Ángela Fernández és psicòloga i a través del seu compte de TikTok ha assenyalat que existeixen tres trets de personalitat que són repetitius en persones que pateixen d’ansietat.
Tanmateix, lluny de ser això un diagnòstic, aquestes afirmacions ens conviden a autoavaluar-nos per ajustar allò que ens manté en una alerta constant.
L’autoexigència és una càrrega que pesa molt
Un dels primers trets que ens indica Fernández i que comparteixen moltes persones amb ansietat és l’autoexigència. Es tracta d’aquells individus que busquen fer-ho tot a la perfecció i arriben a sentir-se incòmodes, es culpen i es castiguen si no compleixen al màxim o si no ho tenen tot sota control.
Aquesta necessitat de perfecció pot semblar una virtut per a qui ho percep des de fora, però internament genera una pressió molt difícil de sostenir.
L’autoexigència no només es manifesta en espais laborals. També es troba en la vida personal, en la manera com cuidem dels altres, en com organitzem la rutina i, sobretot, en la forma com ens jutgem pel que hem fet i pel que hem deixat de fer.
És com conviure amb una veu interna que no calla, que assenyala errors, defectes i ens exigeix constantment una mica més.
L’excés d’amabilitat que fa que ens oblidem de nosaltres mateixos
El segon tret que comenta Fernández té a veure amb aquesta tendència a ser molt complaents. Són persones que, en definitiva, no saben dir que no, sempre estan disponibles i acaben posant per davant les necessitats dels altres sense tenir en compte les pròpies.
És una amabilitat extrema que, tot i exercir-se amb bona intenció, pot portar-nos a un esgotament emocional.
Quan diem que sí només per compromís o per evitar conflictes, o quan sentim culpa per prioritzar-nos, estem cedint el nostre terreny personal. Tot això es converteix en un desgast silenciós que, amb el temps, ens passa factura.
Però no es tracta de deixar d’ajudar, ser empàtic o generós, sinó de fer-ho sense trair les nostres emocions, necessitats o apetències.
Hipersensibilitat a flor de pell
El tercer tret fa referència a una sensibilitat elevada davant canvis, imprevistos o qualsevol situació que alteri la rutina. Les persones amb ansietat solen tenir “una alta reactivitat emocional”. La doctora Fernández ho defineix com a neuroticisme.
És a dir, el que per a altres pot ser només una molèstia sense importància, per a aquestes persones es converteix en una preocupació molt intensa. Tot i això, aquesta manera de sentir no pot catalogar-se com un defecte. De fet, sovint també s’associa amb l’empatia, però si no es regula, aquesta intensitat es pot transformar en una sobrecàrrega molt difícil de gestionar.
Viure en aquest estat d’alerta és esgotador i afecta la qualitat del descans, la concentració i el gaudi de la vida mateixa.
Què fem per gestionar aquests tres trets
La doctora Ángela, en el mateix vídeo, ens proporciona alguns consells interessants que podem posar en pràctica.
- No tot ha de sortir perfecte tot el temps. És important aprendre a tolerar situacions imprevistes, acceptar errors, fallades i deixar anar aquest control quan no és necessari.
- Estableix límits clars i digues no quan alguna cosa et supera. Aprèn a reservar temps per a tu mateix o a demanar ajuda quan calgui, perquè això no ens fa menys vàlids.
- Intenta incloure a la teva rutina activitats que et portin a la calma. Incorpora moments de pausa i meditació al teu dia, activitats que et connectin amb el teu jo interior i ofereixin al teu cos l’opció de reduir la sobreestimulació emocional.
- Finalment, parla’t internament amb una veu amable, en lloc de criticar-te. Aquella veu interna que et jutja, transforma-la en una veu passiva en comptes d’imperativa. No et diguis “ho he de fer tot bé”, millor si et dius “estic fent el millor que puc”. Aquest pot ser un punt de partida clau per avançar en la direcció correcta.
