Preservar i remarcar la figura central del president a l’exili i del Govern legítim de l’1-O, però alhora garantir que a Catalunya es continuarà gestionant des del Palau de la Generalitat el dia a dia de la pandèmia des del minut zero. Aquesta és la fórmula amb què treballa Junts per Catalunya, a les portes d’iniciar el procés de primàries per configurar les llistes electorals del 14F. Justament per garantir que, en cas que hi hagi majoria independentista, el Parlament pugui escollir amb la màxima celeritat un president o presidenta, Puigdemont hauria decidit fet un pas al costat per obrir la veda als candidats efectius de JxCAT, que tenen temps per presentar una candidatura a les primàries fins a aquest dimecres. Així ho han assegurat diverses fonts a EL MÓN, que d’altra banda insisteixen que el president a l’exili serà el “principal referent” electoral i ideològic. En aquesta voluntat de preservar la seva figura, els junters també insistiran que “en aquest temps de pandèmia resultaria difícil justificar que tenim el Govern aturat cinc mesos perquè hem de preservar els drets polítics legítims del president, que ho hem de fer, certament, però la situació dels ciutadans avui no té res a veure amb la del 21D, toca buscar altres vies que no suposin la paralització de la gestió diària del país”.
I què passa amb la tesi de plantar cara a la repressió? Si bé els junters són conscients que intentar novament una investidura a distància és inviable a hores d’ara, tenen clar que el president Puigdemont ha d’exercir els seus drets polítics en la mesura que ho consideri oportú. És per això que també es dona per fet que el nom de Carles Puigdemont apareixerà a les butlletes de votació en un lloc remarcable –no es descarta que tanqui alguna llista, però és una possibilitat amb menys números-, i podria ser a la demarcació de Girona o a la de Barcelona. Sigui com sigui, remarquen fonts dels Junters, aquesta decisió la pren exclusivament el president Puigdemont.
[r:1]
El sistema de primàries amb doble urna que ha dissenyat el partit fa que els diputats i diputades que acompanyin el cap de llista es triïn com a mínim 24 hores després que s’hagi conegut el resultat de la primera urna. Per tant, si Carles Puigdemont decidís formar part de les llistes, se sotmetria a les primàries de la segona urna i es bastiria així un equip en què, segons el reglament, els llocs més remarcables de la llista de cada demarcació –segons dades del 21D i enquestes electorals- se sotmeten al vot dels afiliats, i al control posterior de l’executiva del partit, i la resta són triats des de les demarcacions territorials.
El president a l’exili tenia l’opció de ser cap de llista i sotmetre’s a primàries. En aquest supòsit, segons confirmen diverses fonts a EL MÓN, “la resta de candidats es retirarien, en cas que s’haguessin presentat ja, per evitar un enfrontament irreal”. És per això que el fet que el conseller Damià Calvet i també el conseller Jordi Puigneró, hagin anunciat la seva disposició a presentar-s’hi, referma l’estratègia de JxCAT de tenir un candidat efectiu –aquesta expressió ja posar-se en circulació quan no es va poder dur a terme la investidura de Carles Puigdemont, de Jordi Sànchez i de Jordi Turull el 2018- que pugui fer una gestió més tècnica dels recursos de la Generalitat per fer front a la pandèmia però alhora mantenir el perfil de lideratge polític i ideològic a l’exili. A les travesses també sona el nom del conseller Ramon Tremosa i de la portaveu de JxCAT al Congrés, Laura Borràs, aquesta darrera, la que tindria més possibilitats de guanyar.
La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, el nom que més sona per a les primàries de JxCAT
De fet, si Carles Puigdemont fos escollit diputat al Parlament de Catalunya el més probable és que hi renunciï, per diverses raons. És vigent l’ordre de detenció de l’Estat espanyol, malgrat que actualment gaudeix d’immunitat per la seva condició d’eurodiputat, a l’espera, això sí, del resultat del suplicatori al Parlament europeu per part de la justícia espanyola. I per altra banda, els dos escons són incomptables, hauria de renunciar a l’acta europea per intentar recollir la de diputat català, una decisió que restaria projecció al president a l’exili, que ara gaudeix de la tribuna europea.
1 
