Fa sis mesos, durant la campanya electoral del 28 d’abril, vam entrevistar el general Juan Chicharro (Madrid, 1950), president de la Fundación Nacional Francisco Franco (FNFF). En aquell moment, Chicharro es mostrava convençut que l’exhumació del dictador del Valle de los Caídos no es duria a terme. Dues setmanes després que es produís, ens trobem amb ell al seu despatx, molt a prop del Santiago Bernabeu. Chicharro reconeix que sent sensació de “frustració”, però avisa que l’Espanya que sent agraïment cap a Franco, renaixerà. El general cosí del dirigent de VOX Javier Ortega Smith, defensa que Franco es va dedicar especialment a fer créixer Catalunya i el català, i troba “tova” la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics.
Fa sis mesos vostè es mostrava convençut que l’exhumació no es produiria.
Sí. Estàvem absolutament convençuts. No només ens emparava la raó, sinó que ho teníem molt clar des d’un punt de vista jurídic.
I què ha passat, doncs?
Diverses coses. El PP ens va prometre que recorreria la constitucionalitat del reial decret llei, i el dia abans que s’esgotés el termini per fer-ho, van decidir no recorre’l. Aquest va ser el primer entrebanc.
Però en van venir més…
Sí. El segon va ser l’Església, és a dir, el Vaticà. L’Església s’ha posat de perfil, però de manera greu. No és només que no li hagi importat que s’hagi incomplert un tractat internacional, entre l’Estat i la Santa Seu -amb el famós article 1.5-, sinó que la Basílica ha estat profanada i violada. Ha entrat gent armada, han fet fora als benedictins,… Ha estat vergonyós.
Però qui va aprovar l’exhumació, en últim terme, va ser el Tribunal Suprem.
Sí, aquest és el tercer entrebanc, que és el que ens va deixar molt descol·locats. Confiàvem molt en el Suprem, perquè ens assistia la raó. I nosaltres tenim advocats molt bons, i ens deien que era absolutament impossible que es produís l’exhumació. Aquest tribunal li ha donat la raó al govern i ho ha fet d’una forma absolutament inconcebible: sabíem que el dia anterior a la sentència, al vespre, en la secció quarta de la sala tercera hi havia un empat a tres.
I què va passar, doncs?
Que a les nou del matí del dia següent algú hi va anar i en 20 minuts els va convèncer. Sé qui va ser, però no ho vull dir, per si m’equivoco.
Algú del govern?
Algú enviat pel govern, que és el mateix. Encara que sigui un magistrat és algú que ha enviat el govern. De sobte, els tres que estaven en contra van canviar d’opinió i va ser aprovat per unanimitat. Però em refereixo a la segona part, no a la de l’exhumació, en la que sí que hi havia acord. No estaven d’acord en que la família no pogués inhumar el seu familiar on volguessin, en comptes d’haver-ho de fer on el govern decidís.
I per quin motiu creu que es va produir aquest canvi d’opinió del que parla?
No sé què els han ofert, però se sabrà. Perquè Espanya és un país de tafaners i al final se sap tot. Si de sobte veiem que a un dels magistrats el nomenen president del Tribunal Constitucional, ho entendrem tot.
I després de l’exhumació, quina sensació té vostè?
Frustració, sobretot per la nostra ingenuïtat, perquè no ens esperàvem això.
Què li va semblar com es va fer l’exhumació?
Ha estat vergonyós. La ministra Calvo va dir que tot es faria amb dignitat i respecte, però no hi ha hagut res de tot això. A més, no es va permetre als familiars portar cap bandera. Per sort, es va col·locar un tapís amb els escuts d’armes de Franco, i com que els del govern no sabien ni què era això, no van dir res.
Però Francis Franco sí que portava a la mà una bandera preconstitucional…
Sí, i li van treure. Però en el seu lloc van col·locar el tapís amb l’escut d’armes del Caudillo, i ha quedat perfecte, molt bonic.
I com va veure l’inhumació a Mingorrubio?
Això ja va ser una desfeta. Els van escorcollar, els van treure els mòbils,… De tot. I a la sortida, com que tenien por que es gravés què estava passant, van començar a forcejar, amb empentes i fins i tot els van tancar la porta i no els deixaven sortir.
Hi ha un vídeo d’aquest moment.
Sí, i segurament n’hi ha més d’un. Atribueixen aquest vídeo a la família Franco, però no és seu, jo en dono fe. Allà hi havia molta gent, i el va poder gravar qualsevol.
Després de l’exhumació, Pedro Sánchez va anar a visitar el monument a les Tretze Roses.
Pedro Sánchez només ha fet una pel·lícula i un circ mediàtic de tot això. Ell no sap ni qui són les Tretze Roses. Són les noies aquestes que, desgraciadament, van afusellar. Però tampoc les van afusellar perquè sí… En tot cas, ho lamento, perquè tot afusellament és dolent. Però que Sánchez lligui una cosa amb l’altra és absolutament ridícul. A més, és vergonyós com han utilitzat als mitjans de comunicació. L’única senyal era la de TVE, i els altres havien de beure d’això. Ho ha utilitzat mediàticament pels seus interessos, és a dir, electoralment.
I què en pensa, del posicionament del PP i de Pablo Casado?
Quan va sortir el Reial Decret Llei nosaltres vam veure clarament que era inconstitucional. Però no podíem fer res, perquè només poden presentar un recurs més de 50 diputats del Congrés. Ens vam posar en contacte amb el PP, i jo tinc una carta firmada per Dolors Montserrat assegurant-nos que el recorrerien. Però no ho van fer.
I a què ho atribueix?
A que els polítics juguen al seu joc. Casado diu que cal mirar al futur, i no al passat. Però això és una ximpleria immensa! El present és conseqüència del passat, i el futur és conseqüència del present i, per tant, del passat. A més, no para de parlar del seu avi republicà represaliat. I la història dels seus avis la coneixem molt bé aquí, el que passa és que som uns senyors i no l’expliquem.
I quina és?
És cert que el seu avi represaliat era un metge de la UGT. El van empresonar a començaments de la guerra, va tenir la sort d’estar tres anys a la presó, mentre els seus companys estaven al front, i quan va acabar la guerra es va revisar el seu cas i va durar sis mesos, i després el van alliberar. Aquest és un avi, però n’hi ha quatre, i besavis. I sabem qui eren, però callem.
I qui eren?
Per suposat no eren represaliats franquistes. Això li ho asseguro.
Quina opinió li mereix el posicionament de l’Església en tot allò que fa referència a l’exhumació?
Estic molt enfadat, perquè l’Església està adoptant uns posicionaments últimament… En relació a l’exhumació s’han posat totalment de perfil. Però tenien l’obligació de defensar la no exhumació. Exhumar un cadàver d’una església és un acte de culte, i aquí ja entra el Dret Canònic. I sense el permís de la família, l’Església no pot permetre que es faci una exhumació. El Vaticà s’ha apartat, ha consentit que es profanés la basílica i ha tractat molt malament a la comunitat benedictina del Valle de los Caídos. Ara van a per ells.
I a què creu que es deu aquesta actitud de l’Església en relació a l’exhumació?
A veure, jo li garanteixo que l’Església espanyola està molt dividida. Però crec que la Conferència Episcopal ha rebut una ordre clara de silenci per part del Vaticà. Tot i així, em consta que hi ha divisió sobre aquest tema.
El Papa Francesc té un moviment d’oposició bastant fort per part de l’ala més conservadora de l’Església.
Sí, i jo crec que tot això el portarà a un cisma.
És curiós que l’Església no s’hagi posicionat en aquesta qüestió, perquè no tindria molts dels privilegis que ha tingut històricament a Espanya si no fos per Franco.
Això està clar. Franco li va donar tot a l’Església. La Doctrina Social de l’Església és el que es va implantar durant 40 anys a Espanya. Però que l’Església ara no faci res, quan han estat els principals beneficiaris del franquisme…
No sé si ho recordarà, però quan fa sis mesos el vaig entrevistar, li vaig dir que el meu avi, que va lluitar al bàndol republicà durant la Guerra Civil, no hagués volgut ser enterrat al Valle de los Caídos. Però si hagués estat així, estic convençuda que avui se sentiria una mica més tranquil, sense les restes de Franco al mateix lloc que les seves.
Pot ser. Jo això no ho discuteixo. És més, ho entenc. Però Franco mai va dir que volgués ser enterrat allà. Qui el va enterrar al Valle de los Caídos va ser el govern i el rei Joan Carles. En aquell moment això no li va semblar estrany a ningú. Per veure el seu cadàver, van passar un milió de persones. Potser hagués estat millor no enterrar-lo allà, perquè no va ser un caigut de la Guerra Civil.
I què li sembla que la monarquia no hagi dit res al respecte?
Aquí m’ha enxampat. Hi ha dues coses sobre les que m’he autoimposat silenci: la monarquia i l’exèrcit.
Per quin motiu?
Perquè soc militar i respecto al rei i a l’exèrcit. D’això tampoc en parlo ni davant de la nostra gent.
I què s’hauria de retreure a l’exèrcit?
No vull dir res, però bàsicament el silenci que s’ha autoimposat… Fa pena.
Però l’exèrcit és un cos que està subjecte a una disciplina i a unes ordres.
Sí, evidentment. Però hi ha sentiments que a vegades han d’estar per sobre de la disciplina.
Vostè diu que l’Espanya que sent agraïment per Franco tornarà a renéixer. A què és refereix?
La història d’Espanya és cíclica. L’Espanya que va significar Franco tornarà. Soc conscient que és impossible que torni un règim com el de Franco, perquè la història és la que és i ja ha passat. Però moltes de les coses que es van fer durant el franquisme tornaran. Potser ho veurem en les eleccions del proper diumenge, perquè no sé quin resultat traurà VOX, però hi ha dos o tres milions ara, i si les coses continuen així, poden ser cinc milions ràpidament.
VOX és el partit que recull el llegat del franquisme?
Sí. Abans ho era el PP, però ha traït a tothom.
Està vostè emprenyat amb el PP?
Sí, perquè jo he estat votant del PP tota la meva vida. Tinc clar que el culpable de tot és Mariano Rajoy, no Pablo Casado. Rajoy tenia majoria absoluta, i la va guanyar pel programa que portava, on deia que derogaria la llei de Memòria Històrica. I no ho va fer. Estem molt enfadats amb ell, perquè és el culpable de que hagi passat tot el que ha passat.
Quines lluites té ara per endavant, la FNFF?
Moltes. Però el que és lamentable és que l’actual PSOE traeixi als socialistes de la transició, com Felipe González o Alfonso Guerra.
Crida molt l’atenció escoltar-los a vostès reivindicar a Felipe González o Alfonso Guerra…
Té nassos, oi? Però la història cal conèixer-la també. El pare d’Alfonso Guerra va ser un dels principals reaccionaris de Sevilla juntament amb Queipo de Llano. Quan es va produir la transició, les Corts franquistes es van fer l’harakiri i van entrar Carrillo, la Pasionaria, etc. Però tots els del PSOE van acceptar que el tema de la Guerra Civil i la dictadura s’havia acabat, i que ja no calia tornar-ne a parlar. Van decidir no utilitzar la guerra civil com a eina política. Zapatero i Sánchez han traït al seu propi PSOE, que va decidir tirar endavant i no mirar enrere.
Però no troba normal que tots aquells que encara no saben on són els seus familiars no vulguin passar pàgina tan ràpidament?
Jo no sé on és la meitat de la meva família. Són a les cunetes, però assassinats pel front popular. El meu avi, dos germans del meu pare,… Ja ho havíem oblidat, i no parlàvem d’això. I quan parlen de cunetes sembla que només hi hagi republicans, i no és cert. Hi ha més gent del bàndol nacional que no se sap on són.
Home, però presidir la fundació Franco no és oblidar res, precisament.
Però ho faig des del punt de vista històric. Només volem exercir el nostre dret a reivindicar tot el que Franco va fer per Espanya. La seva història i la seva vida s’ha tergiversat per complet.
Què en pensa de Pedro Sánchez, que és qui ha tirat endavant l’exhumació?
Per mi és un lliberticida. Intentar callar l’opinió dels altres no és gens bo.
El líder del PSOE va dir durant el debat electoral d’aquest dilluns que volia tornar a tipificar la convocatòria il·legal de referèndums.
(Riu molt) Sí, diu una cosa un dia, i a l’endemà la contrària. Això és el que passa a la política espanyola. És un sistema que, per mi, no és democràtic, sinó partitocràtic. Els partits funcionen en funció de l’interès del propi partit, no de l’interès comú.
A més, també va assegurar que, si governa, impulsarà la il·legalització de la FNFF.
Jo no sabia que érem tan famosos, com perquè en un programa que estan veient 10 milions de persones i que tothom està molt pendent, citin la Fundación Francisco Franco. Em vaig quedar sorprès. Però Sánchez el que volia és que Abascal li respongués, i així poder titllar-lo de franquista. A banda d’això, Sánchez es va llençar en paracaigudes. Com vol il·legalitzar la nostra fundació? Ho intentaran amb el Codi Penal, o potser amb un Reial Decret,… Però no ho veig tan clar.
Per què?
Perquè hauria de deixar de banda del tot la Constitució espanyola, on hi ha tres articles -el 14, el 16 i el 20- que reconeixen la llibertat ideològica dels espanyols i que ningú serà discriminat per les seves idees. Il·legalitzar la fundació és absolutament inconstitucional. El que és curiós és que Sánchez parla de la il·legalització de la FNFF però no parla de les 200.000 marxistes que hi ha.
Juan Chicharro al seu despatx de la Fundación Franco
En el debat, Sánchez es va alinear pràcticament en tot amb els tres partits de dretes, excepte en tot allò que fa referència al franquisme i la memòria històrica. Creu que vostès són la seva excusa per semblar d’esquerres?
No en tingui cap dubte. Ha utilitzat molt a Franco, ara ja està enterrat, però Sánchez pensa que ha de continuar amb aquest tema. Es pensa que això li dona vots, però crec que s’equivoca, i ho veurem aquest diumenge. Hi ha molta gent que està farta. Es podrà estar d’acord o no amb el que nosaltres defensem, però tenim el dret a defensar les nostres idees. A mi no m’agrada gens la fundació Largo Caballero, ni la de Sabino Arana, que és racista, però no em queda més remei que respectar-les, perquè ho diu la Constitució espanyola. Però a mi m’ho neguen. On és la llibertat? Com entén la democràcia aquesta gent?
Segons aquest raonament, vostè estaria en contra de la il·legalització dels partits independentistes?
Aquest argument podria ser utilitzat, sí. Però és una mica més complicat, perquè són partits que només volen trencar la unitat nacional, que són enemics declarats d’Espanya, no està permès en altres països, com Alemanya o Portugal. Però mentre sigui tot per la via democràtica i de les idees, tot i que no m’agraden gens aquests partits, no se’ls pot il·legalitzar segons el que diu la Constitució.
Però VOX, que és el partit al qual vostè ha manifestat el seu suport, assegura que si governés els il·legalitzaria…
Sí. VOX és l’únic partit que s’ha posicionat contra la llei de la Memòria Històrica. I ja sé que el partit d’Abascal ha dit que vol il·legalitzar els partits independentistes, però mirant la Constitució no ho veig gens clar, que ho pugui aconseguir. Però una altra cosa és el que a mi m’agradaria.
I què li agradaria?
M’agradaria que s’il·legalitzés aquests partits, emocionalment. Però legalment crec que no és possible.
Quin govern li agradaria que sortís d’aquestes eleccions del 10-N?
A mi m’agradaria que Abascal fos el nou president del govern.
Però això sembla bastant improbable.
Ho sé. El que no m’agradaria gens és una coalició d’esquerres. Sobretot ara. Perquè hem viscut 14 anys sota el govern de Felipe González i jo vivia bé. No estava d’acord amb algunes coses, però es respectava molt més als altres que ara. En aquests moments, un govern de comunistes i socialistes seria molt radical. Però també li he de dir que moltes de les coses que proposa Pablo Iglesias són les que va fer Franco, com acabar amb els oligopolis.
Què en pensa, de la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics?
Que és molt dèbil. Se’ls hauria d’haver condemnat per rebel·lió, que és el que va ser. La van canviar per pressions del govern. I la reacció desmesurada del que ha passat és mal assumpte. A més, és que no van enlloc.
Què vol dir?
Que de la història se n’aprèn molt, i que la memòria és molt fràgil. N’hi ha molts que ara es declaren independentistes per pur adoctrinament. Des de petits els han mentit explicant-los què és Espanya. Però s’obliden d’una cosa: el que ha passat aquestes últimes setmanes a Catalunya passava a diari durant anys a Euskadi. I amb molta més violència que a Catalunya, fins a matar més d’un miler de persones. Però què han aconseguit? Res. No van poder amb l’Estat. I als independentistes els passarà absolutament igual. Poden cridar tot el que vulguin, llençar les ampolles que vulguin a la policia, però només aconsegueixen arruïnar Catalunya, i la convivència.
Recordo que quan el vaig entrevistar fa sis mesos vostè em va dir, en relació als presos polítics, que no hi havia hagut violència, i que era difícil condemnar-los per rebel·lió. En canvi, ara diu que se’ls hauria d’haver condemnat per aquest delicte.
Sí. Hi ha juristes que deien que el delicte de rebel·lió del Codi Penal estava pensat pels militars. Quan jo li vaig dir allò no havia passat tot el que ha passat ara.
Evidentment, però els fets que es jutgen són previs al que ha passat aquestes setmanes…
Sí, té vostè raó. Però la llàstima del que està passant a Catalunya és com s’ha tergiversat tot. Torno a insistir que l’obra social de Franco a Catalunya va ser immensa. I totes les mentides que s’expliquen sobre el català?
Mentides?
Sí. Durant el franquisme es van crear els Premis d’Honor de les Lletres Catalanes, el premi Josep Pla, el premi Joan Maragall, el premi Jacint Verdaguer, etc. Tot això són premis en català que hi havia durant el franquisme. I més: les Lletres d’Or, Mercè Rodoreda… És impressionant.
Està dient vostè que Franco tenia una especial delicadesa amb Catalunya?
Sí. Franco va fer dos milions d’habitatges socials a Catalunya, quan el total d’Espanya eren sis. La primera autopista d’Espanya va ser la de Barcelona a Mataró. La primera electrificació dels ferrocarrils es va fer a Barcelona. Va posar allà empreses com Enasa, Seat, etc. Aquesta ha estat la jugada mestra de l’independentisme. Però el més trist és que tots han ballat al so del que han volgut els poca-soltes del 3%.
I per què creu que la majoria dels catalans no veu les coses com vostè?
Perquè han estat adoctrinats des de nens. I això és molt fàcil de fer. Dona’m a mi l’educació i els mitjans de comunicació i t’asseguro que faig que el poble de Baeza sigui seguidor del Manchester United en tres mesos. I això és el que ha passat a Catalunya. Ara serà difícil de revertir tot això, i potser caldran una o dues generacions. Però que ningú tingui cap dubte que Catalunya no serà independent mai. No podran amb l’Estat. No va poder ETA, podran ells!
I què s’ha de fer, amb tots aquests adoctrinats dels que parla?
Tornar-los a adoctrinar. S’ha de treure a la Generalitat les competències en justícia, sanitat, interior i educació. La pròpia Generalitat està en rebel·lió amb l’Estat! Com es permet el luxe, Quim Torra, de no anar a saludar el rei? Això és motiu suficient per cessar-lo.
Però Torra ha estat escollit en unes eleccions democràtiques.
El dia que hi hagi eleccions lliures a Catalunya, potser parlarem d’uns altres resultats. A Barcelona ciutat l’independentisme no ha guanyat mai. Guanyen a les ciutats petites i als pobles. Està passant com a l’època d’ETA: que als pobles et tenen fitxat i saben qui ets. El dia que hi hagi eleccions lliures i tothom pugui votar el que de veritat vulgui, en tornem a parlar.
Vostè creu de debò que a Catalunya no hi ha eleccions lliures?
Per suposat que no. Estan mediatitzades. I jo faria una altra cosa: que fos obligatori anar a votar, amb el carnet d’identitat. I que s’imposés una multa als que no hi anessin. I veuríem què passaria, perquè els independentistes sembla que són dos milions i, si no recordo malament, a Catalunya viuen 7 milions de persones.
Sí, però no totes amb dret a vot…
Evidentment, però jo ho faria obligatori, amb llibertat i tranquil·litat, i el resultat segur que seria molt diferent. Jo no em crec que a Catalunya hi hagi llibertat. Puc anar a Catalunya a passejar-me amb una bandera d’Espanya? Oi que no?
Per què no?
Perquè em peguen.
Hi ha anat?
Sí.
I l’han pegat?
No, perquè jo m’he preocupat d’anar a llocs on no em peguessin.
I què faria vostè a Catalunya?
Si a mi m’anomenessin capità general, com passava abans, per posar ordre a Catalunya… Jo aplicaria la llei. Fa molt de temps que vaig dir que s’havia d’aplicar la Llei de Seguretat Nacional. I veurem què passa aquest diumenge. Com els dels CDR no deixin votar… Ja ho veurem. Es poden arribar a anul·lar les eleccions i tot. I això seria motiu d’Estat d’excepció. Però recordant els temps del País Basc, a Catalunya no s’ha arribat a res semblant, diguin el que diguin. Hi ha molta gent que llença ampolles, però res més. Quan s’apliqui la llei de debò, els que llencen ampolles correran ben lluny.
