Pensar en gran

"Si en condicions normals ja ens costava fer les coses a la nòrdica (planificant, col·laborant, elevant la mirada), què serem capaços de fer ara?"

Conversa amb gent interessant, primer sobre política petita (qui guanyarà el 14F, qui anirà a les llistes d’aquest partit o de l’altre, aquestes coses) i després sobre el país. Algú demana que fem abstracció del present immediat i pregunta sobre els grans projectes de transformació que ens calen. Inevitablement, les dèries personals dels participants es projecten sobre la taula. Surten temes, desendreçats però suggeridors: la necessitat de reduir dràsticament el pes relatiu del turisme en l’economia del país, substituint-lo progressivament per activitat de més valor afegit i salaris més alts; l’oportunitat de convertir Barcelona en una capital europea de l’audiovisual (algú afegeix que per aconseguir-ho cal començar per la reforma en profunditat de la CCMA); la revolució del transport públic a nivell nacional per fer possible una Catalunya-ciutat connectada i sostenible… com sempre que es somnia un futur millor, la conversa flueix agradable.

Me’n torno a casa, però, amb un punt d’ansietat a mig camí de les dues primeres accepcions de la paraula en el DIEC: “viva inquietud a propòsit d’un esdeveniment futur o incert” i “estat d’intranquil·litat i d’agitació amb sensació d’opressió al cor”. Totes les idees i projectes que han sortit només són possibles posant les llums llargues, generant consensos amplis i mobilitzant recursos econòmics públics i privats de forma intel·ligent i sostinguda en el temps. Sí, hi haurà una pluja de milions a Catalunya gràcies al programa Next Generation de la UE, i l’oportunitat que se’ns obre al davant és molt important. Probablement els propers tres-quatre anys el dèficit fiscal (diferència entre el que paguem en impostos els catalans i el que rebem en termes de despesa pública) es reduirà moltíssim gràcies a aquests diners europeus. Però l’elefant enmig de l’habitació ningú l’ha mencionat: les llums llargues, els consensos amplis i la col·laboració entre administracions per fer possibles les coses avui són molt difícils, gairebé impossibles. A Catalunya tenim un escenari polític de màxima fragmentació que dificulta molt la formació de governs forts —al pròxim Parlament hi haurà 8 o 9  forces polítiques per a 135 escons, sense cap partit en condicions aritmètiques d’exercir un lideratge nítid—, i una forta polarització política i emocional que bloqueja la col·laboració entre blocs. Si en condicions normals ja ens costava fer les coses a la nòrdica (planificant, col·laborant, elevant la mirada), què serem capaços de fer ara?

Són molts, els nusos a desfer. Els grans projectes de país estan atrapats entre un estat hostil que perjudica la nostra economia, que es nega a una solució democràtica del conflicte i que l’únic que vol sentir és que no ho tornarem a fer, i per l’altra banda una fracció massa rellevant de l’independentisme que només veu traïció i autonomisme en la gestió del mentrestant, com si el mentrestant no pogués ser excitant i no ens pogués ajudar a ser més nació. O la Corpo, l’escola, la sanitat, els mossos, les universitats públiques, el TNC o el sincrotró de Cerdanyola no són fills del mentrestant? Toca tornar a pensar en gran. Per fer la independència, sí, però també per fer un mentrestant del qual ens puguem sentir orgullosos.

Comentaris

    Bot 13/12/2020 7:57 pm
    Penseu encara en més gran i voteu Front Patriòtic: AC-FNC-FC
    Ramon 13/12/2020 1:57 pm
    ERC no pot demanar ara rendició (i ja no diguem si a sobre no recupera tot allò nacional, identitari, lingüístic i fins i tot democràtic que va renegar-ne perquè ho teníem "a tocar", ha!). Això pot demanar-ho Artur Mas. Això pot demanar-ho Duran. Això pot demanar-ho Vila, Recoder, això podria demanar-ho Jordi Pujol. Però no ERC. ERC l'únic que pot demanar és perdó.
    Sergi 13/12/2020 11:39 am
    Conversa amb gent interessant?? Nen, se't veu el llautó. L'article és patètic!!
    Si , Sr voltes 13/12/2020 9:29 am
    Es cert , així s’ha de fer . Però NO amb vosaltres . S’ha de fer amb algú que no vulgui quedar-se com els últims 100 anys !!!!
    Ai 12/12/2020 11:05 pm
    El mentrestant és el que pensa el ruc que dona voltes a la noria, creient que va a algun lloc, però només aconseguint benefici per l'amo.
    Luisnomeacuerdo 12/12/2020 9:01 pm
    Vueltas y más vueltas y más vueltas, y todo para tomar una tónica nórdica, pero sin Ginebra ,que luego se os nubla la mente y os apartais de los objetivos marcados. Autonomía y sacabo.
    Octubrista 12/12/2020 8:33 pm
    Gràcies per la claredat i pels seus consells, senyor Voltas. Vostè ens aconsella que ens deixem d'independències i de punyetes i votem tripartit. Em sap greu però, al menys en el meu cas, no podrà ser perquè ja he decidit votar la llista del president legítim de Catalunya M.H. Carles Puigdemont. Però, com que el tripartit el faran igualment, molta sort i que els "hidalgos" castellans us permetin fer forces coses.
    Narcís ( l' esquerra és per a encatifar nostres carrers, nostres viles, de necessitats forans i estrangers .. alhora de fúmer els propis de tota edat i condició a quina pitjor ? ) 12/12/2020 8:18 pm
    El ' mentrestant ' vol dir : si només tenim 1 ou ferrat, sempre 2 el poden menjar .. hom la clara i l' altre el rovell sinó cadascun mitja clara i mig rovell ( així no pas pa sol o tot d'allò més " excitant i ajudant-nos-en a ser més saludables " ! ) ? PD : l' esquerra o mateixes esquerres subordinades mai per mai han donat curs a res esquerrà .. com no sigui ' anar català-ana a demanar ajut ( àdhuc amb una vergonya de por ) rebent com resposta : aireeeee ' !
    Fat Boy 12/12/2020 3:52 pm
    Fa 304 anys que estem en el mentrestant. A veure si resultara que el mentrestant es refereix a mentrestant aconseguim la jubilacio.
    Pujolisme junqueril, corrupcio ferrovial 12/12/2020 2:16 pm
    Junqueras es el que es: El gurtel catala, pura corrupcio fwmiliar que ha robat i han matat. Pensar en gran com don Adolfo. Sou bruticia, sou ineptes, sou españa
    Gonzalo 12/12/2020 1:21 pm
    Pues si te entra ansiedad por eso.....
    Ramon 12/12/2020 11:51 am
    Convergència era tot això que reclama l'articulista... però a sobre amb intenció, afirmació i defensa nacional.
    CaterinaCh 12/12/2020 11:14 am
    Tétota la raó, Eduard Voltes que ens cal un nou projecte de Catalunya, el problema és, però, que tot el que diu ell que va sortir, mentre siguem a Espanya, no serà possible. I ja no es tracta de consensos, que també, que si els dos "blocs" es posessin d'acord, tamcpo es podria dur a terme un projecte a 10 anys per Catalunya que la tragués del pou. MAI ens deixaran. A més, sense la independència, tampoc tindrem la imaginació que ens cal. Ha arribat un moment que som en una gàbia que no

Nou comentari