Un grup d’experts de l’ONU ha mostrat la seva preocupació per l’ús de Pegasus i altres programes espia com Candiru per vigilar la “minoria” catalana i han reclamat a Espanya que investigui de manera “completa, justa i efectiva” l’espionatge massiu contra l’independentisme que es va destapar ara fa gairebé un any. Tres relators de Nacions Unides han fet una declaració conjunta per reclamar que les autoritats espanyoles facin públics els resultats de totes les investigacions i perquè aturin “qualsevol interferència il·legal dels drets fonamentals dels activistes de la minoria catalana”.
El relator sobre minories, Fernand de Varennes; el de reunió pacífica, Clément Nyaletsossi; i la de llibertat d’expressió, Irene Kahn; han reconegut que estan “molt preocupats” per la “interferència en els drets humans dels líders catalans i altres activistes de la minoria” i recorden que l’espionatge a minories podria ser una “violació greu” dels estàndards europeus de drets humans. En el text, els tres experts mostren una “especial preocupació” per la “sofisticació” per l’ús de programes espia com Pegasus i Candiru i la seva utilització “durant un llarg període de temps contra líders i activistes de la minoria (catalana) que no estaven involucrats en activitats violentes”.

“Ens preocupa que l’ús ampli d’aquest tipus de programaris d’espionatge pugui portar a un increment de l’autocensura, que pot tenir un efecte paralitzador en el dret a la llibertat d’expressió i els drets a la llibertat de manifestació, així com a violacions dels drets de minories i a una participació efectiva en la participació en la vida pública”, asseguren.
El Consell d’Europa també critica l’ús de Pegasus
La comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, va assegurar fa uns dies que està “alarmada” pels informes i proves que demostren l’ús generalitzat del programa Pegasus per espiar ciutadans europeus i rivals polítics que no tenen cap relació amb “qüestions legítimes de seguretat pública”.
“Estic alarmada sobre l’impacte d’eines potents que donen un accés complet i no restringit a la vida privada d’una persona”, va denunciar la comissària de Drets Humans. “L’ús de programaris espia té un efecte paralitzador sobre altres drets humans i llibertats fonamentals, inclosa la llibertat d’expressió i la participació pública. Crea un clima d’autocensura i por en el qual totes les persones poden ser tractades com a sospitoses i els defensors dels drets humans i els membres de la vida política estan especialment amenaçats”.