El dolor lumbar crònic és una de les afeccions més freqüents entre adults i persones grans, i sovint limita tasques quotidianes que abans es feien amb facilitat. Segons professionals del Hospital Universitari de Bellvitge, una part important d’aquesta discapacitat no depèn només de la intensitat del dolor, sinó de com respon la persona davant les molèsties.
Les últimes investigacions apunten cap a una idea que pot semblar contrària a la intuïció: quan el dolor és tolerable i no indica cap lesió greu, mantenir-se actiu pot ser més beneficiós que reduir el moviment. L’enfocament posa el focus en la funcionalitat, no en el repòs absolut.
Per què el repòs absolut no és el millor aliat
La creença que cal evitar qualsevol moviment quan apareix dolor d’esquena continua estesa, però els especialistes remarquen que aquesta estratègia pot intensificar la rigidesa i dificultar encara més la recuperació. Quan una persona deixa de moure’s per por d’empitjorar, la musculatura del tronc es debilita, la columna es torna menys estable i el dolor pot augmentar amb el temps.
Els programes de tractament actuals prefereixen un enfocament actiu, basat en moviment controlat i progressiu. Aquesta línia està recolzada per diversos estudis realitzats en centres hospitalaris europeus, que han analitzat pacients amb dolor lumbar persistent durant anys i han observat que el repòs prolongat genera pitjors resultats funcionals.
La por al dolor i el catastrofisme: obstacles invisibles
Un dels factors que més condiciona la recuperació és el catastrofisme: la tendència a interpretar el dolor com un senyal de dany greu o irreversible. Aquesta percepció exagerada incrementa la por al moviment i afavoreix la immobilitat, la qual alhora empitjora el quadre funcional.
Els fisioterapeutes indiquen que dues persones amb el mateix nivell de dolor poden tenir nivells de discapacitat molt diferents segons la seva actitud. L’objectiu del tractament és ajudar el pacient a recuperar la confiança en el moviment i a identificar quines activitats pot fer amb seguretat encara que apareguin petites molèsties.
Moure’s encara que molesti una mica: què significa realment?
Moure’s amb molèstia lleu no és ignorar el dolor, sinó Aprendre a interpretar-lo. Si el dolor és tolerable, no empitjora amb el temps i no s’associa a signes d’alarma, els especialistes animen a continuar amb activitats adaptades. La clau és evitar els gestos bruscos o forçats, però mantenir moviments fluids i progressius.
Aquesta idea ha pres pes en unitats de columna i serveis de rehabilitació, on s’observa que pacients que s’atreveixen a mantenir-se actius recuperen confiança, estabilitat i autonomia més ràpidament que els qui limiten els moviments per por.
Quin tipus de moviment és segur?
- Caminar a un ritme còmode, augmentant minuts setmanalment segons tolerància.
- Bicicleta estàtica reclinada, especialment útil per a persones amb menor equilibri.
- Moviments suaus de mobilitat lumbar i estiraments en rangs controlats.
- Treball de musculatura profunda del tronc amb exercicis adaptats de Pilates.
- Activitats aquàtiques que redueixen la càrrega sobre la columna.
El paper determinant de la musculatura del tronc
La musculatura estabilitzadora —abdominals, oblics, lumbars i musculatura profunda— és clau per mantenir la columna protegida. Quan aquestes estructures es troben debilitades, qualsevol inclinació o càrrega pot generar més tensió a la zona lumbar.
Els fisioterapeutes proposen rutines de 10 a 15 minuts diaris centrades en activació progressiva del tronc. Amb constància, s’observa una millora en la tolerància al dolor i en la capacitat de realitzar activitats com caminar llargues distàncies o aixecar-se de la cadira sense dificultat.
Una guia pràctica per integrar el moviment
| Pas | Acció recomanada |
|---|---|
| 1 – Valoració mèdica | Descartar signes de gravetat i rebre indicacions personals. |
| 2 – Rehabilitació inicial | Aprendre moviments segurs i entendre com progressar. |
| 3 – Exercici diari adaptat | Caminar, bicicleta reclinada o sessions guiades de mobilitat. |
| 4 – Progrés gradual | Augmentar minuts o repeticions quan el cos s’hi adapta. |
| 5 – Hàbits saludables | Descans adequat, alimentació equilibrada i evitar sedentarisme. |
Quins resultats poden esperar els pacients?
Les persones que adopten aquest enfocament solen reportar un increment notable en la seva funcionalitat diària: poden caminar més, suporten millor estones assegudes, es mouen amb més seguretat i necessiten menys intervencions invasives. També milloren la percepció del dolor i recuperen autonomia de manera progressiva.
Els equips multidisciplinaris —metges, fisioterapeutes i psicòlegs— coincideixen que combinar activitat física amb educació sobre el dolor és una de les estratègies més eficaces. Quan el pacient entén que el moviment no és perillós, sinó part de la solució, el pronòstic millora de manera significativa.
Impacte en la salut pública i en l’envelliment actiu
El dolor lumbar és la principal causa mundial de discapacitat. Dins aquest context, fomentar el moviment adaptat té implicacions directes en la qualitat de vida i en la reducció de costos sanitaris. Institucions com el Hospital Universitari de Bellvitge impulsen programes que integren activitat física, educació i abordatge psicològic.
En l’àmbit de l’envelliment actiu, el missatge central és contundent: tenir dolor no significa quedar-se quiet. Amb una guia adequada, és possible mantenir un estil de vida actiu, preservar funcionalitat i reduir la discapacitat, fins i tot en persones de més de 80 anys.
