Més enllà de la silueta monumental de la Basílica del Pilar, l’antiga Caesaraugusta amaga un entorn de contrastos geogràfics on les estepes de la vall de l’Ebre es fonen amb els relleus prepirinencs i les serres ibèriques. Descobrir els pobles bonics a prop de Saragossa permet al viatger connectar amb el llegat de les tres cultures —romana, islàmica i cristiana— que van modelar aquesta terra de frontera. Els penya-segats de pedra calcària i les hortes fluvials emmarquen viles que conserven intacte el seu traçat medieval.
Els microclimes aragonesos, marcats pel vent del cerç i les oscil·lacions tèrmiques extremes, aconsellen planificar les rutes dividint l’estada en bases logístiques estratègiques, com ara les comarques de les Cinc Viles o el Camp de Daroca. L’accés rodat és ràpid gràcies a eixos viaris com l’autovia A-23 i la carretera nacional N-122, que connecten de manera eficient la plana fluvial amb les zones muntanyoses.
A continuació, analitzem els sis pobles i conjunts monumentals més excepcionals de la província per a una escapada històrica inoblidable.
Sos del Rei Catòlic
Aquesta joia de la comarca de les Cinc Viles destaca pel seu recinte emmurallat gairebé intacte, on destaquen portals de carreus com el de Saragossa o el de Sang. El traçat medieval de Sos del Rei Catòlic, lloc de naixement del rei Ferran II d’Aragó el 1452, convida a perdre’s per carrers empedrats que desemboquen a la plaça de la Vila i al palau de Sada.
Dalt del turó, l’església de Sant Esteve ofereix una cripta romànica del segle XI amb pintures murals d’un valor incalculable. Des d’allà, les vistes del perfil defensiu mostren la importància militar d’aquest enclavament fronterer amb el vell regne de Navarra.
Uncastillo
Considerada una de les fortaleses romàniques més pures d’Aragó, la vila d’Uncastillo compta amb fins a sis esglésies d’aquesta època de transició. Passejar per la seva jueria, una de les millor conservades de la regió, és un autèntic viatge al pastat gràcies a les inscripcions i detalls epigràfics que encara es poden llegir a les façanes de pedra sorrenca.
No s’ha de passar de llarg l’església de Santa Maria, que compta amb una portalada esculpida considerada obra mestra del romànic hispànic del segle XII. Els seus relleus mostren una riquesa de detalls profans i sagrats que captiven l’historiador més exigent.
Daroca
Protegida per una imponent muralla de més de quatre quilòmetres, la ciutat de Daroca s’erigeix com un museu a l’aire lliure que domina la vall del riu Jiloca. El seu llegat mudèjar es manifesta en torres i arcs de maó vist que contrasten amb la pedra dels temples gòtics i renaixentistes.
El monument més singular és la Mina de Daroca, una obra d’enginyeria hidràulica del segle XVI dissenyada per desviar les aigües de pluja i evitar inundacions. Un passeig pels seus voltants revela la magnitud del projecte constructiu impulsat durant el regnat de Felip II.
Anento
Situat en un recer de la vall del riu Aguallueve, el petit poble d’Anento sorprèn pel color vermellós de la terra que tenyeix les seves cases de pedra i fang. El silenci només es trenca pel brogit de l’aigua que brolla de les fonts naturals de la zona, creant un oasi verd enmig del paisatge àrid de l’Aragó meridional.
Als peus del castell del segle XIV, l’església parroquial de Sant Blai amaga un retaule gòtic d’estil internacional excepcional, atribuït al mestre Blasco de Grañén. Aquesta peça del segle XV conserva una policromia vibrant i és un dels secrets artístics millor guardats de la zona.
Tarazona
Aquesta ciutat episcopal situada a la falda de la mística serra del Moncayo reuneix un patrimoni mudèjar reconegut universalment. Tarazona ofereix el contrast únic de la seva catedral de Santa Maria de l’Horta, que barreja el gòtic de la seva planta amb cúpules mudèjars i una façana renaixentista d’alt impacte visual.
El barri jueu amb les seves famoses cases penjades sobre el penya-segat i l’antiga plaça de bous octogonal del segle XVIII converteixen aquest municipi en un mosaic històric indispensable per entendre la riquesa cultural de la província.
Belchite Vell
La memòria històrica s’escriu sobre les runes de Belchite Vell, un poble fantasma testimoni mut d’un dels episodis més crus de la Guerra Civil espanyola el 1937. El silenci recorre el carrer Major i es cola entre les voltes de l’església de Sant Martí de Tours, on encara s’aprecien detalls mudèjars de maó barrejats amb els impactes de l’artilleria.
La visita guiada a aquest espai arqueològic contemporani permet comprendre la fragilitat de la història recent i l’esforç per conservar unes estructures que parlen de pau i reconciliació sota la llum del capvespre.
Com organitzar el teu viatge pels pobles de Saragossa
Per gaudir plenament d’aquests enclavaments històrics i de la seva arqueologia del paisatge, es recomana planificar una ruta de 5 a 7 dies. Això permet connectar les Cinc Viles al nord amb el territori del Moncayo i les valls del sud mitjançant les autovies A-2 i A-23, evitant presses i optimitzant el temps de desplaçament entre cada jaciment.
Pel que fa a la gastronomia autèntica, cal allunyar-se dels menús turístics i buscar les clàssiques tavernes de poble on se serveix el ternasco d’Aragó de denominació d’origen, acompanyat d’unes bones migas aragoneses amb raïm o unes borratges de l’horta de l’Ebre saltades amb alls. Aquests plats tradicionals, elaborats amb matèria primera de proximitat, reflecteixen perfectament l’esperit d’aquesta terra aspra i generosa alhora.
Estàs preparat per creuar els llindars medievals de pedra calcària i descobrir els misteris que s’amaguen sota les torres mudèjars més belles d’Aragó?
