El iogurt és un aliment amb definició legal i requisits de composició, i això posa ordre quan es comparen productes que es venen com a grecs. A Espanya, la referència normativa per al iogurt està recollida al Reial decret 271/2014 publicat al BOE, que regula aspectes de composició i etiquetatge.
Amb aquest marc, l’OCU ha analitzat iogurts grecs naturals de supermercat i ha trobat un patró que es repeteix: el problema no sol ser la seguretat ni la qualitat higiènica, sinó l’equilibri nutricional i la diferència real entre marques quan es mira el producte per quilo i no només per envàs.
La dada clau apareix quan la comparació es fa completa. Segons la informació publicada per 65YMÁS a partir de l’anàlisi de l’OCU, l’estudi revisa 12 iogurts grecs naturals i conclou que, en general, són productes de bona qualitat nutricional i amb bon perfil de seguretat alimentària. Però l’organització llança un avís clar: el seu contingut en greix és superior al del iogurt natural clàssic i convé no abusar-ne.
Què ha mesurat l’OCU i per què el iogurt grec no és igual que el iogurt natural
El iogurt natural clàssic s’elabora amb llet i ferments làctics. En canvi, el iogurt grec natural incorpora nata a la recepta, cosa que canvia el resultat: textura més cremosa, més sacietat per a algunes persones i, alhora, un salt en greix i calories. A l’anàlisi citada, l’OCU situa el contingut gras del iogurt grec natural al voltant del 10%.
En calories, aquesta diferència es veu de seguida: mentre un iogurt tradicional es mou al voltant de 85 kcal per cada 100 grams, el iogurt grec arriba a unes 143 kcal per cada 100 grams, aproximadament un 68% més. Això no el converteix en un aliment problemàtic per definició, però sí que obliga a situar-lo en el context de la dieta total, sobretot si es consumeix cada dia.
El que juga a favor: calci, proteïnes i absència d’additius
La mateixa anàlisi subratlla que els iogurts grecs naturals avaluats destaquen pel seu contingut en calci, al voltant de 150 mg per cada 100 grams, i per no contenir additius en els productes analitzats. També aporten una quantitat rellevant de proteïnes, entorn de 4,2 grams per cada 100 grams. En sucre, el missatge és important per no confondre’s: el sucre present prové de la lactosa natural de la llet, no de sucres afegits, en tractar-se de varietats naturals.
La seguretat alimentària no ha estat el problema
Un altre punt que reforça la comparativa és l’apartat higiènic. Segons la informació divulgada, l’OCU no detecta deficiències higièniques i confirma que els productes compleixen els requisits per ser considerats iogurt, amb bacteris vius en quantitat suficient i un nivell adequat d’acidesa. En paral·lel, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició recorda que la llet i els productes lactis estan subjectes a requisits estrictes d’higiene en la normativa europea i estatal, un marc que es pot consultar en el seu contingut informatiu sobre llet i productes lactis.
El pòdium de l’OCU: els iogurts grecs millor valorats al supermercat
La comparativa deixa un pòdium definit. Segons 65YMÁS, entre les referències millor valorades per l’OCU destaquen aquestes tres, en aquest ordre:
- Carrefour Extra amb un preu orientatiu de 2,07 €/kg
- Oikos de Danone amb un preu orientatiu de 6,68 €/kg
- Alipende d’Ahorramás amb un preu orientatiu de 2,07 €/kg
La lectura pràctica del rànquing no és només el nom. És la distància de preu per quilo entre el segon classificat i els dos primers de marca de distribució, que costen aproximadament el mateix. Aquesta bretxa ajuda a entendre per què aquest mercat està dominat per la marca blanca.
Per què el preu per quilo canvia la percepció del producte
L’OCU assenyala que les marques de distribució concentren aproximadament el 70% de les vendes en aquest segment. Part de l’explicació és al format: els distribuïdors solen apostar per paquets més grans, com sis unitats de 125 grams, mentre que moltes marques de fabricant opten per envasos de quatre unitats, cosa que influeix en el preu final per quilo.
Segons les dades citades, el preu mitjà del iogurt grec natural de marca blanca ronda els 2,18 €/kg davant d’uns 4,93 €/kg de marques de fabricant, més del doble. Tot i això, la valoració sensorial de les marques de distribuïdor es considera adequada, cosa que reforça la relació qualitat-preu.
El detall que més confon el consumidor: grec, estil grec i natural
Al lineal, no tot el que sembla grec juga a la mateixa categoria. Hi ha productes que s’anomenen grecs, d’altres que es venen com a estil grec i d’altres que barregen la idea amb sabors o afegits. Per entendre què compres, convé fixar-se en tres etiquetes: denominació, llista d’ingredients i taula nutricional.
La llista d’ingredients és el primer filtre
En un iogurt grec natural, el que s’espera és una llista curta. L’OCU subratlla que, en la seva anàlisi, el sucre prové de la lactosa i no es detecten additius en els naturals avaluats. Si el producte afegeix sucre, edulcorants o aromes, ja no ets davant la mateixa fotografia nutricional i convé ajustar expectatives.
El segon filtre és el greix: no és un detall menor
La textura cremosa sovint ve del greix. A l’anàlisi citada, el iogurt grec natural incorpora nata i pot arribar al voltant del 10% de greix, amb un impacte directe en calories. Per a una persona activa o que busca un postre saciant, pot encaixar. Per a qui necessita vigilar calories o greixos per recomanació mèdica, potser és millor reservar-lo per ocasions o triar alternatives amb menys greix.
Com triar iogurt grec al súper sense caure en trampes de màrqueting
Més enllà del pòdium, la millor compra sol ser la que encaixa amb el teu objectiu. No és el mateix buscar proteïna, sacietat, un producte neutre per cuinar o una opció diària lleugera. Aquestes claus ajuden a decidir en segons.
Checklist ràpid en 20 segons davant de la nevera
- Mira el nom: si posa natural, ha de ser neutre, sense sabors afegits.
- Comprova els ingredients: com més curta la llista, més fàcil d’interpretar.
- Revisa el greix: en grec pot ser alt i pujar molt les calories.
- Compara per quilo: el preu del paquet enganya si no mires €/kg.
- Pensa en l’ús: per a esmorzars diaris potser convé un perfil més lleuger; per a receptes o postres, el grec pot aportar textura.
Un apunt útil si el consumeixes sovint
La mateixa OCU recomana no abusar del iogurt grec pel seu contingut més alt en greix en comparació amb el iogurt convencional. A la pràctica, això es tradueix a alternar: un grec natural quan interessa cremositat o sacietat, i un iogurt natural clàssic quan es busca un consum diari més equilibrat.
Què ensenya el rànquing de l’OCU el 2026
El rànquing deixa dues conclusions operatives. La primera: en seguretat alimentària i qualitat bàsica, el nivell general és bo segons el que s’ha divulgat, i l’etiquetatge acostuma a ser clar, incloent l’origen de la llet en molts casos. La segona: el gran diferencial és a l’equilibri nutricional i al preu per quilo, amb marques de distribució que mantenen la qualitat sensorial a un cost molt inferior.
Per al consumidor, el millor moviment és simple: comprar amb la dada, no amb l’envàs. Si es busca un iogurt grec natural amb bon perfil i bona relació qualitat-preu, el pòdium assenyalat per l’OCU ofereix una guia clara. I si es vol fer-ne un ús diari, convé recordar l’avís que acompanya l’anàlisi: és més calòric i més gras que el iogurt tradicional, així que el millor no sempre és el que t’agrada més, sinó el que encaixa millor amb la teva setmana.
