El setge al Parlament del 15-M: una dècada amb el dret de protesta qüestionat

El 15 de juny del 2011, uns 2.000 ‘indignats’ intentaven un setge al Parlament per aturar un debat pressupostari. El cas va acabar al Suprem, que va condemnar a presó vuit joves per atemptar contra l’

D’intentar un setge al Parlament per impedir l’accés dels diputats, considerats part del règim espanyol que calia transformar, a protegir-los i donar-los suport davant del setge de l’Estat contra la sobirania de la cambra catalana. Del lema ‘Aturem el Parlament’ a ‘Defensem el Parlament’. Aquesta és una, però no pas l’única -també s’ha produït la mobilització de l’extrema dreta i de l’unionisme organitzat- transformació de l’activisme al carrer que ha vist el Parc de la Ciutadella en la darrera dècada. El 15 de juny de 2011, ara fa nou anys, unes 2.000 persones pertanyents al moviment dels indignats del 15-M van desplaçar la protesta de la plaça de Catalunya de Barcelona, on s’hi havia acampat, fins a les portes del Parc de la Ciutadella, amb la intenció d’impedir l’accés a la cambra catalana dels diputats i del president de la Generalitat, Artur Mas, on s’havia de celebrar el debat dels pressupostos catalans, que inclourien fortes retallades. Es van fer barricades en diversos accessos del parc, després que un miler de persones passessin la nit als voltants. Reivindicaven “la legitimitat de la desobediència civil” per oposar-se a lleis injustes amb una acció pacífica i no violenta. Un argument que una dècada després ha sobreviscut, però del cantó de l’independentisme. Aquella nit s’havien organitzat debats sobre la crisi econòmica i les retallades socials.

I a les 9.43h, una imatge espectacular, mai abans vista: un helicòpter aterrava davant la cambra catalana, amb el president de la Generalitat i la presidenta del Parlament. També arribaven per aire Joana Ortega Andreu Mas-Colell, Joaquim Nadal i Higini Clotas, a més del conseller d’Interior, Felip Puig, el de Salut, Boi Ruiz, la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, el d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, i el conseller d’Empresa, Francesc Xavier Mena. Una espectacularitat que seria criticada per alguns sectors per considerar-se desproporcionada. Altres diputats que van entrar a l’edifici a peu van ser increpats i empentats, i una trentena ho van fer en furgonetes de Mossos des de la comissaria de l’Estació del Nord. Els Mossos van carregar contra els concentrats, que van rebre la solidaritat d’alguns veïns que, espontàniament, van fer una cassolada en solidaritat amb els indignats. De resultes de les càrregues, 23 persones van quedar ferides, tres de les quals, policies.

 

Protestes judicialitzades

Amb l’1-O i la resposta a la sentència del Tribunal Suprem, la societat catalana s’ha acostumat a veure com els manifestants acaben fàcilment al banc dels acusats o als calabossos denunciats per la policia espanyola o els Mossos per protesta violenta, o colpejats en càrregues policials. I fa una dècada, alguns dels ‘indignats’ també van acabar a la justícia. Van ser 19 persones, a les quals s’atribuïen tres presumptes delictes: agressió a diputats, atemptat contra l’autoritat i contra les institucions de l’Estat, uns càrrecs que van fer que fossin jutjats a l’Audiència Nacional. Tot i que la Fiscalia demanava cinc anys i mig de presó, el tribunal va absoldre’ls en considerar que prevalia el dret a la manifestació i la llibertat d’expressió.

Però mesos després, el Tribunal Suprem va tombar l’argumentació de l’Audiència en considerar que els drets de manifestació i la llibertat d’expressió no poden ser prioritaris al de participació política, que sostenia que va ser vulnerat pels manifestants. Va condemnar vuit dels acusats a tres anys de presó per un delicte contra les institucions de l’Estat. Aleshores, el Parlament i l’Ajuntament de Barcelona van demanar al govern espanyol l’indult dels vuit joves, tot i que en el moment dels fets alguns polítics havien titllat les protestes de kale borroka i havien estat actius en la demanda que els indignats detinguts fossin jutjats.

I justament a les portes del novè aniversari d’aquelles protestes, l’Audiència de Barcelona ha condemnat a dos anys i quatre mesos de presó el mosso antidisturbis acusat de carregar indiscriminadament contra manifestants del 15M en el desallotjament de la plaça Catalunya de Barcelona el 2011.El tribunal ha conclòs que no estaven justificats “en cap cas” els cops de porra a l’acampada d'”indignats” que estaven asseguts a terra de manera “pacífica” i intentaven impedir el desallotjament. La sentència, que pot ser recorreguda al Suprem, condemna l’inspector Jordi Arasa per dos delictes de lesions. Arasa ja va ser condemnat el 2014 per colpejar en aquest mateix desallotjament el que després seria diputat de la CUP David Fernàndez. Mentre esperava sentència va ser ascendit i es va convertir en el nou cap de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) a Barcelona.

Nou comentari