La ponderació dels criteris ASG (Ambientals, Socials i de Governança) està experimentant un canvi amb una influència creixent entre els inversors de companyies sostenibles. La lluita contra el canvi climàtic i l’exclusió de sectors com l’armamentístic han cedit protagonisme enfront de mètriques més centrades en l’impacte social i la transparència.
Des que es van començar a aplicar criteris ASG ha existit la percepció que el sector energètic i el de les renovables marcaven la pauta, però la realitat demostra que el sector financer també lidera. En aquest context, CaixaBank és l’entitat de referència en sostenibilitat. La signatura bancària ha estat reconeguda pel seu paper destacat en aquest àmbit sent inclosa per tretzè any consecutiu per S&P Global en el Dow Jones “Best in Class” (abans, Dow Jones Sustainability Index), amb una qualificació de 86 sobre 100 que la situa com la novena entitat financera més sostenible del món i la segona d’Europa.
La millora en quatre punts respecte a l’exercici anterior arriba per àmbits clau com la transparència, el reporting, la influència en polítiques públiques, el tractament de la informació, la ciberseguretat i l’experiència de client. D’aquesta manera, CaixaBank ha millorat significativament en els tres pilars avaluats: ambiental, social i de governança. Bloomberg, referència per a la comunitat inversora, li atorga una nota conjunta en sostenibilitat de 6,94, per sobre de Santander (6,92), amb pitjor valoració en Composició de la Junta i Pràctiques laborals i d’ocupació. CaixaBank també supera a BBVA (5,96), Telefónica o Iberdrola (6,51), Endesa (5,78) o Naturgy (5,70). A més, ha rebut la màxima nota “A” de CDP en gestió climàtica, ha ascendit a la categoria AA en els MSCI ESG Ràtings i ha estat destacada en ISS ESG, Sustainalytics, Sustainable Fitch o FTSE Russell pel seu acompliment en transparència, governança i impacte social.
El context geopolític ha causat aquesta basculación des d’indicadors verds a socials i de governança. Sense oblidar-los, per descomptat, ja que els factors ambientals segueixen com a referència. Els gestors de fons i pensions, no obstant això, estan valorant més factors com les finances sostenibles, l’ètica i compliment, la seguretat de dades i privacitat, la inclusió financera o les pràctiques laborals i d’ocupació. És a dir, la S i la G de ASG.
Aquests àmbits citats són, per exemple, els que recull Bloomberg en presentar el seu panell ASG d’una empresa, i atorgar-li una nota global. De la mateixa manera, les principals signatures de ràting i índexs internacionals, com a S&P Global, MSCI, ISS ESG, Sustainalytics, FTSE Russell o CDP han endurit les seves avaluacions en 2025, situant en posicions de lideratge a companyies que combinen de manera global tota la seva estratègia de sostenibilitat.
Als EUA, Microsoft segueix entre les tecnològiques millor valorades no sols per reduir petjada de carboni, sinó per governança sòlida, ètica tecnològica i programes socials a gran escala, amb puntuacions destacades en MSCI i Sustainalytics. Apple, malgrat crítiques sobre la seva cadena de subministrament, figura en índexs de referència com FTSE4Good per la seva aposta en circularitat i reducció de petjada de carboni. Tesla, després d’anys de volatilitat, es manté en el radar dels analistes com a referent en electrificació, encara que amb dubtes en governança. Aquestes dues últimes brillen en A, però no són tan bones en S o G.
En l’àmbit energètic europeu, Enel i Iberdrola han estat reconegudes per S&P Global i CDP pels seus plans de transició cap a renovables i la reducció d’emissions. En automoció, BMW i Volvo han escalat posicions en rànquings internacionals gràcies a la seva aposta per l’electrificació i la circularitat en la cadena de valor. En telecomunicacions, Telefónica es manté en índexs de referència com FTSE4Good pels seus avanços en digitalització sostenible.
Aquesta evolució global marca una nova frontera en la competitivitat: les empreses millor posicionades en sostenibilitat no sols atreuen capital i inversors institucionals, sinó que també reforcen la seva resiliència enfront de riscos reguladors, reputacionals i climàtics.
MOTIUS PER AL CANVI
Hi ha factors clars que expliquen el desplaçament de la mirada climàtica cap a una visió més global i integradora. La guerra a Ucraïna va actuar com a catalitzador d’aquest canvi: l’auge de les petrolieres i gasistes en Borsa enfront de l’enfonsament de les renovables va obligar molts fons a revisar les seves posicions. Al mateix temps, l’increment de la despesa mundial en Defensa va portar a diversos gestors a suavitzar els seus filtres d’exclusió per a no perdre’s el ral·li del sector. La rendibilitat es va imposar i grans gestores de fons estatunidencs van subratllar que la primera sostenibilitat és el benefici, perquè sense ell les empreses no se sostenen. En aquest sentit, Blackrock va reduir considerablement el seu suport a iniciatives ASG, la qual cosa li va provocar alguns reemborsaments, encara que compensats per un major volum de noves subscripcions.
En aquest context de major escrutini i sota acusacions de ‘greenwashing’, ha sorgit el concepte de ‘greenhushing’, aplicat a companyies que opten per no comunicar els seus avanços sostenibles per a evitar crítiques. Lluny de restar importància a la sostenibilitat, aquest escenari la fa més decisiva: la sostenibilitat es percep ara com un factor estructural de competitivitat i accés al capital.
Alguns analistes assenyalen que el futur de la sostenibilitat no sols és climàtic; afronta reptes en governança —com la gestió dels consells d’administració o les ingerències estatals—, en l’ocupació —amb el futur de les plantilles en primer pla— i en l’impacte social, a través d’accions, fundacions o col·laboració públic-privada. Tot això sense perdre de vista la rendibilitat.
