La despesa total de la Unió Europea en recerca i desenvolupament (R+D) ascendeix a 381.400 milions d’euros, equivalent al 2,22% del PIB, la qual cosa suposa un 34% menys que l’esforç combinat dels Estats Units i la Xina, segons la Comissió Europea en el seu informe ‘State of the Digital Decade 2025’. Per això, dirigents polítics i experts alerten que avançar en digitalització i en la sobirania tecnològica és una de les principals preocupacions de la Unió Europea (UE) que es troben davant la necessitat de redoblar la seva inversió en aquest segment per a no comprometre les dades de la població europea.
Precisament aquest divendres el Consell informal de Telecomunicacions de la Unió Europea (UE) va debatre en Horsens (Dinamarca) mesures concretes per a millorar la protecció dels menors i els joves en el món digital i les xarxes socials. En aquest context, la ministra danesa d’Afers exteriors, Stage Olsen, explicava que “la sobirania digital és cada vegada és més important, especialment tenint en compte la situació geopolítica en la qual ens trobem”. Així mateix, Olsen destacava la necessitat de debatre sobre la “competitivitat” en el món digital, ja que sense augmentar-la “no serem digitalment sobirans”.
La bretxa d’inversió enfront d’altres països com la Xina i els EUA no sols suposa tenir una menor capacitat d’innovació, sinó que té conseqüències directes sobre la sobirania tecnològica de la regió. Amb el 69% del mercat europeu de serveis en el núvol controlat per Amazon, Microsoft i Google i el 92% de les dades occidentals emmagatzemades en infraestructures estatunidenques, segons l’informe d’Oliver Wyman ‘European Digital Sovereignty. Syncing values and value’, les dades europees queden fora de l’abast regulador i estratègic de la UE.
Falta de control
L’Informe sobre Sobirania Tecnològica i Digital del Parlament Europeu (2025) adverteix que la sobirania digital no es mesura només pel desplegament de xarxes o la connectivitat, sinó per la capacitat de produir, controlar i protegir la infraestructura tecnològica. I en aquest punt, la distància amb altres potències és notable. En intel·ligència artificial, la UE concentra només el 7% de la inversió global, enfront del 40% dels EUA i el 32% de la Xina, segons l”A l’Índex Report 2025′ de la Universitat Stanford. Mentrestant, en el sector dels semiconductors, Europa fabrica a penes el 10% dels xips mundials, enfront del 54% de Taiwan i el 16% de la Xina, d’acord amb dades de l’OCDE i la Comissió Europea.
A més, el risc jurídic derivat d’emmagatzemar dades europees en servidors estatunidencs -subjectes a lleis com el Cloud Act o la FISA, que permeten l’accés del Govern dels EUA a dades d’empreses estrangeres- amenaça la confidencialitat i seguretat de sectors estratègics europeus.
El dèficit tecnològic europeu té arrels estructurals. Segons el Banc Europeu d’Inversions, els fons de pensions del continent, que gestionen més de tres bilions d’euros, destinen només el 0,02% a capital de risc, enfront del 2% als EUA.
A això s’uneix l’excés regulador del qual ha estat acusada en reiterades ocasions la UE. En aquest sentit, el 60% de les empreses europees considera que l’entorn normatiu de la regió suposa un obstacle a la inversió, segons les dades de l’Eurobaròmetre.
Conscient d’aquestes acusacions, el Parlament Europeu ha proposat aplicar el principi ‘One In, Two Out’ -eliminar dues normes per cada nova- i fomentar la creació de campions tecnològics europeus amb escala global, especialment en intel·ligència artificial i semiconductors.
Urgència estratègica
La dependència tecnològica d’Europa no és només un problema econòmic, sinó també geopolític. Sense una base industrial i científica pròpia, la regió queda relegada en la carrera pel control de les dades i la intel·ligència artificial, pilars de la pròxima economia mundial.
En aquest sentit, l’exdirector del Departament de Seguretat Nacional espanyol, Miguel Ángel Ballesteros, advertia en una intervenció recent que “si Europa no canalitza el seu impuls tecnològic, podria quedar-se ressagada en la competència global”.
No obstant això, no es tracta de falta de talent, sinó de no estar sent capaços d’explotar-ho. L”Informe Draghi’ elaborat en 2024 recordava que el continent disposa de talent, coneixement i capacitat industrial suficients per a ser una potència digital i sostenible. Però sense una inversió decidida i un marc regulador més àgil, Europa continuarà cedint el control de les seves dades a altres potències.
