La natura de vegades guarda secrets descomunals a plena vista. (I sí, nosaltres també flipem amb el que acaba d’aparèixer al mapa).
Un equip d’arqueòlegs acaba de ensopegar amb un dels monuments megalítics més fascinants de tot el Mediterrani. El que semblava un simple tossal ple de males herbes amagava una joia històrica mil·lenària.
Parlem d’una imponent Tomba dels Gegants que ha romàs sepultada sota la vegetació durant segles. (I el seu estat de conservació frega el miracle absolut).
La troballa s’ha produït al jaciment arqueològic de Carrarzu Iddia, situat al terme municipal de Bortigali, ben a prop de la localitat de Macomer, al bell mig de Sardenya.
L’arquitectura del misteri al pendent de la muntanya
Les tasques de neteja executades per les superintendències insulars van treure a la llum un sepulcre ciclopeu situat a uns 740 metres d’altitud al vessant meridional de Crastu Littu. Des d’aquest mirador estratègic, l’estructura domina visualment la immensa plana de Macomer i les altiplanícies que l’envolten.
Construïda amb blocs de traquita, la construcció conserva intacta la seva llarga cambra funerària i la característica exedra semicircular que precedia l’accés als rituals col·lectius. Malgrat haver patit la intromissió d’excavadors clandestins en temps remots, els elements estructurals clau es mantenen ferms i inalterables.
Aquest tipus de construccions pertanyien a l’enigmàtica civilització nuràgica, societats de l’Edat del Bronze que van aixecar aquestes criptes colossals per retre culte als seus avantpassats. (Una prova irrefutable d’enginyeria prehistòrica altament avançada).
Encara que la toponímia popular va batejar aquestes estructures com a tombes d’éssers mitològics gegants per la seva mida colossal, en realitat es tractava de sepulcres funeraris comunitaris destinats a acoger generacions de clans sencers durant segles.
Un passat que ressuscita per reescriure la història
L’aparició d’aquest monument no és un fet aïllat, ja que s’integra dins d’un complex on també s’investiga i es restaura un antic nuraghe. Això demostra que la zona era un nexe vital de poder, control territorial i espiritualitat profunda en la Sardenya més antiga.
El nostre pressupost no patirà gens per anar a veure-la en directe, però el valor històric d’aquest enclavament multiplica instantàniament l’atractiu turístic i cultural de la regió de Nuoro. L’excavació obre de bat a bat la porta a desxifrar nous rituals i detalls arquitectònics poc freqüents al territori insular.
La història de les nostres civilitzacions ens continua observant directament des de la pedra tallada. T’imaginaves que el subsòl europeu encara guardava monuments d’aquest calibre pràcticament intactes?
