Una de les derivades més polèmiques de l’Estat d’alarma arran de la crisi del coronavirus és la quantitat de sancions per incompliment o resistència a l’autoritat per insubmissió al confinament. De fet, el Decret 463/2020 de 14 de març d’establiment de l’alarma determina en el seu article 20 d’una forma genèrica que cal remetre’s a l’article 10 de la Llei 4/81 reguladora dels estats d’alarma, excepció o setge per procedir a denunciar i, posteriorment, sancionar.
La qüestió no és fàcil ni menor a la vista de la mà fluixa dels agents de l’autoritat -ara tots sotmesos a Madrid- han tingut alhora d’aixecar actes i sancions. Una prova d’aquesta voracitat sancionadora és el comunicat diari de número de sancions o bé la publicitat dels casos més histriònics, curiosos o exemplars -a criteri policial. En el darrer balanç s’hi compten 740.117 actes a tot l’Estat, de les quals 58.462 són dels Mossos.
El garbuix i la inseguretat jurídica que impliquen aquestes sancions ha obligat al ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, a emetre una nota d’instrucció a Guàrdia Civil, Cos Nacional de Policial, Mossos i policies autonòmiques així com policies locals i guàrdies urbanes. Aquesta nota és un protocol amb les quatre lleis amb què poden argumentar les multes dels que suposadament se salten el confinament. Tot i el detall de la llei, el marge interpretatiu dels agents denunciants és molt ample, cosa que segons els experts rebaixa a zero el principi de seguretat jurídica de qualsevol règim sancionador.
El manual de les sancions d’Interior i Fiscalia Quico Sallés
Llei Mordaça, l’estrella
En primer terme, Interior proposa utilitzar la llei orgànica 4/2015 de 30 de març de Protecció de la Seguretat Ciutadana, batejada popularment com la llei Mordaça. Concretament, en recomana l’article 37.15 que castiga amb una sanció lleu -de 100 a 600 euros de multa– el que treguin precintes o tanques de la policia. També hi afegeix l’article 36.6, en tant que regula la desobediència a l’autoritat, la negativa a identificar-se o al·legar dades falses. Uns articles que preveuen sancions de 601 a 30.000 euros.
Llei General de Salut
La segona llei recomanada és la 33/2011 de 4 d’octubre, la Llei General de Salut Pública. N’aconsella l’aplicació de l’article 57. 2b) que multa en una forquilla d’entre 3001 fins a 60.000 euros la “realització de conductes o omissions que puguin produir un risc o un dany greu a la salut”. Si l’autoritat considera que aquestes conductes poden tenir un caràcter molt greu o incompleixen reiteradament les instruccions d’aquesta autoritat, s’aplicaria el 57.2 a) que apuja les sancions a 600.000 euros.
Llei de Protecció Civil
En tercer terme, Marlaska proposa utilitzar la Llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil. D’aquest text aconsella aplicar l’article 45.3 que determina les infraccions greus de 1.501 a 30.000 euros les infraccions per conductes que suposin una “especial perillositat o transcendència a la seguretat de les persones o dels béns”. També planteja aplicar el 45.4 del mateix text legal que eleva aquestes sancions a quantitats de 30.001 a 600.000 euros quan siguin especialment molt greus.
La joia de la corona, el codi penal
En darrer terme, Interior treu de l’arsenal la Llei Orgànica 10/1995, és a dir, el Codi Penal. Concretament, l’article 556 que preveu presó de tres mesos a un any o multa de sis a 18 mesos que es resisteixin o desobeixin els agents de l’autoritat o als membres de la seguretat privada en cooperació amb el comandament de forces i cossos de seguretat de l’Estat. En darrera instància, la instrucció d’Interior proposa realitzar un informe fotogràfic per sancionar en cada cas concret allò actuat.
Les dades de sancions de la policia a tot l’estat/Interior
Manual de Fiscalia per les fake news
Per altra banda, la secretaria general Tècnica de la Fiscalia General de l’Estat també va remetre a les fiscalies territorials una instrucció sobre com han de perseguir penalment el que considerin facke news i quins articles del Codi Penal han d’utilitzar. Una qüestió que va aixecar polèmica en admetre la Guàrdia Civil que les perseguien a través de les xarxes.
D’entrada fiscalia defineix com a notícies falses “una informació intencionadament manipulada al servei de certes finalitats i també donar informació insuficient o ometre-la”. L’objectiu d’aquestes informacions, per a la fiscalia, no és altre que “alterar la percepció de la realitat als ciutadans”.
Així en aquesta instrucció titulada “Tractament Penal de les Fake News”, alerta als fiscals territorials que cal ser precisos d’aplicar un article o altre segons el contingut d’aquestes notícies, a qui es refereixen o amb quina intenció han estat difoses. Seguint aquest criteri, la direcció estatal dels fiscals plantegen utilitzar l’article 510 2 a) del Codi Penal sobre delictes d’odi quan la notícia l’atribueixin falsament a un determinat col·lectiu.
També afegeix a la llista que poden esdevenir un delicte de descobriment o revel·lació de secrets del 197.3, si es difon amb dades personals autèntiques dels protagonistes de la informació. Inclou també la possible comissió d’un delicte contra la integritat moral, del 173.1 que comporta penes de presó de fins a dos anys.
En quart lloc hi posa al manual, el delicte de desordres públics, és a dir, notícies que obliguen a l’activació dels serveis d’emergència o que siguin informacions que impliquin situacions de perill per a la societat. Un delicte regulat als articles 561 i 562 que preveu presó de tres mesos i un dia a un any o multa de 3 a 18 mesos. En el pack, també hi sumen els delictes d’injuríes i calúmnies dels articles 209 i 206 del Codi Penal.
Una menció a part, mereix per a la Fiscalia General, les denúncies que a més de fake s’hi faci negoci com és vendre mètodes curatius ineficaços o sense contrastar mèdicament. El ministeri públic hi veuria un delicte d’instrusisme( 403), estafa (248) o contra la Salut Pública (359). Finalment, Fiscalia entén que les fake es poden encabir a l’article 248 1.2. que determina la figura dels delictes contra el mercat i els consumidors, és a dir, de productes enganyosos.
