Les dades del Sistema Nacional de Salut evidencien un augment sostingut en la demanda quirúrgica en tota Espanya: de 613.000 pacients en 2019 a 846.583 al desembre de 2024, amb una pujada en la taxa nacional d’espera prolongada, que afecta ja a gairebé el 23% dels usuaris quirúrgics. El temps mitjà per a accedir a una operació ha passat de 110 a 126 dies en aquest període.
Respecte a Madrid, encara que el total de pacients en llista d’espera ha crescut fins als 73.436 en 2024, la taxa per 1.000 habitants (10,4) està entre les més baixes, al costat del País Basc (10,1). Manté el temps mitjà d’espera quirúrgica més baix d’Espanya, 48 dies, mentre el País Basc també se situa en xifres mínimes (59 dies), en comparació amb valors nacionals.
La dada crítica d’esperes superiors a sis mesos indica que Madrid registra un 0,3% de pacients crítics (220 casos), enfront del 1,3% del País Basc (294), mentre la mitjana nacional ascendeix al 22,9%. Per contrast, Catalunya aconsegueix el 32,6% de pacients en llistes d’espera per sobre dels 6 mesos (64.237 pacients).
Andalusia registra màxims nacionals, mentre comunitats com la valenciana, Castella-la Manxa i Castella i Lleó mantenen entre un 16% i un 19% de pacients crítics i temps mitjans entre 93 i 113 dies.
Des de la Comunitat de Madrid s’indica que això es tradueix en menys espera, menys saturació i més agilitat en la resposta assistencial i que durant l’etapa d’Isabel Díaz Ayuso Madrid ha mantingut sistemàticament el menor temps mitjà d’espera quirúrgica de tota Espanya. En 2019 l’espera mitjana era de 46 dies, un nivell que, després de l’impacte pandèmic, va ascendir en 2021 però ha aconseguit situar-se per sota dels 50 dies al desembre de 2024. Per comparació, la mitjana nacional és de 126 dies, Catalunya 145 i Andalusia 169.
També que ha aconseguit mantenir ininterrompudament el menor temps d’espera per a intervenció quirúrgica del país, reduir en un 73% la llista d’espera de casos crítics respecte als pitjors moments de la crisi i contenir la seva taxa ajustada per habitant entre les més baixes a nivell nacional, malgrat el notable increment de la pressió assistencial i de la demanda de serveis. Així com que la regió ha evitat la cronificació del problema d’espera quirúrgica prolongada que afecta altres comunitats.
Afegeixen que tot això tenint en compte que Madrid suporta la major pressió demogràfica d’Espanya i ha sostingut l’activitat quirúrgica fins i tot en els pics de la pandèmia i la postpandèmia.
