Rull sobre les hores prèvies a la DUI: “Els retrets dins del Govern són descarnats”

El conseller empresonat publica ‘1 dia d’octubre i 2 poemes. Quan l’esperança venç la por’ (Símbol editors), una crònica personal i política des de Lledoners

El 25 i el 26 d’octubre del 2017, dos dies abans que el Parlament aprovés la declaració d’independència de forma unilateral, la tensió entre els dos socis de Govern, ERC i l’òrbita convergent, que s’havien presentat plegats a les eleccions del 27 de setembre del 2015 amb la marca JxSí, feia l’ambient irrespirable. Una tensió que se sumava a les amenaces que arribaven de Madrid tres setmanes després que se celebrés l’1-O. L’ombra del 155 planava sobre el Palau de la Generalitat, però també, com han  relatat molts dels protagonistes d’aquells dies, l’amenaça real de violència contra la població civil per part de l’Estat si l’executiu de Carles Puigdemont tirava endavant amb el mandat de les urnes.

La DUI va ser el resultat d’un canvi de rumb in extremis del president Puigdemont, en no tenir garanties, tot i que alguns intermediaris havien conversat amb el govern del PP i semblava que així era, que si convocava eleccions i abandonava la via sobiranista no hi hauria un assalt a les institucions catalanes per part de Madrid amb el 155. Però des que Puigdemont comunica als seus consellers que convocarà eleccions en una reunió a Palau el 25 d’octubre i l’acte de sobirania del Parlament, passen 48h de neguits, angoixa, confrontació entre consellers i dimissions, però també decisions valentes i dignes. Cadascun dels protagonistes ha anat relatant la seva vivència personal i política en llibres que han generat ja una literatura amb etiqueta pròpia de l’1-O. I ara també ho ha fet qui fou conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, un home de partit que tot i així va ser extremadament fidel al president, i també clau en el canvi de posició de Puigdemont per finalment no convocar eleccions i encarregar la DUI al Parlament com a màxima expressió de la sobirania popular.

A 1 dia d’octubre i 2 poemes. Quan l’esperança venç la por (Símbol editors), el conseller empresonat a Lledoners ofereix un relat personal i polític que desgrana experiències, reflexions, decepcions, pors, esperances i també conviccions polítiques que manté intactes, més encara com a pres polític. I també relata com va viure els dos dies que van precedir la DUI. Assegura que des de l’1-O i fins a l’actualitat, hi ha hagut pocs dies que no hagi pogut dormir, i un d’ells va ser la nit del 25 al 26 d’octubre, després que es produís una reunió a Palau: “Arribàvem a aquella reunió esgotats i dividits, després d’un octubre de gestió altament complexa, sobretot a partir del discurs amb connotacions guerracivilistes de Felip VI el 3 d’octubre”. Rull defineix la reunió del 25 d’octubre, on Puigdemont va comunicar als consellers que té intenció de convocar eleccions immediatament com “una reunió llarga, tempestuosa, molt dura”. “Però la unitat per poder afrontar un debat serè, tenint en compte una informació nova i tan transcendent –Madrid amenaçava amb la violència- està totalment esquerdada. Després de la primera intervenció del president, alguns ja comencen a fer càlculs sobre els eventuals guanys que es poden obtenir, en termes partidistes, d’aquella decisió”, relata Josep Rull.

El conseller surt de la reunió “amb un sentiment de tristesa infinita”. “El final de la reunió ha estat lleig, molt lleig. L’1 d’octubre sembla quedar molt lluny”, diu Rull, que parla amb “algunes persones del meu partit que diuen que han tingut un paper rellevant en les negociacions amb Moncloa a través de diversos intermediaris. Asseguren que tot està ben lligat. Amb eleccions desapareix el perill d’un 155”, recorda. I quan els demana pels intangibles de l’1-O i tot el capital polític, li responen que “s’ha d’aplicar la teoria del mal menor”. Aleshores, rememora el conseller, “la tristesa i l’abatiment esdevenen més intensos”.

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras a les escales del Parlament el 27-O

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras a les escales del Parlament el 27-O. JORDI BORRÀS

L’endemà les emocions encara són més intenses. El 26 d’octubre el president Puigdemont ha d’anunciar en roda de premsa que convoca eleccions. Abans, una nova reunió de JxSí: “La reunió, que es volia que fos de tràmit, s’allarga i queda molt mal tancada. En acabar, allò és un terreny devastat. N’hi ha que ploren, de desolació, d’incredulitat, de tristesa. Es mantenen els retrets, ara d’una manera descarnada. Alguns consellers mirem d’ajudar a tancar ferides, però em temo que com a màxim només som capaços d’evitar que continuïn sagnant”, relata Rull.

De fet, el conseller Rull, amb Jordi Turull i Joaquim Forn, tindran un paper clau en el darrer canvi de rumb del president, que finalment desestimarà les eleccions en comprovar que no hi ha garanties que s’aturi el 155. Rull és clar amb Puigdemont: “Ens estem equivocant”, li diu poc abans que el president hagués de fer una roda de premsa que finalment serà anul·lada. “Ho hem d’aturar, si no, ens en penedirem tota la vida”, li diu Rull a alguns dels seus col·laboradors abans de dirigir-se al despatx del president. Ja al seu despatx, el conseller de Territori li diu al president que “ens volen humiliats, president. Recorda el que ahir deia Lluís Llach. Volen esborrar l’1-O. No ens el perdonen”.

Mentre això passa, Rull explica que ERC esperava l’anunci d’avançament electoral amb certa impaciència. “El vicepresident Junqueras truca per interessar-se sobre si les gestions fetes per Sant Vila davant del govern espanyol per convocar eleccions han estat fructíferes. Intuïm que deu estar inquiet pel retard en la roda de premsa”.  Però és impossible parlar amb Mariano Rajoy. No hi ha marge. “Un cop queda clar que no és prudent convocar eleccions, cal trobar una alternativa”, explica Rull.

Nou comentari