Ens han venut la moto durant anys. Hem omplert el rebost de pots de civada pensant que estàvem comprant el passaport a la vida eterna i al cos de gimnàs perfecte. Però, i si et digués que el teu esmorzar “fit” és, en realitat, una bomba de sucre a càmera lenta?
L’expert en longevitat Diego Suárez acaba de deixar anar una bomba informativa que ha fet tremolar els fonaments del món del “wellness”. Segons Suárez, la civada és el gran mite dels gimnasos i la seva sentència és tan dura com viral: “Serveix per engreixar gorrins”.
(Sí, nosaltres també ens hem quedat amb la cullera a l’aire en llegir-ho). La realitat és que el que crèiem que era un carbohidrat complex i inofensiu podria estar sabotetjant la teva pèrdua de pes i, el que és pitjor, la teva salut metabòlica.
El pic de glucosa: el perill ocult al teu bol
El problema principal de la civada, segons l’expert, és la seva capacitat per disparar el sucre a la sang. Encara que ens l’hagin venut com un aliment de “sacietat prolongada”, Suárez afirma que provoca pics d’insulina que no ens convenen gens si el nostre objectiu és la longevitat.
Quan mengem civada, especialment la que està processada o en flocs fins, el nostre cos la transforma ràpidament en glucosa. Això genera una muntanya russa d’energia que ens deixa cansats i amb gana al cap de poques hores. És el cercle viciós del qual l’expert ens vol treure.
A més, Suárez posa el dit a la llaga amb una comparació històrica: la civada s’ha utilitzat tradicionalment per engreixar el bestiar. Si serveix per posar pes als animals de granja de manera ràpida, per què pensem que a nosaltres ens ajudarà a lluir abdominals?
L’expert insisteix que molts dels beneficis que s’atribueixen a la civada són pur màrqueting de la indústria alimentària. La fibra que conté, segons ell, la podem trobar en altres aliments molt més interessants i sense la càrrega glucèmica dels cereals.
Què hauríem de menjar en lloc de cereals?
Si la civada cau de la llista d’imprescindibles, què ens queda per esmorzar? Diego Suárez ho té clar: hem de prioritzar les proteïnes i els greixos saludables des del primer minut del dia. Ous, alvocat o fruits secs són opcions molt més estables per al nostre organisme.
La idea és mantenir la insulina a ratlla per permetre que el cos utilitzi el seu propi greix com a combustible. Segons l’expert, esmorzar civada és com donar-li al cos una injecció de midó que bloqueja la crema de greixos durant hores.
Això és especialment crític si ja hem passat els 40 o els 50 anys, quan el nostre metabolisme ja no és tan flexible com abans. Envellir amb salut passa per ser molt més estrictes amb els carbohidrats que entren a la nostra cuina, i la civada sembla que ja no té invitació.
Sabies que moltes de les civades que trobem al supermercat, fins i tot les “naturals”, porten traces de pesticides o han estat tractades tèrmicament perdent gran part de les seves propietats? És una raó més per revisar les nostres creences nutricionals.
La rebel·lió contra el “dogma” del gimnàs
En definitiva, les paraules de Diego Suárez són una crida a la rebel·lió nutricional. Ens convida a deixar de seguir modes cegament i a observar com reacciona realment el nostre cos davant d’aliments que considerem sagrats.
Nosaltres hem consultat altres especialistes i, encara que alguns són més moderats, tots coincideixen en un punt: l’excés de cereals a la dieta moderna és un problema real. Potser és hora de jubilar el ‘porridge’ de moda d’Instagram i tornar a l’esmorzar de tota la vida, però en versió saludable.
No es tracta de prohibir per sempre, sinó d’entendre que el que és “bo per a tothom” pot no ser-ho per a tu si busques viure més i millor. La ciència de la longevitat no s’atura i avui ens ha donat un cop de realitat directament a l’estómac.
Recorda que cada cos és un món, però si notes que després d’esmorzar la teva civada tens una necessitat imperiosa de picar alguna cosa abans de dinar, ja saps per què és. El sucre mana, i la civada n’és còmplice.
Al cap i a la fi, la teva salut és l’única inversió que realment importa. I tu, seguiràs alimentant-te com un gorrí de granja o faràs el salt a l’esmorzar dels que realment volen frenar el rellotge?
Jo, per si de cas, demà demanaré uns ous remenats amb pernil. La civada es queda al prestatge fins a nou avís.
