Municipals: mig mandat

"És en la progressiva substitució del socialisme on hi ha el principal repte de l’independentisme català, tal com va passar a Escòcia"

El temps passa volant: sí, dimecres passat es van complir dos anys de les darreres eleccions municipals.  Sembla que era ahir que Ada Colau negava rotundament la possibilitat d’acceptar els vots de Manuel Valls per aferrar-se a l’alcaldia a qualsevol preu. Pocs dies després demostrava la falsedat d’aquelles paraules sostenint la vara d’alcaldessa mentre rebia l’homenatge de l’ex primer ministre francès, que l’aplaudia a peu dret com aquell que va a l’òpera i ha quedat satisfet amb la funció. El candidat paracaigudista, esperança blanca de l’unionisme, inflat pel sistema mediàtic espanyol i per un dopatge econòmic que està investigant el Tribunal de Comptes, ara anuncia que ja n’ha tingut prou i que se’n torna cap a París. Així demostra el seu compromís –i, de retruc, el de l’espanyolisme- amb la ciutat de Barcelona: una peça qualsevol, secundària, intercanviable, només interessant si es tracta d’intentar treure’n rèdit. Del seu galdós paper només n’ha obtingut una satisfacció, gens menor: “vam impedir un alcalde independentista”. Una gesta que només va ser possible gràcies a la cobdícia de Colau, incapaç d’acceptar la derrota davant Maragall.

Quan s’arriba a mig mandat se sol fer balanç, però també és el moment de fer plans. L’independentisme va ser capaç de grans gestes l’any 2019. Va obtenir la primera posició a la ciutat de Barcelona, amb la victòria d’Ernest Maragall,  i va conquerir importants places com les de Tarragona i Lleida, on Pau Ricomà i Miquel Pueyo van assolir la presidència dels respectius consistoris, fins aleshores en mans socialistes. Arreu de l’àrea metropolitana es va produir un avenç del republicanisme, que va anar conquerint espais en els tradicionals feus del PSC. Segona força a Sant Adrià de Besòs, L’Hospitalet de Llobregat, Gavà, Sant Boi o Sant Joan Despí. Importants creixements en nombre de vots i regidors a Santa Coloma de Gramenet o Sant Feliu de Llobregat. És en la progressiva substitució del socialisme on hi ha el principal repte de l’independentisme català, tal com va passar a Escòcia amb un SNP que es va menjar el laborisme, i per això les properes eleccions municipals tornen a ser un repte majúscul.

En aquest sentit es plantegen diverses incògnites. Una d’elles és el futur d’Ada Colau com a candidata a l’Ajuntament de Barcelona. Si el juny del 2019 deia en una entrevista a RAC1 que “pràcticament segur aquest serà el meu darrer mandat”, l’octubre del 2020 contestava a El País que “no descarto un tercer mandat”. Tal com va passar a l’hora d’acceptar aliances per ser investida, les paraules se les enduu el vent. Entremig, la crisi del seu espai polític a nivell estatal, amb la retirada de Pablo Iglesias que tant la va acompanyar durant la darrera campanya. Una altra pregunta que es suscita gira al voltant de la llista guanyadora de les eleccions de Barcelona: Ernest Maragall repetirà al capdavant d’ERC? I, en cas de no ser així, qui el substituirà com a cap de llista? És clar que és una decisió que es pot prendre a última hora, tal com va ser-ho la pròpia candidatura de Maragall, però sempre es va més tranquil tenint els deures fets. Tercer: què té pensat fer el PSC a la capital de Catalunya també és un factor important. A les eleccions al Parlament va semblar que posaven tota la carn a la graella amb el moviment de fitxes de Salvador Illa i Miquel Iceta, estratagema que no els va poder evitar l’empat en escons amb una formació independentista ni acabar a la bancada de l’oposició. Qui sap si intentaran alguna cosa semblant a Barcelona, amb un cap de llista estrella que sigui el favorit de l’establishment estatal. Finalment, cal valorar quin impacte hi tindrà la constitució d’un nou govern català. Si es repeteix la dinàmica destructiva dels darrers anys, amb l’entossudiment d’una part de l’independentisme per competir pel vot dels convençuts, difícilment ajudarà a il·lusionar cap votant de frontera. En canvi, si s’és capaç de fer visible el govern com a útil pels interessos de la majoria de ciutadans, pot ser un bon trampolí per fer un altre salt endavant. 

Només queden un parell d’anys per esbrinar-ho. 

Comentaris

    FUERA LA OLIGOCRACIA 30/05/2021 12:57 am
    Que Cataluña no es ESCOCIA. Cataluña forma parte de la nacion española. Cataluña no es un estado como es ESCOCIA.
    Municipalista 28/05/2021 11:34 am
    Molt bé el que dius. Ara, recordant l'exhibició d'obsessió-compulsió del Junqueras l'altra dia a la tele, bramant que cal ser més i més forts (que també) i la "correcció" de l'Aragonés, també a la tele, de que a les municipals hi haurà una bona oportunitat (que també), no cal excitar-se tant com el primer; que jo sàpiga, a Catalunya hi han més alcaldes i regidors independentistes que dels altres, i entenc que a les eleccions municipals no hi ha cap ponderació pel territori. Més i més forts, no? Pràcticament només cal fotre fora a la Colau abans de que cali foc a Barcelona.
    Ramon 28/05/2021 10:53 am
    Els dits "valors republicans" no existeixen. No són res. És fum. Xerrameca. El guió que els han donat ara als sabatots d'ERC perquè arraconin la paraula "independència" que tant tenien a la boca per atacar Convergència amb el subnormal argument que no la volien, que no la volien prou o que no la volien d'immediat. Però al darrere d'aquest republicanisme no hi ha res. Absolutament res. Mig amaga, insinua o proclama (segons la circumstància) que fa referència a Espanya però ni tan sols això, que ja de per si és traïció a l'independentisme, hi té res al darrere. És puta façana. Xerrameca. Fum. Existeix la independència. I és molt clar, en què consisteix la independència. També existeix la democràcia. Però no hi ha "valors republicans". No existeixen.
    Ramon 28/05/2021 10:12 am
    El republicanisme no significa res. És puto fum. No és res de res.
    Narcís 28/05/2021 8:07 am
    ' Bueno, pues molt bé, pues adiós ' .. si l' autor ho diu ! PD : no estic d' ànims per fixar- me en resultats comarcals o per municipis o per circumscripció .. però és obvi ser l' independentisme avasallador àdhuc mateix J x C ! Nota : pel que fa a l' AMB .. sense comentaris o mateix que perifèria de París si països magrebins fossin amos de França ( no hi ha res a fer ! ) ! Anotació al marge : emigren vers Catalunya .. per seguir votant mateixos que els han enviat defora amb la cua entre cames .. hom pot ser més tòtil ?
      Doctor Strangelove 28/05/2021 8:36 am
      Narcís, dis-li al teu cuidador del psiquiàtric que no et deixi jugar tant amb l'ordinador. Descansa home, descansa! Doc.
        Doctor StrangeAvispado 28/05/2021 9:10 am
        Doc, dis-li a ta mare que em deixi en pau. Dis-li al teu Dèú que et digui la veritat. Dis-li al teu ego que ja n’hi ha prou. Dis-li, dis-li, dis-li... Mira que ets ruc!
    Som el 90.18 % (el 1-O de 2.266498 votants, 2.044.038 vam votar SÍ a la independència) 27/05/2021 10:43 pm
    Quan algú parla de "republicanisme" sense especificar a quina república es refereix, sabem dues coses: la primera que es tracta d'algú d'ERC, la segona que ens pren per imbècils
      Ramon 28/05/2021 11:06 am
      Si el republicanisme el refereixen a Catalunya són absurds. Si el republicanisme el refereixen a Espanya són traïdors. I si el republicanisme el refereixen a uns pretesos valors en genèric són subnormals.

Nou comentari