El Consell de Garanties Estatutàries accepta la regulació del lloguer de temporada. En un dictamen emès aquest mateix dijous, l’òrgan consultiu ha rebutjat el recurs que van presentar Junts i el Partit Popular el 2024. Sí que posa en qüestió un dels punts de la normativa, que refereix a la pròrroga automàtica dels pisos de protecció oficial en zones tensionades, que podria violar el principi de seguretat jurídica. Per canviar aquesta qüestió, alerta el Consell, “caldria una norma amb rang legal” específica.
El dictamen del CGE nega les reclamacions del PP en concloure que la regulació no contradiu ni l’Estatut ni la Constitució, i encaixa dins les competències de la Generalitat en matèria de dret civil. Per tant, considera que el Govern ha exercit “correctament” les seves competències “sense alterar la naturalesa ni els elements nuclears del contracte d’arrendament”. Quant al recurs de Junts, que denunciava que la regulació no hagi estat inclosa en el Codi Civil de Catalunya, el Consell atorga al “legislador” la llibertat d’afegir-hi o no una norma nova. Sí que hi dona la raó en l’àmbit de la pròrroga automàtica de contractes dels habitatges de protecció oficial en zones tensionades, per a la qual caldria una figura legal amb rang més alt.
La regulació pactada
La nova normativa de lloguers de temporada, cal recordar, es va instaurar arran d’un pacte entre el PSC, ERC, els Comuns i la CUP, que van acordar una proposició de llei per evitar que els propietaris foragitin els seus immobles al mercat temporal per millorar encara més les rendibilitats financeres dels actius. Per a fer-ho, atorguen la categoria d’habitatge permanent a qualsevol pis o casa que es destini a “satisfer la necessitat d’habitatge, amb independència de la seva durada”.
A més, obliga a fer constar als contractes el caràcter “recreatiu, de vacances o de lleure” que ha d’anar vinculat al lloguer temporal. Així, sota la llei, seran considerats habitatge permanent també els pisos arrendats per a estades temporals per motius professionals o d’estudis, que ja no podran sobrepassar la renda màxima establerta per la llei espanyola d’habitatge, que aplica a Catalunya.
“Un gran pas”
Els grups parlamentaris que van presentar originalment la mesura -PSC, ERC, Comuns i CUP- han celebrat la via lliure del CGE per tirar endavant la regulació. La diputada de la CUP Laure Vega ha denunciat el paper de ” les dretes catalana i espanyola” per haver recorregut “una llei que blinda els drets” dels llogaters. Similar ha estat la reacció de la diputada republicana i exconsellera de Territori, Ester Capella, per a qui les protestes davant el Consell eren un moviment d'”els de sempre”, en referència a PP i Junts. Per la seva banda, la diputada dels Comuns, Susanna Segovia, ha anunciat que “demanaran tots els recursos per posar fi al frau” que utilitzen els propietaris per fugir de les normatives residencials.
També el Sindicat de Llogateres lloat la decisió del CGE. El portaveu de l’entitat, Enric Aragonès, ha instat les institucions a demostrar que “Catalunya té sobirania i capacitat per implementar la regulació i fer-la efectiva”. Tot i això, ha alertat que, de la mateixa manera que hi ha hagut actors polítics que han volgut tirar enrere la mesura, encara hi pot haver “intents del Tribunal Constitucional” per “trepitjar el Parlament i retallar conquestes”.
