El preu dels immobles dedicats a lloguer turístic ha crescut un 10% el 2023. Segons dades de la Federació espanyola d’associacions d’habitatges i apartaments turístics (Fevitur), l’elevada demanda al sector unida amb els efectes de la nova llei de l’habitatge ha tensat un mercat que evita les pressions legislatives. Les previsions de la mateixa entitat apunten que en els entorns de més demanda, especialment a la costa, l’ocupació dels habitatges dedicats a arrendaments turístics arribarà al 85% durant la present temporada alta.
L’expert en el sector i director general d’ACV Gestió Immobiliària, Iñaki Unsain, assegura que les inversions per a lloguer turístic han esdevingut un “refugi” per als propietaris que “volen esquivar” els efectes de la llei de l’habitatge –en tant que les restriccions imposades per l’executiu de Madrid no s’apliquen a aquells immobles que compten amb una llicència de lloguer turístic o de temporada–. En aquest sentit, l’assessor raona que els compradors “inverteixen en immobles per obtenir un major rendiment de l’establiment turístic”, sovint molt més elevat que si es dedica el mateix espai al lloguer habitual.
Altres dificultats reguladores
Tot i els evidents al·licients per al capital immobiliari que presenta el lloguer turístic i de temporada, les recents regulacions del mercat immobiliari dificulten, segons el territori, fer-hi el pas. Per exemple, la moratòria de llicències turístiques de Barcelona destaca entre les normes locals i regionals que “no posen gens fàcil l’obtenció d’una llicència” que permeti dedicar l’immoble a aquest mercat. Tot i això, l’Estat ja compta amb més de 300.000 habitatges dedicats a usos turístics –diferents, val apuntar, als dedicats habitatge temporal, un salt normatiu que pot canviar, segons on estigui situat l’immoble, substancialment la regulació que cal aplicar–.
Malgrat les normes, el capital internacional comença a observar els principals mercats de l’Estat per invertir en el sector turístic. Segons el mateix Unsain, “obtenir beneficis posant per llogar un pis a la platja fa temps que va deixar de ser patrimoni exclusiu de l’inversor local”. El comprador internacional mira especialment cap a les Illes i el País Valencià. Catalunya, tot i l’evident atractiu turístic, queda enrere dels líders d’aquest mercat gràcies a les regulacions que frenen les llicències a aquesta mena d’habitatges.
