El tron es heretava amb tot just cinc anys i el pols de la història medieval europea canviava per a sempre.
Han passat exactament 750 anys des d’aquell fatídic 27 de juliol de 1276 que va finiquitar el regnat d’un dels monarques més llongueus i audaços de la nostra història peninsular.
El misteri dels dos cranis reals
La mort de Jaume I no va arribar en ple camp de batalla, encara que sí cavalcant el dolor d’una guerra implacable contra les revoltes del sud valencià.
El que veritablement macabre del seu llegat històric va saltar a la llum segles més tard al Monestir de Poblet, quan els investigadors van obrir el seu sepulcre real i es van topar amb una estampa insòlita.
Hi havia dos cranis custodiats com si ambdós pertanyessin al mateix monarca després dels saquejos i profanacions del segle XVIII que van dispersar els ossos per tot el complex.
L’enigma es va resoldre gràcies a una brutal cicatriu de guerra: una fletxa que se li va clavar a la cara durant el històric asseti a la ciutat de València i que va poder canviar radicalment el curs de la monarquia.
El secret del major enemic de la Corona
Però si hi ha alguna cosa que eclipsa la biografia oficial del monarca és la seva obsessiva i ferotge relació amb el cabdill musulmà al-Azraq, autèntic terror que desvetllava les seves nits.
Mentre la llegenda popular dibuixa un perfil purament pacífic i negociador, els historiadors recorden que el monarca arrasava o expulsava sense contemplacions quan el tauler polític ho exigia.
Amb al-Azraq la història va ser completament diferent perquè el líder sarraí coneixia cada racó de les muntanyes i va resistir els embats fins al punt d’enganyar al rei amb una falsa conversió.
Aquella celada nocturna als paratges del Benicadell gairebé li costa la vida al mateix rei, que va escapar per ben poc gràcies a la fulgurant reacció de la seva guàrdia personal.
La petjada inesborrable que arriba fins avui
Avui dia, les institucions commemoren aquest aniversari rodó amb exposicions i actes solemnes que ignoren deliberadament la complexa intrahistòria dels vençuts i el pes real d’aquells enfrontaments.
La figura de Jaume I segueix definint la nostra identitat cultural i territorial, recordant-portant-nos que els ciments de la nostra història estan construïts a base de pura supervivència.
¿T’imaginaves que rere les estàtues solemnes s’ocultaven batalles tan pel·liculeres i cranis marcats per fletxes medievals?
