Malgrat l’èxode de milers d’afganesos pel retorn al poder dels talibans aquest mes d’agost, el president de l’Associació Afganesos i Catalans, Bashir Eskandari, assegura que les persones que tenen un risc més alt de ser perseguides no han pogut fugir del país. “Conec molts activistes, dones i polítics que encara estan a l’Afganistan, amagats”, explica Eskandari en una entrevista amb l’ACN. D’ètnia hazara, comunitat xiïta perseguida pels talibans, Eskandari va arribar a Catalunya el 2010 com a exiliat polític. Pateix per la seva família —”estan molt preocupats, però no sé com puc portar-los tots aquí”—, especialment pel seu germà i un cunyat que vivien a l’Iran, però que estan desaparegunts des que la policia els va deportar al seu país.
Catalunya acollirà de moment 208 afganesos refugiats que ha evacuat el govern espanyol de l’Afganistan durant aquesta crisi. La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha dit aquesta setmana que l’Estat no ha prioritzat en aquesta operació persones perseguides pel seu activisme polític a favor dels drets humans sinó que ha tret del país els col·laboradors amb l’exèrcit espanyol durant els anys de la intervenció aliada. El Govern prepara ara un pla integral d’ajuda als refugiats amb ajuda de les universitats catalanes.
Eskandari viu a L’Hospitalet de Llobregat amb la seva dona i un nadó acabat de néixer. Té una discapacitat del 49% provocada pels talibans i estudia relacions internacionals a la Universitat Autònoma de Barcelona. Tem que la persecució de minories com la seva s’intensifiqui amb els talibans, els quals són un grup extremista sunnita i formen part de l’ètnia paixtú, majoritària a l’Afganistan. El seu periple per escapar de del país el va dur primer a l’Iran, de majoria xiïta i refugi de milions de hazars, però va haver de tornar per les pobres condicions en què vivia com a refugiat. Va deixar enrere la seva mare i germanes per aventurar-se fins a Turquia, després a Grècia, on també va impulsar una associació per a afganesos, i finalment va arribar a Catalunya.
Eskandari reconeix que el govern espanyol “s’ha esforçat molt per intentar ajudar a les persones en risc”, especialment els que van col·laborar amb les forces occidentals durant els 20 anys d’ocupació del país, però lamenta que “han quedat moltes famílies”. Creu que l’evacuació duta a terme des de l’aeroport de Kabul va passar pel sedàs dels talibans, als quals acusa de falsificar documentació per facilitar la sortida a persones properes.
“L’Afganistan porta més de 45 anys en guerra”, lamenta. Eskandari creu que les potències occidentals “han deixat el país en mans de terroristes” i aventura que “hauran de tornar-hi algun dia”, ja que el règim dels talibans i la seva ideologia representa “un perill per a tot el món”. Creu que la invasió del país arran dels atemptats de les torres bessones l’11 de setembre del 2001 no es va estudiar prou. “Els polítics haurien d’haver calculat els soldats que perdrien i els millions d’euros que costaria”, diu.
Eskandari i la comunitat afganesa estan preparant una mobilització per al proper 11 de setembre, quan es compleix el vintè aniversari dels atemptats al World Trade Center i el Pentàgon, que també coincidiria amb la Diada. “És un dia molt històric”, diu, i creu que és una bona oportunitat per “dir a tothom el que està passant a l’Afganistan”.
