La crisi de l’habitatge fa mesos que arrossega pujades en el mercat de lloguer. Des de les administracions, tant les catalanes com estatals, s’ha intentat posar solució a aquests increments establint un límit de quins augments pot tenir el lloguer. Des de finals de 2024 es calcula l’índex de referència per al lloguer, per marcar el màxim que pot apujar el preu d’aquest al conjunt de l’estat espanyol, una mesura que ha estat qüestionada per part de la Comissió Europea en el seu últim estudi sobre habitatge que analitza els desenvolupaments del mercat i les polítiques que s’han aplicat a diferents estats membres de la Unió Europea. En aquest document, s’apunta a com aquests límits en el preu del lloguer pot afectar a l’evolució del mercat de lloguer, generant “efectes ambigus” en l’oferta o “l’assequibilitat” de l’habitatge.
En aquesta anàlisi de la CE, s’apunta que els topalls al lloguer poden “alleujar a curt termini la pressió del mercat de lloguer” al limitar les pujades excessives, també poden generar lloguers més alts en “mercats no controlats”, en el cas de l’estat espanyol, en aquelles zones que no estan denominades com a tensionades. El document també afegeix que les “regulacions excessives” poden crear “mercats duals” i fer baixar la disponibilitat de les propietats en lloguer ja que es genera un retorn més baix pels propietaris, el que pot portar l’oferta de lloguer a zones no regulades, traslladant el problema a altres àrees.
Efectes en el mercat de compra
A més, també s’apunta que establir aquestes mesures de límit de lloguer a llarg termini també pot afectar el mercat de l’habitatge de compra, fent pujar el preu d’aquests perquè es generen desigualtats entre l’oferta -que no augmenta- i la demanda -que creix a conseqüència de la reducció d’oferta en lloguer-.
En aquest document, que analitza diferents aspectes del mercat de l’habitatge, s’apunta a les diferents mesures de límit de lloguer que s’han establit a diferents estats membres de la UE. En el cas de l’estat espanyol, els contractes de lloguer no poden augmentar per sobre de l’índex de referència, que està lligat a l’evolució general de l’IPC, que aquest mes de setembre es va establir en el 2,2%. A altres països com Itàlia i Bèlgica es segueix un model similar de límit del preu dels arrendaments que s’estableix al voltant de la inflació o l’índex de preus al consum.
