La politòloga i professora de la Universitat de València (UV) Astrid Barrio, polèmic fitxatge de Pere Aragonès pel Consell Acadèmic per l’Acord de Claredat, ha descartat que el grup de treball que ha de proposar una solució al conflicte polític entre Catalunya Espanya serveixi per tornar al 2017. “No seré jo qui contribueixi a fer que això serveixi per tornar a engegar la roda del Procés”, ha avisat en una entrevista a COPE Catalunya.
La politòloga ha reconegut l’existència d’un conflicte territorial i creu que no s’ha de “passar pàgina” perquè hi ha “moltes ferides” per tancar, tant a l’independentisme com a l’unionisme. “Hi ha moltes insatisfaccions sobre com està encaixada Catalunya dins d’Espanya”, ha reconegut. Respecte al Procés, ha etzibat que va agafar impuls en un moment de competència màxima entre ERC i JxCat pel control de l’autonomia, no per fer la independència”.
Explicar tots els camins, la clau per arribar a un acord de claredat
Barrio aposta per “explicar que hi ha diferents camins” i diu que “el referèndum pot ser una via, però n’hi ha d’altres que ofereixen les mateixes solucions”. Un nou estatut també seria una opció, tot i que hi ha el risc de tornar a la situació del 2010, quan el Tribunal Constitucional el va retallar i va crear les condicions socials i polítiques per al Procés. Amb tot, la politòloga creu que un nou estatut “seria una via per refer els consensos perquè una de les conseqüències de la marca d’acord amb l’Estatut és tot el que ha vingut després”.
El consell acadèmic està format per nou experts de les ciències socials i jurídiques que han de presentar a la Generalitat un informe sobre les diverses opcions que hi ha per buscar una sortida pactada al conflicte. Barrio ha assegurat que va el president del consell, Marc Sanjaume, i no Aragonès, qui la va convidar a formar part del grup de treball. “S’ha intentat donar veu a persones diverses per tal de pensar un mecanisme de gestió, no de resolució, d’un conflicte de naturalesa territorial”, ha dit.
La politòloga també adverteix que si el resultat final ha de ser veritablement transversal, ha d’incloure el máxim nombre de formacions i d’idees per “gaudir de tota la legitimitat”, encara que hi hagi partits que no hi vulguin participar. “No hauria d’haver-hi línies vermelles si intentem construir un consens el més ampli possible. No crec que s’hagi d’excloure mai Vox de res, perquè representa uns ciutadans i ha de ser convidat com la resta a prendre decisions”.
20 
1 
