La crisi de la Pesta Porcina Africana ha trigat pocs dies a sacsejar completament el sector carni català; i, amb ell, el conjunt de l’agroalimentari del país. Com assegurava la coordinadora nacional d’Unió de Pagesos, Raquel Serrat, en una trobada amb periodistes, “si cau el porc, no queda ningú” al camp català; perquè l’extrema concentració industrial que ha gravitat cap als exportadors porcins ha acabat integrant bona part de la pagesia en la mateixa cadena de valor. Vista l’amenaça, Mercolleida, que marca el ritme de les llotges de carn del Principat, s’ha vist forçat a rebaixar els preus en dues ocasions en menys d’una setmana, desesperada per mantenir la viabilitat econòmica de les granges, escorxadors i fàbriques de la regió. Dues retallades de 10 cèntims en el preu de la carn que han deixat tremolant els balanços de tot qui fa negoci amb la carn de porc a Catalunya.
“El moviment de dilluns va ser extraordinari”, lamenta David Coll, president de Pimec Agroalimentària, la sectorial del primari de la patronal catalana de petites i mitjanes empreses. Afegeix, però, que “la segona rebaixa, però, entra dins de la normalitat: són 20 cèntims menys per intentar tenir arguments comercials de cara a l’exterior”. Les dues rebaixes, segons els empresaris consultats, eren més que necessàries per mantenir quotes de mercat allà on encara podran vendre –especialment, dins la Unió Europea-. Ara bé, davant una situació de crisi extrema, el sector carni barceloní -potser el de tot Catalunya- haurà de serrar les dents i renunciar a res que sembli un benefici. “El productor de porcs avui està perdent entre 40 i 50 euros per cada porc que envia a l’escorxador”, anuncia Coll.
El secretari general de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies (FECIC), Ignasi Pons, insisteix que l’oxigen del sector està, ara per ara, en mans del Ministeri d’Agricultura, que dirigeix Luis Planas. “Caldrà veure què passa amb l’obertura de mercats. Depenent d’això, el preu caurà més o s’estabilitzarà”, detalla Pons. El departament, com recorden les principals organitzacions pageses, ha agafat les regnes de tots els contactes internacionals per provar de mantenir els vincles comercials amb els principals compradors. Les converses, segons fonts sectorials, s’estan allargant; i encara són pocs els països tercers que ja han anunciat la seva postura.
La pitjor notícia és la que deixa el Japó, que ha abandonat completament el mercat espanyol, a on feia negoci per valor d’uns 676 milions d’euros, uns 340 milions dels quals van provenir el 2024 d’empreses catalanes. Fonts de les entitats afectades, però, apunten -encara amb certa esperança- que el govern de Tòquio es manté “obert a negociar” segons com avanci la malaltia. La Xina sí que ha acceptat l’acord de regionalització i, per ara, limita el rebuig a Barcelona; si bé les mateixes veus esperen que es pugui continuar negociant i rebaixar encara més el radi de vigilància, fins a deixar-lo exclusivament en el perímetre de 20 quilòmetres al voltant de Collserola. Un altre dels mercats en què les autoritats catalanes han d’enfocar-se és Corea del Sud, que va fregar els 140 milions d’euros adquirits el curs passat.
“Recuperar” els clients
Segons Coll, el tancament de portes per al Japó pot suposar una amenaça especialment greu per al model que persegueix l’agroalimentari català. Els compradors japonesos, recorda el dirigent de Pimec, “compren embotits, curats, talls molt concrets i molt bons. Producte d’alt valor afegit”; exactament com el que busca promocionar Catalunya, especialment davant la competència creixent de productors que l’avancen en volum, com ara el Brasil.
Segons dades de l’Idescat, els importadors japonesos van comprar a Catalunya uns 84 milions de tones de porc refrigerat o congelat -el producte que més es mou als mercats amb diferència-, que van generar els esmentats 340 milions de despesa; mentre que els xinesos van haver d’aterrar més de 107 milions de tones per gastar únicament 246 milions. En productes més especialitzats, com ara els embotits, és l’únic país de fora de la UE que supera el milió d’euros anuals en els darrers exercicis. Malgrat el tancament, però, Coll sosté que hi ha vies evidents per refer la relació un cop passi la crisi. “Hi ha oportunitats perquè algú es quedi el mercat, és clar; però quan fas productes concrets i els compradors els volen, la relació no es perdrà”, arenga l’empresari. “Ens tenen molt ben considerats”. Un altre mercat rellevant, també a l’Àsia, que roman en disputa és Corea del Sud; que hauria pogut tancar l’any a tocar dels 150 milions d’euros en compres de carn de porc congelada o refrigerada. Segons dades d’Interporc, els compradors sud-coreans són menys amants dels productes elaborats, però sí que compren un important volum de despulls i vísceres, amb uns 22 milions d’euros el curs passat al conjunt de l’Estat.
L’estat de les empreses
Sigui quina sigui la decisió dels governs forans, els empresaris carnis veuen difícil evitar la patacada. Per pal·liar les pèrdues que patirà, com a mínim, la regió de Barcelona, el món patronal assegura que caldrà enfocar el porc que en surti al mercat interior i el comunitari -i, si les negociacions funcionen, el del Regne Unit, que podria acceptar les mateixes condicions que apliquen a la UE-. Tot i això, Coll assegura que de cap manera “es taparà el forat”. “No hi ha prou capacitat de compra: de cada dos porcs que es venen a Catalunya, un marxa fora de la UE”, lamenta el representant de Pimec. La baixada de preus, en aquest sentit, és un missatge cap als compradors comunitaris, per als quals no hi ha cap restricció. Tot i això, el sector no es garanteix una victòria en aquest front: per a les patronals consultades, els altres productors de porcí dels 27 no es quedaran quiets un cop Catalunya consolidi els preus a la baixa. “Europa pot comprar alguna cosa més, però haurem de competir amb Dinamarca, els Països Baixos i Alemanya; que, probablement, també rebaixaran els preus la setmana vinent”, alerta Coll.
En aquest context, fins i tot si les converses a escala ministerial són favorables, “arriba un moment delicat per a les economies empresarials” del món carni. Pons es mostra parcialment optimista pel que fa a la capacitat dels negocis del Principat de navegar les aigües braves del 2026: “les empreses són molt resilients, estan molt acostumades a superar problemes”. “Aguantaran”, postil·la el director general de FECIC; si bé insisteix que és imprescindible “aconseguir la reobertura de mercats” com més aviat millor. Coll fila més prim, i opina que la capacitat per aguantar la crisi va per barris. Els principals productors -les granges de més capacitat del Principat- venen d’anys de “bonança”; i la majoria estan “ben finançats, amb caixa”. Les separa, especialment, dels escorxadors, que acumulen un “nivell d’endeutament considerable”, per les inversions que han entomat recentment per renovar les instal·lacions i els processos. “Això no s’ho esperaven”, esbufega.
Amb tot, les pròximes setmanes seran essencials. El govern espanyol ja ha assegurat, aquest mateix diumenge, que no s’han trobat més positius entre els senglars del perímetre de seguretat. Des de la Comissió Europea esperen que n’apareguin durant els pròxims dies, si bé hi treu ferro sempre que es mantinguin dins el cercle de 20 quilòmetres als volts de Collserola. En cas que es compleixin els bons pronòstics, les patronals calculen que es podria recuperar un 75% dels fluxos comercials en qüestió de dues setmanes; i si fa no fa un 85% del total “en un mes o un mes i mig” d’estabilitat sanitària. El 15% restant, corresponent a aquells països que imposin tancaments totals, serà l’espai que el sector haurà de suplir amb vendes internes. “Ens fotrem de bufetades amb la resta d’exportadors”, lamenta Coll.
