del 2022, amb un benefici total d’uns 2.100 milions d’euros, un marge superior al 7,6%. Al conjunt de mercats on opera, les entregues de Renault van escalar fins al juny en un 13%, fins a superar el milió de vehicles; amb un creixement només a Europa proper al 25%.
A l’altra banda de l’Atlàntic, les històriques fabricants nord-americanes segueixen el ritme als seus competidors europeus. Des del seu històric emplaçament a Detroit, la General Motors ha comunicat unes vendes pròximes a les 700.000 unitats en el primer semestre, un increment proper al 19% en entregues després de dos anys de patiment pels trencs a la cadena de subministrament. Aquesta millora en el negoci ha deixat uns ingressos de més de 84.000 milions de dòlars, una alça interanual del 18,1%; mentre que els beneficis han fet un salt proper al 6% fins a apropar-se als 5.000 milions de dòlars. Lleugerament menys intensa ha estat la recuperació de Ford, que ha fet un salt en ingressos fins a superar els 3.700 milions d’euros; una caiguda dels marges propera a un punt. Tot i això, des de Michigan destaquen que els seus principals actius han augmentat les vendes, també fets pujar per l’acceleració de la producció i la cobertura de les necessitats de matèries primeres.
Els mercats asiàtics controlen la velocitat
El creixement de les marques asiàtiques, mercats que acumulen importants alces en els darrers temps, és molt més desigual que el que es pot observar a Europa o els Estats Units. La producció global de vehicles de Nissan, per exemple, ha crescut només un 5,7% el primer semestre, amb un gairebé inexistent impuls durant el mes de juny (0,1%). Toyota, per la seva banda, eleva les vendes fins a prop dels cinc milions de vehicles, un 5,1% més que ara fa un any. Segons recorden des de la multinacional, tant dins com fora del Japó la marca nipona registra el seu primer ascens productiu en més de dos anys, d’ençà de la pandèmia. A més, continua protagonitzant molts dels mercats occidentals, amb unes exportacions que freguen els 880.000 vehicles, un 8,5% més que l’any anterior.
La Xina, per la seva banda, ja es mou en uns altres paràmetres. Tot i que encara no ocupa la primera posició, destaca el rendiment que espera BYD, el gegant del vehicle elèctric que ja ha aterrat amb força a alguns dels mercats occidentals. El benefici de la xinesa participada per Berkshire Hathaway saltarà a final de semestre fins als 1.460 milions de dòlars, el triple que ara fa un any; després d’haver crescut més d’un 425% en facturació només el 2022. En una cadena de valor com la xinesa, on molts dels components surten de fàbriques locals, BYD destaca la caiguda del preu de les bateries com una de les claus de la millora de resultats. També l’acceleració en unitats venudes explica el balanç –ha entregat 1,3 milions de cotxes, un 94% més que en el mateix període del 2022–.
L’elèctric, una altra història
L’electrificació continua al centre de les estratègies de creixement de la majoria de grans marques. Seat, sense anar més lluny, espera vendre mig milió de vehicles de la seva línia alternativa Cupra a mitjà termini. Segons la patronal de la distribució automobilística Fecavem, a Catalunya ja es nota aquest desenvolupament: el 2023, les vendes de vehicles elèctrics purs ja s’apropen a les de dièsel –4.029 EVs per 4.868 de gasoil entre el gener i el juny–, mentre que els híbrids, en l’acumulat, ja s’apropen als de benzina. Els grans grups europeus confirmen el fenomen: les vendes d’elèctrics purs de Volkswagen han crescut els darrers sis mesos un 50%, i ja s’apropen al 7,5% de les transaccions del grup; mentre que Renault qualifica el rendiment de les seves línies d’alternatius de “prometedores”; amb inversions preparades a les seves fàbriques al Japó properes als 700 milions d’euros.
