Segur que t’ha passat. Ets davant el taulell de la carnisseria, dubtes entre dues peces de pollastre i, de manera automàtica, la teva mà es dirigeix a la que té aquest to groc intens. Pensem que és més natural, més casolà, o que prové d’un animal criat a camp obert. (Sí, nosaltres també hem caigut en aquest parany durant anys).
Però ha arribat el moment de destapar la veritat. El que creies que era un segell de qualitat és, en realitat, una estratègia de màrqueting molt ben calculada que juga amb la nostra percepció visual. El color de la pell del pollastre no sempre és sinònim d’una millor alimentació o d’una vida més feliç per a l’animal.
La gran mentida del to groguenc
La diferència cromàtica té una explicació científica que poc té a veure amb la rusticitat de l’au. La pell groga sol ser el resultat directe de la dieta que ha rebut el pollastre durant el seu engreix. En moltes granges intensives, s’afegeixen pigments naturals, com la luteïna o l’extracte de calèndula, al pinso per tenyir la pell i el greix de l’animal.
El motiu? La indústria sap que associem el groc amb el que és “pagès” o “de granja”. És un efecte placebo visual. En veure aquest color, el nostre cervell interpreta que estem pagant per un producte superior, encara que la realitat nutricional sigui idèntica a la del pollastre de pell blanca. Estem pagant més per una simple qüestió estètica.
La propera vegada que compris, ignora el color i mira l’etiqueta. El vertader indicador de qualitat no és el pigment de la pell, sinó el sistema de criança (pagès, ecològic) i, sobretot, l’edat de sacrifici de l’animal. Aquesta informació val més que qualsevol to groguenc que vegis al taulell.
El pollastre blanc és de pitjor qualitat?
Aquí és on ve la sorpresa. El pollastre de pell blanca és simplement el resultat d’una dieta basada majoritàriament en cereals com el blat o l’ordi, que no contenen aquests pigments carotenoides. No significa que sigui un pollastre “químic” o que hagi rebut un tracte pitjor; simplement ha menjat diferent.
De fet, molts experts nutricionistes coincideixen que no existeix una diferència significativa en el perfil nutricional entre tots dos. La quantitat de proteïnes, greixos i vitamines és pràcticament la mateixa. L’elecció entre blanc o groc hauria de basar-se purament en les teves preferències culinàries o en el tipus de recepta que vagis a preparar.
La clau està en el greix infiltrat
Encara que el color sigui un truc, sí que hi ha una cosa important en la qual fixar-se: la quantitat de greix. El pollastre, sigui quin sigui el seu color, acumula greix en zones específiques. Si busques una opció més lleugera, l’ideal és retirar la pell, independentment de si és blanca o groga. És allà on es concentra la major part dels àcids grassos saturats.
A més, és fonamental observar la textura de la carn. Un bon pollastre, sigui pagès o intensiu, ha de tenir una carn ferma i elàstica. Si en prémer lleugerament la peça amb el dit, aquesta s’enfonsa i no recupera la seva forma, és un indicador que el producte porta massa temps a l’expositor o que la cadena de fred no ha estat l’òptima. Això és molt més perillós que qualsevol diferència de color.
Què hauries de comprar a partir d’ara?
No et deixis portar per l’enlluernament del groc intens a la prestatgeria. Si vols un pollastre de qualitat superior, busca segells que garanteixin una criança més lenta i accés a espais a l’aire lliure. Aquests són els pollastres que realment tenen un sabor més intens i una textura més compacta, fruit de l’exercici que realitza l’animal.
Sabies que el color groc també pot variar segons la raça del pollastre? Algunes varietats genètiques tenen una major predisposició a acumular carotenoides, però són minoria al mercat massiu. La immensa majoria del que veus és una elecció deliberada del productor per atraure la teva mirada.
La propera vegada que vagis al supermercat, respira fons i mantingues el cap fred. Ja no ets un consumidor que es deixa enganyar pels colors. Ara saps que el vertader valor de la teva compra està en la traçabilitat i no en el màrqueting visual. Vas a seguir pagant el sobrepreu pel groc o et passaràs al bàndol dels intel·ligents que trien per qualitat real?
