L’impacte de l’alcohol a l’organisme canvia amb l’edat, i a partir dels 60 els metges comencen a posar molta més atenció a cada copa. Les xifres oficials mostren que milions de persones grans continuen consumint begudes alcohòliques de manera regular, tot i que el risc de caigudes, interaccions amb fàrmacs i deteriorament cognitiu augmenta amb els anys. Així ho adverteixen organismes com l’Institut Nacional sobre l’Abús d’Alcohol i Alcoholisme dels Estats Units, que recopila dades oficials sobre el consum d’alcohol en majors de 65 anys.
En paral·lel, s’acumulen estudis que vinculen fins i tot consums considerats moderats amb un risc més gran de deteriorament cognitiu, demència i altres problemes neurològics en la vellesa. En aquest context, un prestigiós neuròleg nord-americà especialitzat en memòria ha decidit anar un pas més enllà i fixar una edat concreta a partir de la qual, segons la seva opinió, el més prudent és deixar de beure de manera definitiva. La seva proposta ha reobert el debat sobre si existeix realment un nivell segur de consum d’alcohol quan el cervell envelleix.
Aquest especialista és Richard Restak, neuròleg, neuropsiquiatre i professor clínic a la George Washington University, autor de nombrosos llibres sobre el cervell i la memòria. A partir de l’anàlisi de les dades disponibles i de la seva experiència clínica, Restak llança una recomanació taxativa: si una persona ha assolit una certa edat avançada, hauria de plantejar-se eliminar l’alcohol de la seva vida de manera completa i permanent. A les seves obres, situa aquest punt de tall al voltant dels 65 anys, moment en què el nombre de neurones comença a ser menor i la reserva cerebral es torna més vulnerable.
Qui és Richard Restak i per què alerta sobre l’alcohol
Richard Restak fa dècades que es dedica a l’estudi del cervell humà, amb un interès especial en la memòria i en la prevenció del deteriorament cognitiu. Ha publicat més d’una vintena de llibres, molts dels quals s’han convertit en supervendes, en què explica de manera divulgativa com funciona el sistema nerviós i què podem fer per conservar-lo en bon estat el màxim temps possible.
En títols recents centrats en la prevenció de la demència, Restak insisteix que la memòria no és només una funció intel·lectual més, sinó un pilar de la identitat personal. Protegir-la implica actuar sobre múltiples fronts: son, exercici, estimulació cognitiva, gestió de l’estrès, alimentació i també consum d’alcohol. La seva advertència sobre el límit d’edat per beure s’emmarca en aquesta visió global de la salut cerebral.
El context del seu advertiment a partir dels 65 anys
La base de la seva postura és senzilla: amb l’envelliment, el cervell va perdent, encara que sigui lentament, part de les seves neurones i de les seves connexions. Algunes estimacions situen la pèrdua total de neurones al llarg de la vida al voltant d’un petit percentatge, però aquest descens redueix el marge d’error. En un cervell amb menys reserva, afegeix, resulta poc prudent exposar de manera repetida les cèl·lules nervioses a una substància que actua com a neurotoxina, encara que sigui “feble”.
En lloc de limitar-se a recomanar moderació, Restak arriba a una conclusió personal més estricta: a partir de la segona meitat de la dècada dels 60, el balanç entre el possible plaer de l’alcohol i el dany potencial per al cervell s’inclina clarament cap al risc. D’aquí la seva frase, que ha fet la volta al món: per a aquells que han complert els 65, aconsella eliminar l’alcohol de la dieta de manera completa i permanent.
Què fa l’alcohol en el cervell que envelleix
L’alcohol etílic travessa amb facilitat la barrera hematoencefàlica i actua sobre múltiples sistemes de neurotransmissió. En persones joves i sanes, el cervell pot compensar part d’aquest impacte. No obstant això, amb l’edat s’observen canvis estructurals: reducció del volum cerebral, pèrdua de matèria grisa i blanca, i menor capacitat de reparació. Diversos estudis de neuroimatge en adults grans han relacionat un consum continuat d’alcohol amb l’aprimament cortical i alteracions en la substància blanca.
En un cervell que ja pateix l’efecte de l’envelliment, cada episodi d’intoxicació, per lleu que sembli, suposa un estrès addicional. L’alcohol afavoreix la inflamació, el dany oxidatiu i els problemes vasculars que es poden traduir en microlesions. No es tracta només de grans borratxeres: les dades més recents apunten que el risc augmenta a partir de quantitats relativament baixes, especialment si es mantenen durant anys.
Risc de deteriorament cognitiu i demència
En els darrers anys s’han publicat cohorts de persones grans que permeten seguir durant dècades la relació entre consum d’alcohol i deteriorament cognitiu. En general, els treballs assenyalen que aquells que beuen amb regularitat presenten una probabilitat més gran d’empitjorar en proves de memòria, atenció i velocitat de processament en comparació amb els abstèmits.
Alguns estudis han detectat, a més, més lesions microscòpiques al cervell de grans bevedors i exbevedors, com lesions vasculars i acumulació de proteïnes associades a l’Alzheimer. Fins i tot ingestas en el rang d’unes poques copes a la setmana s’han vinculat amb un augment mesurable d’aquests resultats. Encara que la relació exacta entre quantitat, freqüència i risc continua en estudi, el missatge que guanya pes és clar: per al cervell que envelleix, com menys alcohol, millor.
| Efecte de l’alcohol | Per què és més greu en gent gran |
|---|---|
| Dany en neurones i connexions | Menys reserva neuronal i menor capacitat de reparació |
| Alteracions vasculars cerebrals | Major fragilitat dels vasos i més risc d’ictus i microinfarts |
| Empitjorament de la memòria | S’afegeix al deteriorament cognitiu lligat a l’edat i a altres malalties |
Alcohol i salut global en majors de 65 anys
El cervell no és l’únic òrgan afectat. En les persones grans, l’alcohol s’associa a un risc més gran de caigudes, fractures i traumatismes cranials, en part per problemes d’equilibri i en part per la presència d’altres malalties. Els canvis en la composició corporal fan que la mateixa quantitat d’alcohol produeixi concentracions més altes en sang que en un adult jove, amb efectes més intensos.
A més, moltes persones grans prenen diversos medicaments de manera crònica: antihipertensius, anticoagulants, fàrmacs per a la diabetis, ansiolítics, hipnòtics o analgèsics. L’alcohol pot potenciar o interferir amb l’acció d’aquests tractaments, augmentar la somnolència, alterar la tensió arterial o danyar el fetge, un òrgan clau en el metabolisme de nombrosos fàrmacs. A això s’hi afegeixen els efectes coneguts sobre la pressió arterial, la funció cardíaca i el risc de determinats tipus de càncer.
Què diuen els organismes internacionals
Les principals agències de salut pública han anat revisant els seus missatges sobre el consum “moderat” d’alcohol. Cada vegada és més freqüent trobar advertiments que, en termes de risc, l’opció més segura és no beure. Algunes organitzacions assenyalen explícitament que fins i tot una copa diària pot augmentar la probabilitat de determinats tumors i de problemes cardiovasculars.
En el cas de les persones grans, la preocupació és doble: d’una banda, el major risc de deteriorament cognitiu i demència; de l’altra, la combinació d’alcohol amb patologies ja presents i tractaments complexos. En aquest context, la recomanació de Restak no pretén establir una norma legal, però sí subratllar que, a partir d’una certa edat, continuar bevent per costum pot ser una decisió poc alineada amb la protecció del cervell.
Com aplicar a la pràctica la recomanació de deixar l’alcohol
Més enllà de l’edat cronològica, el neuròleg convida a reflexionar sobre la relació personal amb l’alcohol. Un punt clau és preguntar-se per a què es beu. Si la resposta té a veure amb alleujar l’ansietat, millorar l’estat d’ànim o conciliar la son, és probable que existeixi una dependència psicològica que augmenti el risc de consum problemàtic.
Algunes preguntes útils per a aquells que s’acosten o superen els 65 anys són:
- Bec gairebé cada dia, encara que sigui poc?
- Em costa gaudir de les trobades socials sense alcohol?
- He augmentat la quantitat amb els anys per notar el mateix efecte?
- He tingut caigudes, oblits o episodis de desorientació relacionats amb haver begut?
- Prenc medicació que pugui interactuar amb l’alcohol?
Respondre amb sinceritat aquestes qüestions, idealment juntament amb el metge d’atenció primària, ajuda a valorar si té sentit continuar bevent, reduir de manera dràstica o plantejar l’abstinència completa, com proposa Restak a partir dels 65.
Estratègies per reduir i abandonar el consum
Deixar l’alcohol després de dècades de consum social o habitual no sempre és senzill. Per això, els experts recomanen abordar el canvi de manera planificada i, en cas de consum elevat, sempre amb supervisió sanitària per evitar complicacions. Algunes mesures pràctiques són:
- Comentar obertament amb el metge la intenció de reduir o abandonar l’alcohol.
- Establir un període de prova sense beure (per exemple, un mes) i valorar com milloren la son, la concentració o l’equilibri.
- Substituir les begudes alcohòliques per opcions sense alcohol que permetin mantenir el component social.
- Identificar situacions de risc (sopars, celebracions, moments d’estrès) i preparar alternatives.
- Demanar suport a família i amistats perquè respectin i acompanyin la decisió.
En casos de dependència establerta, pot ser necessari recórrer a programes específics de deshabituació amb suport psicològic i, en ocasions, farmacològic. L’objectiu no és només evitar el dany físic, sinó també millorar la qualitat de vida, l’autonomia i la capacitat de continuar actiu a nivell social i mental.
Restak recorda que, a diferència d’altres factors de risc menys modificables, l’alcohol és una variable sobre la qual sí que es pot actuar. El seu missatge pot sonar radical, però s’alinea amb una tendència creixent en la literatura científica: com més gran és l’edat, més sentit té protegir cada neurona. Per a moltes persones, especialment a partir dels 65, renunciar a l’alcohol pot ser una de les decisions més senzilles i efectives per cuidar el cervell i la resta de l’organisme.
Aquest contingut és informatiu i no substitueix la valoració individual d’un professional sanitari. Qualsevol canvi brusc en el consum d’alcohol, sobretot si aquest ha estat elevat o prolongat en el temps, s’ha de fer sempre amb supervisió mèdica.
