Tal com ho llegis, hi ha canvis rutinaris que poden ajudar-te a tenir una millor salut sense que impliqui canviar completament la teva rutina i sense necessitar un dia de 40 hores en lloc d’un de 24.
T’expliquem què ha implementat Álvaro Puche, entrenador personal, amb els seus clients perquè el dia a dia els porti a una millor salut amb només canviar alguns detalls.
Caminar és la millor medicina
Al matí, el món avança amb lentitud i costa posar els peus a terra. Per a moltes persones, quan el despertador insisteix amb el seu to intrusiu enmig dels somnis, el cos demana deu minuts més, però no imaginem que un petit gest com sortir abans dels llençols pot transformar la nostra salut.
Álvaro Puche ho deixa clar amb convicció: “caminar més és la millor medicina”. També destaca que no es tracta de forçar el cos amb rutines impossibles i un estil de vida d’atleta d’elit, sinó de recuperar el moviment quotidià que la vida moderna i la seva voràgine ens ha anat arrabassant.
Els passos que no compten… però ho canvien tot
La creença de fa anys que l’objectiu dels 10.000 passos diaris és una manera de tenir una vida més sana, i que s’ha convertit en un mantra per a molts, es desmunta davant dels ulls de Puche.
Tot i que, evidentment, ajuda aquells que busquen una vida activa, Puche aclareix que no hi ha xifres màgiques: “tant és si són vuit mil o quinze mil. L’important és moure’s”.
Segons la seva visió, la salut no depèn només del gimnàs o de dures sessions d’entrenament, sinó dels petits hàbits que ell anomena “micro hàbits” i que impliquen accions que repetim cada dia, com ara: pujar escales en lloc d’agafar l’ascensor, caminar fins a la feina i no agafar l’autobús, anar al supermercat o a la fleca a peu, o baixar una parada abans per caminar una mica més fins a casa o la feina.
L’entrenador insisteix que la salut i els hàbits saludables són cosa del dia a dia i que el sedentarisme no es venç amb sacrifici. No s’ha de veure com una tasca dura, sinó que s’elimina amb constància.
La ciutat com a gimnàs quotidià
Viure en grans ciutats pot ser molt còmode per a molts, però també és una condemna al sedentarisme.
És per això que Puche proposa mirar l’entorn amb uns altres ulls per transformar la nostra vida: els carrers, les places i les escales són oportunitats de moviment que hem passat per alt. Si la distància ho permet, anar a peu o amb bicicleta suposa una millora per a la nostra condició física.
Es tracta de netejar la ment de l’estrès urbà: “el truc és no pensar que un lloc està lluny” i aclareix que: “si et lleves deu minuts abans, gairebé sempre pots arribar-hi caminant”.
Aquesta simple decisió, presa dia rere dia, és la que realment marca la diferència. No cal convertir la vida en una cursa d’obstacles, sinó en una dansa contínua que entrellaça el cos amb l’entorn.
Entre el sopar i el llit: el moment clau
Una altra de les recomanacions més curioses de Puche és el que fem al final del dia. Mentre la majoria passa del sofà (on mirem la televisió o llegim) al llit sense cap transició, ell proposa trencar aquest cicle.
És a dir, planteja fer una petita activitat física nocturna. No es tracta de fer grans esforços, sinó només de 4 o 5 minuts de moviment.
Per això, suggereix exercicis fàcils com aixecar els genolls de manera alterna, estirar-se o caminar per casa. Aquestes accions que gairebé passen desapercebudes aporten un benefici metabòlic enorme i notable.
“Aquesta pausa entre el sopar i el descans millora la digestió i regula el sucre a la sang”, i assenyala que més que una rutina, es converteix en un gest de consciència corporal, o un recordatori que el cos no està dissenyat per a la quietud permanent.
