La pastanaga de la convivència entre el català i el castellà és la nova renúncia a la qual ens volen arrossegar els polítics del procés – i les patums i els mitjans de comunicació amb qui practiquen el 69. La idea de la convivència ve a dir, a contraciència, que en un context d’igualtat legal i de respecte social mutu, els dos idiomes podrien conviure feliços i menjar anissos per sempre. És a dir, que amb unes regles legals i socials igualitàries, el català i el castellà podrien conviure al nostre país com a llengües d’ús social sense que una acabés minoritzant i substituint l’altra.

Els sociolingüistes porten molts anys explicant i demostrant que aquest escenari és acientífic i impossible. Només cal veure el que està passant a Brusel·les: malgrat que hi ha un règim legal igualitari entre les dues llengües oficials, l’ús social del francès està desplaçant el del neerlandès, que és la llengua tradicional de la ciutat. Per contra, a la part exclusivament flamenca de Bèlgica, l’única llengua comuna de la societat és la neerlandesa, i no per casualitat. Fa dècades les institucions i els ciutadans van entendre que per salvar la seva llengua, el que havien d’aconseguir és que el francès deixés de ser útil i utilitzat al seu territori. S’ho van proposar i ho van aconseguir.

A Catalunya, la fal·làcia de la convivència no és una matraca nova. Els nostres partits no només no l’han combatuda mai obertament sinó que sempre han alimentat aquesta il·lusió tan multipluri i xupiguai. Mai cap partit ha defensat obertament que la normalització del català passa indispensablement per la desnormalització del castellà, que és una cosa que ja deia Joan Fuster però que segurament no es recordarà a cap dels homenatges oficials que li estan fent pel centenari. A partir de la caiguda en picat catalitzada per la rendició institucional del Primer d’Octubre, s’ha apostat pel discurs de la convivència amb una desvergonyia mai vista. A més, malauradament, han sabut alinear-lo amb la superficialitat xorradista que està fent malbé Occident, que s’està convertit en un màquina de repetir eslògans bonistes i barats.

Amb tot, actualment hi ha una voluntat proactiva d’infestar l’ambient amb el discurs de la convivència. Per això l’ARA no para de fer articles en aquest sentit -i no vol publicar els que diuen el contrari-, per això el Rufián ja fa anys que parla quasi sempre en castellà -fins i tot als convidats catalanoparlants del seu programa de YouTube-, per això l’Aragonès i la consellera d’Exteriors (Junts) van fer servir el castellà en el discurs davant dels cònsols instal·lats a Barcelona, per això alguns diaris teòricament indepes fan una versió en castellà sense cap remordiment, per això ara el Barça no para de crear continguts en castellà, per això TV3 té tertulians i personatges de sèrie castellanoparlants i per això els partits del Govern pensen que no n’hi ha per tant si inclouen la vehicularitat del castellà a la legislació catalana. Perquè ara el que toca és apostar per la convivència.

Per quin motiu el mainstream català s’entesta a negar i a contradir la realitat científica? Per feblesa i covardia espirituals. Com que no tenen la força necessària per perseguir l’objectiu encertat, rebaixen l’objectiu per no quedar com uns fracassats, que és com fer la porteria més gran per fer veure que xutes bé. L’objectiu de la convivència no és més fàcil d’assolir, en tant que és impossible, però és molt més fàcil de defensar políticament, com a mínim a curt termini, perquè genera menys conflicte i perquè els permet justificar la seva inacció i fotre la culpa a Espanya. Com que no tenen força per defensar la veritat i per actuar encertadament a favor de la normalització del català, alimenten la idea suïcida que allò que importa és el respecte i que, per tant, allò que amenaça el català no és que el castellà sigui una llengua d’ús social a Catalunya, sinó l’actitud impositiva dels tribunals espanyols i de la dreta espanyola. Com que no s’atreveixen a agafar el toro per les banyes, pretenen convertir un problema majoritàriament sociolingüístic en un problema exclusivament polític, així la responsabilitat sempre serà d’Espanya, que al cap i a la fi és qui mana. La jugada clàssica de l’autonomisme, vaja.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Junqueras un Franco com cal a abril 16, 2022 | 21:42
    Junqueras un Franco com cal abril 16, 2022 | 21:42
    Al vulgar junqueras, el català LI FA NOSA. ERC ESPAÑA, REY, CONSTITUCION, quinw colla de franquistes catolicos
    • Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a abril 18, 2022 | 09:54
      Pere Llimonera i Citronell abril 18, 2022 | 09:54
      El problema principal, que genera todos los demás problemas, N0 son las fantasías, ficciones, imposturas, inventos y mentiras como los 'supuestos' y ficticios "enemics declarats del país", o la "violenta repressió del 2017" o la invención de un supuesto país milenario, que N0 ha existido NuNCa y N0 es mas que un montaje continuo, un cúmulo de falsedades sucesivas durante décadas metidas por embudo por parte de la población adoctrinada al resto, quiera o no que le inunden con porquería supremacista, Historia inventada y Fantasías, año tras año y una vez tras otra, mediante la Educación falseadora, TV3% y los Medios "Subvencionados"... ToDo eso son EXCuSas... el PR0BLeMa PRiNCiPaL es un híbrido de xenofobia/racismo y un Supremacismo trasnochado e intolerante que se ha expandido por parte de la sociedad como un cáncer y corrompe poco a poco los músculos y órganos de esta... Cáncer al que hay que eliminar de la sociedad antes de que provoque la defunción de la DeMoCRaCia o de la misma Autonomía Regional Catalalana... Catalunya N0 ha tocado fondo aun; está, a pesar de todas las CRiSis en las que le ha sumido el Nacional Catalanismo supremacista secesionista, aun a flote; aunque bastante cansada, agarrada a un salvavidas (que se llama España y UE; y los fondos y prestamos de ambas) y rodeada de los tiburones del sectarismo y Totalitarismo, que dan vueltas alrededor, queriendo tirar de ella, morderla, destr0Zarla... y una vez destrozada y sometida llevarla por el camino de la pobreza real, económica, moral, política, etc. típica de los "ismos" que se impusieron desgraciadamente en la Primera Mitad del siglo pasado (XX).
  2. Icona del comentari de: fat boy a abril 16, 2022 | 22:45
    fat boy abril 16, 2022 | 22:45
    Fa unes setmanes sortia per la tele una manifestant madrilenya contra el Casado i va dir "No era para eso que les votamos". Quina capacitat de sintesi. Encara es l'hora que aqui es pregunti algu si era per aixo que els vam votar. I si no ho era, quan pensem actuar en consequencia?.
  3. Icona del comentari de: Vendetta a abril 16, 2022 | 23:48
    Vendetta abril 16, 2022 | 23:48
    Catalunya catalana, prou de imbecilitats y ki no vulgui ke marchi
  4. Icona del comentari de: OK GAL a abril 17, 2022 | 05:53
    OK GAL abril 17, 2022 | 05:53
    És que no tenen nivell. Necessiten advocats per defensar-se en judicis polítics. Perden abans de començar. L'altre sempre té la raó, per la força. Segles robant, imposant la seva llengua i els diem demòcrates i els votem.
  5. Icona del comentari de:
    "Occident, que s’està convertit en un màquina de repetir eslògans bonistes i barats." abril 17, 2022 | 07:53
    Indepes parecen. Aunque también tenemos eslóganes malotes y baratos, tipo "España nos roba". Es nuestra contribución diferencial a la superficialidad chorradista y a la decadencia de Occidente.
  6. Icona del comentari de: albert a abril 17, 2022 | 10:13
    albert abril 17, 2022 | 10:13
    El govern de la Generalitat, el president i els quadres de tots els partits polítics sobiranistes ja coneixen aquest article? L'haurien de llegir, i com que ja saben el que diu, actuar en conseqüència d'una vegada i abandonar l'autonomisme /155, acomplexat i suïcida.
  7. Icona del comentari de: Ferpinya a abril 17, 2022 | 11:08
    Ferpinya abril 17, 2022 | 11:08
    Molt clar.Això és una cosa que m'ha cridat l'atenció en totes les intervencions que acompanyen el projecte de llei de la Generalitat (vegeu també la recent entrevista a Irene Rigau): prioritzen la voluntat política de consens, la posen per davant de la realitat lingüística evident i científicament descrita fa molt de temps... En això, tornen a actuar amb una visió superficial, exclusivament política i a curt termini, contrària a la realitat i a la necessitat de defensa de la llengua (minoritaria i minoritzada). En sentit estricte, des del punt de vista catalanista (ni parlo de qüestions d'independència o no), s'estan disparant al peu... I és la identitat del país la que, a mitjà i llarg termini. , pagarà el preu.
  8. Icona del comentari de: Isabella van Lubbeek a abril 17, 2022 | 12:19
    Isabella van Lubbeek abril 17, 2022 | 12:19
    Totalment d'acord amb l'article. La immersió és necessària per a la igualtat d'oportunitats. El castellà s'aprèn per defecte i no cal repetir el perquè. I aquesta és la filosofia. Això del projecte ad hoc en funció de la realitat sociolinguística fa riure (com diguè fa un dies molt assenyadament l'alcaldesa de l'Hospitalet, reclamant el màxim de català a la seva ciutat en ares d'aquelles oportunitats -el castellà ja el sap tothom). Per cert, igual que a l'Hospitalet, a tots els pobles "apartats" de Catalunya el castellà el sap tothom. A Brussel.les no s'ha perdut el flamenc; moltíssims dels que parlen francés no són indígenes. Si és cert que a Flandes el francès no és obligatori ni a l'escola. I un model allunyat del de Catalunya és el de Canadà: a tot el país les llengües oficials són l'anglès i el francès, tot i que els territoris de cada llengua estan molt delimitats (teòricament no a l'administració). Un dia em vaig trobar perduda a Quebec City, i en anar a la policia no em contestaven en anglès... fins que els vaig dir que era de Barcelona.
  9. Icona del comentari de: Lector atent a abril 17, 2022 | 13:07
    Lector atent abril 17, 2022 | 13:07
    Bravo Àstrid!
  10. Icona del comentari de: LlunyDeCat a abril 17, 2022 | 20:40
    LlunyDeCat abril 17, 2022 | 20:40
    La renúncia de les elits polítiques catalanes a la llengua catalana no és pas recent. Cal anar al setembre del 1978 que fou publicat el Decret d'Ensenyament del Català a totes les escoles de CAT i la contractació massiva de professors de Català a les escoles públiques. I cal recordar la resistència i agressivitat dels mestres Espanyols i d'alguns mestres Catalans a l'entrada de la llengua catalana no només a les aules sinó també als claustres de professors. Cal recordar el Manifest dels 2'000 mestres i professors contra el Català i la reacció massiva de les federacions de pares d'alumnes arreu de CAT inclosos els pares estrangers Espanyols que volien que llurs fills esdevinguessin Catalans a través de la llengua. I cal recordar la nul.la utilització del potencial i de l'oportunitat històrica i social per tal de fer entrar socialment la nostra única llengua. Com les elits no volien pas problemes es concentraren en la Immersió Lingüística que a causa d'ésser focalitzada a les aules - ni tan sols als patis - restava fora del conflicte. Els Mestres Espanyols marxaren o es reciclaren. Però ja sabem quin ha estat el resultat de la Immersió lingüística: el mateix que el Referèndum del 2017 i la falsa Declaració d'Independència. Tenim unes elits miserables i aquests dos temes (i milers d'altres) ho proven.

Nou comentari

Comparteix