L’Hospital Universitari Fundación Jiménez Díaz ha reforçat els últims anys el seu model de neurorehabilitació amb la incorporació de tecnologia robòtica avançada integrada a la pràctica clínica diària, fet que ha suposat un canvi significatiu en la manera d’abordar el tractament dels pacients amb patologia neurològica. Aquesta evolució, basada en la combinació dinnovació tecnològica i criteri clínic, permet desenvolupar teràpies més intensives, precises i adaptades a cada cas.
“Suposa un canvi real en la manera d’abordar la rehabilitació neurològica”, assenyala la doctora Raquel Cutillas, cap associada del Servei de Medicina Física i Rehabilitació de l’Hospital Universitari Fundación Jiménez Díaz, que incideix que aquest avenç respon a una manera diferent d’entendre el tractament, més centrada en les necessitats reals del pacient.
Aquest enfocament es recolza en teràpies basades en intensitat, repetició i precisió, tres factors clau per estimular la neuroplasticitat, és a dir, la capacitat del sistema nerviós per reorganitzar-se després d’una lesió. Concretament, s’aplica a pacients amb dany cerebral adquirit com l’ictus o el traumatisme cranioencefàlic, lesió medul·lar o malalties neurodegeneratives com el párkinson o l’esclerosi múltiple.
La dotació tecnològica de la Fundació Jiménez Díaz permet treballar la rehabilitació des de diferents angles. Entre els dispositius més avançats destaca l’exosquelet de marxa per a adults, un sistema que s’ajusta al cos del pacient i li permet posar-se dret i caminar des de fases molt primerenques en la recuperació. Tal com detalla la Dra. Cutillas, “aquest tipus de tecnologia facilita la marxa i permet repetir-la de forma controlada, segura i amb una qualitat biomecànica difícil de reproduir manualment”, cosa que resulta determinant en els processos de recuperació neurològica.
A aquest sistema se sumen dispositius de robòtica per a un membre superior que ajuden a treballar braç i mà en activitats funcionals, així com plataformes d’equilibri que entrenen l’estabilitat a través d’exercicis dinàmics. Tot això es complementa amb entorns de realitat virtual tant immersius com no immersius, que introdueixen objectius i reptes durant la teràpia. “El pacient repeteix moviments alhora que els integra en tasques amb un sentit”, postil·la l’especialista, cosa que afavoreix tant la motivació com l’adherència al tractament.
Tractament adaptat
L’ús d’aquestes tecnologies s’integra dins d’un abordatge global i sempre parteix d’una valoració individualitzada que permet ajustar la intensitat tolerada i el tipus de teràpia. A partir d‟aquesta avaluació, es dissenya un pla terapèutic adaptat a la situació clínica, al moment evolutiu ia la capacitat funcional de cada persona.
Durant les sessions, el pacient manté un paper actiu. “La tecnologia acompanya i facilita la feina, però l’esforç continua sent del pacient”, indica la Dra. Cutillas. Aquesta combinació permet augmentar el nombre de repeticions de cada exercici, amb ajustaments en temps real i un seguiment actiu.
Aquest model es recolza en el treball coordinat d‟un equip multidisciplinar format per fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, logopedes i metges rehabilitadors. “Som nosaltres els qui definim els objectius funcionals juntament amb el pacient i decidim quines eines utilitzar en cada fase”, subratlla. A la pràctica, això es tradueix en sessions combinades. “Un mateix pacient pot treballar la marxa amb exosquelet, continuar amb robòtica de membre superior i acabar amb teràpia orientada a activitats de la vida diària”, explica.
Entre els avantatges principals d’aquest abordatge destaca la possibilitat de realitzar tractaments més intensius i precisos. “La tecnologia permet ajustar el nivell d’assistència, la velocitat o l’amplitud del moviment en funció de l’evolució del pacient”, indica la Dra. Cutillas, cosa que afavoreix una adaptació contínua del tractament. A això s’hi afegeix el component motivacional: “el pacient deixa de fer exercicis per passar a assolir objectius”, apunta, en referència a l’ús de realitat virtual i dinàmiques de gamificació que incrementen la implicació en el procés rehabilitador.
En termes de resultats, l’experiència de l’hospital madrileny mostra millores en la marxa, l’equilibri, la funció del membre superior i la capacitat per fer activitats de la vida diària, en línia amb l’evidència científica disponible.
Exoesquelet
L’ús de l’exosquelet té un impacte rellevant en pacients amb alteracions de la marxa d’origen neurològic. Permet treballar de manera precoç la bipedestació i la marxa amb un patró adequat, amb beneficis a nivell motor, sensorial i propioceptiu. També contribueix a millorar la força, la resistència, el control postural i la funció cardiovascular i ajuda a prevenir complicacions associades a la immobilitat.
Però, més enllà dels avenços físics, hi ha un component emocional que marca la diferència. “Poder posar-se dret i fer passos té un efecte molt potent en el pacient”, destaca la Dra. Cutillas, que insisteix en la importància d’aquest aspecte durant el procés de recuperació. Amb aquest model, la Fundació Jiménez Díaz continua avançant en la integració de tecnologia i coneixement clínic. “Estem incorporant eines que ens permeten oferir tractaments cada cop més ajustats a cada pacient”, afirma.
De cara al futur, l’especialista preveu una presència més gran d’aquests sistemes a la pràctica assistencial, amb dispositius més accessibles i connectats. “La rehabilitació robòtica estarà cada vegada més integrada”, en un escenari en què la tecnologia permetrà dissenyar tractaments més personalitzats i acompanyar el pacient també fora de l’entorn hospitalari, conclou.
