El cap de files d’ERC al Parlament rep El Món als despatxos republicans hores després que el president del Parlament, Roger Torrent, hagi activat el rellotge electoral per al 14 de febrer del 2021. Sabrià insisteix en la necessitat de passar de la majoria parlamentària a la majoria social superant el 50% dels vots independentistes, i deixa clar que ERC no veu JxCAT com un rival ni pensa “competir amb Puigdemont”. I envia un missatge als Comuns: “Que sumin i fem un Govern ampli, que és el que necessita aquest país, per anar cap a un referèndum i que ens tibin cap a l’esquerra”. Això sí, és contundent en afirmar que la líder dels Comuns, Jèssica Albiach “menteix” quan diu que ERC no ha tancat la porta “en privat” a un pacte amb el PSC.
L’expresident Artur Mas assegura que sense l’autonomia l’independentisme no arribaria al 50%, i el president Torra considera que l’autonomia, justament, és un fre a la independència. Quina utilitat té l’autonomia per a ERC?
No estem a favor dels plantejaments de com pitjor, millor. Les institucions formen part de tot el procés de creixement del moviment, ens han permès fer molta feina, posar en marxa projectes com la televisió o la immersió lingüística, importantíssims per al dia a dia del país. De fet, quan ens han tocat les institucions és quan més hem crescut. Un exemple claríssim és l’Estatut. En el moment en què ens el tomben, és quan més creix l’independentisme. Hem de defensar sempre i a tot arreu les institucions, perquè són clau per ajudar la nostra gent i per recuperar drets perduts durant el franquisme. Certament, amb l’autonomia no n’hi ha prou, i durant molts anys vam defensar, en solitari, que l’única opció real era la república catalana. Ara, estripar contra les institucions pròpies no ens ajuda en res.
Si el 14-F s’arriba a superar aquest 50% de vot independentista, com creu ERC que cal capitalitzar aquesta xifra? Confien vostès que Europa, ara sí, mogui fitxa?
La independència arribarà, la qüestió és amb quina rapidesa som capaços d’avançar. El 50% és un pas imprescindible no d’ara, tot i que ara sembla que hi arriba tothom, i estem molt contents que així sigui, sinó que fa molts mesos que expliquem que hem de passar de la majoria parlamentària a la majoria social. Superar aquest 50% i posar-lo sobre la taula. Passarà alguna cosa automàticament l’endemà, com sembla que algú insinua? No passarà res, l’endemà. Ara bé, demostrar que continues creixent de forma sostinguda en el temps malgrat la repressió constant ens ajuda a Europa, sí, perquè Europa ens ha demanat moltes vegades superar el 50% i que sigui de forma sostinguda. Però ens proporciona un referèndum? No.
Sobre quina taula s’han de posar els resultats?
La mesa de negociació, que hi ha qui la infravalora, també és una aposta a llarg termini. Tornar a Madrid i dir-los que hem passat del 50% i que això continua, que a la seva repressió nosaltres hi posem més democràcia i més urnes, també ens ajuda. Cada vegada que ens posin unes urnes hem de ser més forts i hem de creuar la línia del 50%.
Sigui com sigui, volem que la suma d’ERC, la CUP, JxCAT, el PDeCAT, Convergència i tot el que representa sigui cada vegada més, perquè fa el moviment més fort. Per això quan després del 21D algun partit ridiculitzava ERC perquè feia una crida a superar el 50% era un escàndol. Que a hores d’ara estiguem tots en aquesta línia em sembla molt positiu i és bo per a tots.
Sabria? assegura que Je?ssica Albiach “menteix” JORDI BORRÀS
Doneu per fet que els vots del PDeCAT són vots independentistes per fer qualsevol pas endavant?
Són ells que han de decidir cap on han de sumar, que ens ho digui David Bonvehí si els hem de sumar o no. Jo crec que seria bo sumar el PDeCAT, però ho ha de dir el seu programa i el seu projecte polític.
ERC és partidària de pactar abans del 14 de febrer amb la resta de forces independentistes com capitalitzar la superació de la barrera del 50%, com a mínim per poder explicar als electors quin seria el full de ruta?
Estem convençuts que cal un camí compartit, una estratègia compartida. Cada vegada tenim el diagnòstic més comú, i això ens ajuda. Tenir el diagnòstic és un punt de partida per saber com continuem, però no hem avançat gaire. Ara bé, sobre aquest camí, ERC no dirà mai que amb un 50% tindrem un referèndum automàtic, perquè això no és veritat i a la gent li hem d’explicar la veritat. En tot cas, amb un diagnòstic compartit hauria de ser més fàcil fer el que no hem aconseguit fins ara, posar-nos d’acord en el camí.
Per a ERC quin és aquest camí? El dia 14 de febrer a la nit, quin missatge donaria als independentistes si se supera el 50%?
Els passos els hem de pactar. El que no podem fer és dir-li a la gent, com s’ha dit en algun cas, que això tindrà un efecte immediat. Qui ho faci, s’estarà clarament equivocant. Però aquella nit ens podrem sentir tots molt més forts com a moviment. I aquesta fortalesa, en cap cas no tindrà efectes automàtics, l’hem de traslladar a tots els àmbits. Hem de ser capaços de dur aquesta força a Madrid, que crec que és qui millor ho hauria d’entendre i qui segurament pitjor ho entendrà. Anar a la taula de negociació i explicar-los que ens poden pegar, empresonar i fer sentències injustes cada setmana, però que no ens rendirem mai, que hi tornarem. Ser més, preparar-nos millor i tornar-hi per guanyar definitivament.
I a Europa, s’hi ha d’anar?
Evidentment, però Europa no ens donarà un referèndum per això.
JxCAT no considera prioritària aquesta taula de negociació amb Madrid.
Si algú no vol dialogar que sigui l’altra banda, no la part catalana. La taula de negociació és una eina, i ERC no renunciarà a cap eina.
Sabria? deixa clar que “ERC no competira? amb Puigdemont JORDI BORRÀS
L’ANC ha anunciat que farà una llista electoral si els partits independentistes no porten al seu programa una DUI i que s’executi si se supera el 50%. Ho contempla, ERC?
Tot el respecte per a l’ANC, les seves decisions i els seus socis. Si creuen que aquesta llista és el millor per al país, que a facin. Que tinguin sort. Van donar suport a Primàries i no és la primera vegada que ho faran.
Aquestes eleccions estaran marcades per la crisi de la Covid-19. Inevitablement, l’eix dreta-esquerra tornarà a ser rellevant, després que el 21-D, amb el context de repressió incipient després de l’1-O, fos un eix totalment secundari.
La pandèmia ha obert en canal l’eix social, i per tant, hem de ser capaços d’explicar quin és el camí per fer la república però també com ajudarem a la nostra gent fins que no hi arribem. Aquesta serà la proposta d’ERC i suposo que el centre-dreta català de JxCAT farà el mateix, i suposo que la CUP, una mica més a l’esquerra que nosaltres, també farà les seves propostes.
Aquest eix pot marcar pactes? Li ho pregunto perquè la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, assegura que ERC “en privat” no es tanca a un pacte amb el PSC i els Comuns. Pot explicar aquest “en privat”?
Jéssica Albiach menteix. No sé què vol dir quan diu converses privades, no sé amb qui parla i quin tipus de política fa quan fa aquestes insinuacions, perquè ERC ha explicat per activa i per passiva quina és la seva proposta i amb qui està oberta a parlar i amb qui no. El dret a l’autodeterminació no és negociable i només parlarem amb la gent que entengui que el futur d’aquest país l’ha de decidir aquest país. Qui no respecti que l’eix social i el nacional són indeslligables, no entrarà mai dins d’una travessa que faci ERC per al proper govern. Per tant, el que ha dit Albiach és mentida, i els Comuns s’han d’aclarir sobre qui volen ser i qui no, i de quina banda volen estar. Gran part de les preguntes sobre el futur i cap on hem d’anar les ha de respondre Jéssica Albiach.
Per tant, la porta a un tercer tripartit està tancada amb pany i forrellat i només JxCAT i la CUP són a les travesses?
I, si els Comuns s’aclareixen, ells també podrien ser una opció. La porta està tancada al PSC, al PP i a Cs. A ERC no cotemplem pactes com els de la Diputació de Barcelona.
Creu que els Comuns, si es definissin, podrien sumar-se a un front independentista?
M’encantaria que vinguessin a batallar un referèndum amb nosaltres, sense els dubtes que tenen ara de si els convé o no, que si Ada Colau necessita una foto però en realitat no la vol… Que acabessin amb tot això i decidissin què volen ser quan siguin grans. Que sumin i fem un Govern ampli, que és el que necessita aquest país, per anar cap a un referèndum i que ens tibin cap a l’esquerra, perquè segur que estarem d’acord amb les polítiques socials. Però que sàpiguen on van i a fer què.
La propera legislatura serà de transició, o es podrà avançar?
La legislatura començarà, essent optimistes, amb la cua de la pandèmia, i essent realistes, amb una crisi econòmica i social brutal, amb un component de classe demencial. L’independentisme el que millor pot fer per seguir creixent i apropar-se a guanyar és sortir a treballar permanentment perquè la crisi sigui el més curta possible. Si guanyem i fem un govern independentista, si som capaços de fer polítiques d’esquerres i d’ajudar la nostra gent, el moviment creixerà segur. La següent legislatura no ha de ser de transició, sinó per avançar. Potser no per culminar, però sí per avançar. No podem prometre coses més enllà d’això perquè enganyaríem.
Sergi Sabria? defensa portar a la taula de negociacio? amb Madrid els resultats electorals JORDI BORRÀS
Des d’alguns sectors, tant des de l’independentisme com des de l’unionisme, es presentarà el 14F com un enfrontament entre l’òrbita Junqueras i l’òrbita Puigdemont. Aquesta circumstància pot perjudicar l’independentisme?
Si JxCAT ho planteja així, s’estarà equivocant, perquè el nostre adversari polític és el PSC i no pas JxCAT. A ERC tenim molt clar qui és el nostre rival, i és als socialistes a qui hem de guanyar i discutir. No hem de perdre ni un segon a parlar sobre si Puigdemont o Junqueras. No són adversaris, són companys de viatge. Diferents, sí, perquè no és el mateix estar a l’esquerra socialdemòcrata que al centre-dreta, no és el mateix fer 86 anys que et dius igual que si el partit s’acaba de crear ara. Però la millor opció és tornar-nos a posar d’acord, i per tant, quin sentit té competir amb ells? En altres campanyes els atacs han estat cap a altres independentistes, però nosaltres no ho farem, no ens equivocarem. Anirem a fer forat allà on tenim marge de creixement, intentarem no robar-nos els vots entre nosaltres, sinó anar allà on podem fer més feina per superar el 50%. ERC no competirà amb Puigdemont, i m’agradaria que ells tampoc ho fessin amb nosaltres.
