El confinament a la Conca d’Òdena continua i ara mira amb superioritat al president espanyol, Pedro Sánchez. La solució igualadina, dràstica i amb un esforç immens de la població, és la nova via espanyola després de la militarització de les seves decisions. Tot i la prorròga del confinament, s’han registrat quatre morts més a l’Hospital d’Igualada. La xifra eleva les defuncions arran del brot a 61. Se sumen 25 positius i queden en 533, 152 dels quals personal sanitari. Per alguns sembla que el confinament, ha estat tancar l’estable quan el cavall ha marxat, però poc a poc es van notant els efectes. Mentrestant, continua a tota màquina la posada en marxa de l’Hospital de Campanya al pavelló de les Comes. No hi ha esport. En Joel, un adolescent igualadí, ho resumeix amb un contundent : “Perdoneu, però jo enyoro el futbol”.
La ciutat està esgarrifada arran de l’hospital de campanya. Les imatges són la patent de la magnitud de la tragèdia. Metges Sense Fronteres, com aquells drames humanitaris que surten a les notícies d’internacional amb què una gran majoria no paren l’orella. “Ostres, quan he vist les imatges m’adono d’on som…”, comenta en Santi en la seva conversa diària amb el Món. Tot aquesta imatge i el ràdar familiar i de contactes que cada cop té més llumetes d’infectats, ingressats o tractats belluga un motor social molt important.
Un dels tradicionals corralons d’Igualada buits però amb el cartell de els carrers sempre seran nostres/Santi Vidal
Per exemple, la Malla. Una plataforma que té gairebé 90 impressores 3D treballant per separat però coordinadament a la Conca d’Òdena. Es defineix com una “Iniciativa interdisciplinar per a col·laborar amb el sistema sanitari en la lluita contra el Covid19”. Són particulars, empreses, estudis de disseny, enginyers, informàtics, tallers, makers i persones voluntàries disposades a col·laborar plegades, en xarxa aportant coneixement i eines de fabricació dins la zona de confinament de la Conca d’Òdena. Fa goig. Com les cosidores que discretíssimament van cosint caretes i el que faci falta. Tot i això, n’hi ha que trenquen un corrent d’energia solidària sortint a caçar Pokemons. Ahir algú va rebre una advertència. Concretament tres membres d’una unitat familiar que caçaven juntes aquestes bestioletes virtuals al carrer i vantant-se amb esgarips apassionats quan aconseguien un botí.
En aquest entorn, estrany d’adaptació ràpida, Igualada espera el “pic”. És a dir, el punt que indicarà el principi del final del malson. L’alcalde, Marc Castells, demana, però prudència. “Serà una setmana clau”, vaticina. Hi haurà un registre de contagis i d’ingressats elevats. Cal anar amb cura, però podria ser una revifada que sigui l’inici del darrer respir. Aire, això és el que cal. I també futbol. Paraula d’adolescent trapella com son pare.
