El dolor de genoll associat a la artrosi sol arribar sense avís. Un dia costa aixecar-se del sofà. Un altre, les escales esdevenen una prova diària. Les guies clíniques insisteixen que hi ha marge per actuar i millorar la funció quan es combina informació, hàbits i exercici adaptat, com recullen les recomanacions del Portal GuíaSalud del SNS sobre artrosi de genoll.
El problema és que moltes persones es queden atrapades en una idea: si el cartílag està gastat, el dolor és inevitable i només queda parar. Aquesta lectura ràpida encaixa amb la paraula desgast, però no sempre encaixa amb el que passa en la vida real. Hi ha un detall que canvia la manera d’interpretar els símptomes i, sobretot, les decisions del dia a dia.
Aquest detall és que el dolor no depèn només del que es veu en una radiografia. En l’artrosi, el malestar pot estar impulsat per processos d’inflamació, per l’efecte de la inactivitat i per la pèrdua de força i control muscular al voltant del genoll. Aquesta visió, que també comparteixen guies i recomanacions internacionals, és la que repeteixen molts fisioterapeutes a consulta: moure’s amb un pla sol ser part del tractament, no el problema.
Per què fa mal el genoll quan apareix artrosi
L’artrosi és un procés degeneratiu. Implica canvis al cartílag, a l’os que hi ha a sota, als teixits que envolten l’articulació i a la mecànica del moviment. Pot aparèixer de manera silenciosa i avançar durant anys. En aquest camí, és freqüent notar rigidesa en aixecar-se, molèsties amb esforços repetits o dolor després d’estar molta estona assegut.
També hi ha factors que augmenten el risc o empitjoren els símptomes. L’excés de pes, les lesions prèvies, determinats treballs físics, el sedentarisme i la falta de força a cames i maluc solen influir en com es tolera la càrrega diària. El mateix diagnòstic es pot sentir molt diferent en dues persones.
Quan la imatge i els símptomes no encaixen
Una radiografia pot mostrar signes d’artrosi i, tot i així, que el dolor sigui lleu. També pot passar el contrari: símptomes importants amb troballes discretes. La literatura científica descriu aquesta discordança sovint i per això diverses guies recomanen que la gestió es basi en símptomes i funció, no només en la imatge.
A la pràctica, això vol dir que l’objectiu no és perseguir un genoll perfecte en una prova, sinó recuperar capacitat per caminar, aixecar-se, pujar escales i fer vida normal amb menys dolor.
El factor que sovint es passa per alt
Inflamació i brots que amplifiquen el dolor
L’artrosi no és només un desgast mecànic. Hi pot haver episodis d’inflamació a l’articulació i als teixits propers. Això augmenta la sensibilitat i fa que gestos quotidians es percebin com més dolorosos. En aquests períodes, el cos tendeix a protegir-se amb rigidesa i menys moviment, cosa que pot empitjorar el cercle de dolor.
Les guies clíniques solen prioritzar mesures no farmacològiques, però també contemplen suports com analgèsics o antiinflamatoris en fases concretes, sempre sota indicació professional i amb prudència en persones amb altres problemes de salut.
Pèrdua de força i control: el genoll es queda sense suport
El genoll no treballa sol. Depèn de la musculatura de la cuixa, el maluc i el panxell per repartir càrregues. Quan es perd força, estabilitat o coordinació, l’articulació rep impactes més directes i el moviment esdevé menys eficient. El resultat pot ser més dolor amb activitats normals, fins i tot encara que el dany estructural no hagi canviat.
Per això les recomanacions clíniques insisteixen en l’exercici terapèutic. El NHS, per exemple, destaca que l’activitat regular ajuda a enfortir músculs i a millorar símptomes, encara que al principi hi pugui haver molèsties. També NICE situa l’exercici i la gestió del pes com a pilars de l’abordatge.
El repòs total com a trampa
Quan fa mal, el que és intuïtiu és aturar-se. El problema és que el repòs prolongat sol portar més rigidesa, menys tolerància a l’esforç i una sensació més gran de fragilitat. Amb el temps, apareix la por al moviment i es redueix l’activitat diària, cosa que empitjora força i capacitat cardiovascular.
La idea útil és una altra: evitar el sobreesforç brusc, però mantenir moviment adaptat i progressiu. No es tracta de forçar, sinó de planificar.
Què fer des d’avui sense caure en el repòs total
Regles de seguretat per començar
- Comença per moviments senzills i de baixa càrrega. La constància pesa més que la intensitat.
- Fes servir un llindar de dolor tolerable. Un augment lleu durant l’exercici pot passar, però ha de baixar en les hores següents.
- Prioritza tècnica i control. Millor lent i bé que ràpid i desordenat.
- Alterna força, mobilitat i activitat aeròbica suau. Caminar, bici estàtica o piscina solen ser opcions útils.
- Si hi ha dubtes, una valoració de medicina o fisioteràpia ajuda a adaptar el pla.
Rutina de tres moviments per al genoll
Diversos professionals de fisioteràpia proposen una base senzilla que combina mobilitat, activació muscular i força progressiva. Aquests tres moviments són un punt de partida habitual i es poden adaptar:
- Flexió i extensió controlada: estirat o assegut, fes el gest de doblegar i estirar el genoll de forma lenta. Si cal, es pot col·locar una tovallola enrotllada sota el genoll per facilitar l’activació en estirar. Mantén uns segons l’extensió i repeteix.
- Elevació de talons: dret, amb suport a la paret o una cadira si cal, puja de puntetes i baixa a poc a poc. Aquest treball reforça la musculatura del panxell, que contribueix a l’estabilitat de tota la cama.
- Esquat assistit o seure i aixecar-se: amb una cadira com a referència, baixa fins a un rang còmode i torna a pujar. Es pot començar amb un recorregut curt o amb una pausa de pocs segons al punt on el dolor sigui tolerable.
Una pauta habitual per començar és 2 o 3 sèries de 8 a 12 repeticions, 2 o 3 dies per setmana, ajustant segons sensacions. En mobilitat, es poden fer repeticions més curtes cada dia.
Progressió en quatre setmanes
La progressió ajuda a evitar el cicle de començar fort, empitjorar i abandonar. Un exemple d’escalat conservador:
- Setmana 1: rangs curts, poc volum, focus en tècnica. Caminar suau en trams curts.
- Setmana 2: afegir una sèrie més o ampliar lleugerament el recorregut si el genoll ho tolera.
- Setmana 3: incorporar un exercici de maluc, com pont de glutis o abducció, per millorar el suport del genoll.
- Setmana 4: integrar un estímul funcional, com pujar un esglaó baix, i ampliar el temps total d’activitat aeròbica suau.
Idees esteses que frenen la millora
| Idea estesa | Què assenyalen guies i evidència |
|---|---|
| Si hi ha artrosi, moure’s desgasta més | L’exercici terapèutic és un pilar del maneig i sol millorar dolor i funció quan està adaptat |
| La radiografia dicta el nivell de dolor | La correlació no és perfecta; es prioritza la valoració clínica i la limitació funcional |
| Només ajuden pastilles o infiltracions | Les mesures no farmacològiques són la base; medicació i altres recursos es valoren segons el cas |
| Si fa mal, cal parar del tot | El repòs prolongat sol empitjorar rigidesa i capacitat; es recomana moviment progressiu |
Quan demanar una valoració mèdica
Senyals d’alarma
Convé consultar amb un professional si apareix algun d’aquests escenaris:
- Dolor després d’un cop amb incapacitat per recolzar o caminar.
- Genoll molt calent, envermellit i inflat, especialment si hi ha febre.
- Bloqueig articular, sensació que el genoll es queda atrapat o que falla sovint.
- Inflamació important que no millora o dolor nocturn persistent.
- Inflor de la cama o del panxell, o dificultat per respirar, per la necessitat de descartar problemes vasculars.
Opcions de tractament si el dolor persisteix
A més de l’exercici i l’educació, algunes guies contemplen recursos com fisioteràpia supervisada, bastó o suport en casos concrets, i tractaments farmacològics segons riscos i beneficis. En persones amb excés de pes, la reducció ponderal sol millorar la càrrega sobre el genoll i es potencia quan va acompanyada d’un programa d’exercici.
Si hi ha deteriorament funcional sever i no s’aconsegueix control amb mesures conservadores, es poden valorar opcions avançades en unitats de traumatologia o reumatologia. L’objectiu, en qualsevol etapa, és sostenir l’autonomia i reduir l’impacte del dolor en la vida diària.
L’artrosi de genoll pot ser un punt d’inflexió, però no ha de ser una sentència. Quan s’entén què alimenta el dolor i es canvia el focus cap a moviment i força adaptats, l’evolució sol ser més manejable i previsible.
