El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
Estem pervertint la diada de Sant Jordi

La degradació de la diada de Sant Jordi ja fa anys que va començar, per això hi ha hagut veus que, tot i ser silenciades, han expressat el seu descontentament. Una d’aquestes veus va ser l’escriptor Jordi Coca –enriquidors, els seus llibres–, que ara fa deu anys va dir que per Sant Jordi s’estimava més obrir la porta del seu estudi als amables lectors que s’hi volguessin atansar que no pas participar d’una celebració feta a mida de les figuretes mediàtiques. I és ben cert que a mesura que han passat els anys, Sant Jordi, és a dir, l’esperit cultural de la Diada, ha transmutat en una festa merament mercantilista que, com si fos una cursa, està pendent de quins són els llibres més venuts tot empenyent-nos a fer aquesta associació subliminar: més venuts igual a més bons. Una festa, en definitiva, que, per damunt de tot, gira entorn d’aquelles cares mediàtiques que cada dia entren a casa nostra a través dels grans mitjans de comunicació i que durant la Diada tenen cues inacabables de gent que, per contrast, converteix la resta d’autors en primats ornamentals. Els vianants, en passar, se’ls miren, en llegeixen el nom, tornen a mirar-se’ls i, en no reconèixer-los, continuen el seu camí: no són ningú.

És per aquest motiu que quan un infant em pregunta què necessita per ser escriptor li responc que el primer que ha de fer és mirar de treballar a TV3 o a Catalunya Ràdio. Això li garantirà una formidable publicitat dels seus llibres, que apareixeran a la sopa de tots els catalans en tota mena de programes i entrevistes; una publicitat, en definitiva, que costaria centenars de milers d’euros si una editorial l’hagués de pagar. I els efectes són immediats. Ho són tant, d’immediats, que des del mateix migdia de Sant Jordi i fins a l’any vinent els mitjans en qüestió contribueixen a una segona etapa de promoció repetint-nos un munt de vegades que en tal i en tal han estat molt venuts per Sant Jordi. El ciutadà, per tant, paga tres cops aquell llibre. Sí, perquè estem parlant d’emissores públiques. El paga quan el compra, el paga com a contribuent finançant l’emissora que l’ha publicitat i el paga finançant la nòmina dels autors a sou de la casa.

Vull remarcar que en cap moment poso el focus en els autors implicats. A ells els desitjo sincerament les millors vendes i no veig perquè hi haurien de renunciar. Són els mitjans públics els que amb la seva endogàmia vulneren els principis ètics que haurien de servir. No hi té res a dir, el CAC, sobre això? Res de res? És curiós. En el seu deure de vetllar pel pluralisme polític, pel pluralisme social, pel pluralisme religiós, pel pluralisme cultural i de pensament…, a fi d’evitar greuges comparatius, no hi entra això? No hi entra la descarada difusió dels autors de la casa de les emissores públiques en tota mena de programes al llarg de l’any? 

Tota persona que apareix regularment a la tele, ja sigui com a presentador o com a col·laborador, és algú que publicita la seva imatge, i la imatge, en una societat que és un mercat, es transforma en producte, un producte a consumir. Per tant, cada dia que aquell ‘producte’ apareix en pantalla es constitueix per si mateix en imatge publicitària venedora indirecta del seu llibre o del que sigui, cosa que repercutirà positivament en els seus ingressos i en la seva projecció professional. Posaré un exemple que em sembla força il·lustratiu d’aquest poder de la imatge en el món d’avui: un empresari inaugurava un concessionari de cotxes a Terrassa i volia organitzar un còctel amb molts convidats per promocionar l’establiment. Tanmateix, li va semblar que amb el còctel no n’hi hauria prou per atreure convidats i va decidir contractar un parell de cares mediàtiques de TV3. Les cares no havien de fer res d’especial, només ser-hi, deixar-se veure, somriure, xerrar ara amb aquest ara amb aquell i anar-se’n al cap d’una estona. Res més. La feina era aquesta. I les cares hi van anar, van complir i van cobrar. Van cobrar pel fet de ser rostres. Uns rostres que mai no haguessin estat requerits sense aparèixer a televisió. Van ser contractats com a guarniment, per vestir l’acte, i tothom va estat encantat de poder-los mirar de prop: “El feia més alt”, “Creia que era més prima”…

Aquesta és la rendibilitat de la projecció mediàtica. I no només rendibilitat quant a venda de llibres. No sé si és per inèrcia o per mandra de cercar-ne de noves, que TV3 i Catalunya Ràdio tendeixen a demanar parer a un petit conjunt de persones cada cop que passa quelcom que té a veure amb el seu àmbit professional. Com si aquella persona, una psicòloga, posem per cas, fos l’única de Catalunya que pogués il·lustrar-nos cada cop que es produeix un cas de violència sexista. Sense desmerèixer-la ni molt menys, ens podem preguntar: no hi ha ningú més? Doncs bé, aquestes aparicions sovintejades d’algú constitueixen una projecció extraordinària del seu nom i tenen una repercussió favorable en el seu prestigi professional, amb tot el que això comporta. De professionals boníssims, n’hi ha molts en tots els camps. Però acabem singularitzant aquell que tot sovint ens parla des del púlpit d’un gran mitjà de comunicació. Tots els seus doctes col·legues, pel fet de no ser publicitats, desapareixen als nostres ulls com si fossin secundaris desenfocats en una escena cinematogràfica en què el director vol que els espectadors centrem la nostra atenció en un personatge concret. Només el veiem a ell, tot els altres són rostres impersonals, anònims. 

La societat és un mercat, i, en aquest mercat, tot individu que ha de dir qui és, és que no és ningú. La qualitat del seu treball no compta per a res. Allò que compta, tan bon punt travessem una porta, és que tots els presents ens reconeguin. I aquest reconeixement, llevat de casos molt excepcionals, ens el dóna el fet de publicitar la nostra imatge, és a dir, de convertir-nos en un producte. Encara que sigui a contracor. La nostra imatge, per tant, esdevé un anunci publicitari permanent que, al seu torn, publicita a l’avançada el llibre que signarem per Sant Jordi, cosa que garanteix la seva rendibilitat econòmica. I és que som un anunci. Ho som de la nostra persona i dels productes que posem al mercat. Un llibre, per exemple. Gràcies a això, a la graella de sortida serem sempre al davant. I quan arribi Sant Jordi, el mercat comprarà el nostre llibre. Tant li fa, el contingut, ens compren a nosaltres, perquè el producte som nosaltres. En McLuhan –el recordeu a la cua del cinema, a Annie Hall?– insistia a les seves classes universitàries en què cap mitjà no és neutral, ens atrapen i ens penetren mentalment perquè el mitjà és el missatge. 

No cal dir que TV3 i Catalunya Ràdio ho saben perfectament, això. I el fet de saber-ho fa encara menys ètica la promoció sistemàtica dels seus ‘productes’, perquè estableix un greuge comparatiu amb la resta d’escriptors del país. Recordo que Pere Calders, en una entrevista, es queixava d’aquest comportament i demanava als mitjans que obrissin el ventall per veure l’immens cabal de talent que ens envolta en comptes de reduir-lo a la promoció d’uns noms concrets que, pel fet de ser ells, tenen garantida la propaganda de cada novetat que treguin al mercat. Deia que Catalunya té uns prestatges tan petits que sembla que només hi hagi lloc per a uns quants noms en cada camp, fins al punt que cal treure’n algun per poder-n’hi afegir un de nou. Que trist, oi?

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Esteve a maig 03, 2022 | 20:09
    Esteve maig 03, 2022 | 20:09
    Molta raó, i ben argumentat. Sant Jordi ja fa molts anys que fot pudor, és el viu reflex del país mafioset, que rima amb merdoset, per cert. Per perfumar-lo suggereixo que caldria promocionar els teus llibres, sobretot els de ficció, on desplegues tot el teu càlcul mental d'eneatip 5, llàstima que insà, tot d'idees ficades en calçador, una obra desprovista de cap mena d'emoció literària, amb infumable moralisme de llautó ben lluent. Antiliteratura, vaja. Fascinant. No em perdo cap dels teus llibres. No paris.
    2
    Icona de dislike al comentari de: Esteve a maig 03, 2022 | 20:09 555
    Respon
    • Icona del comentari de: Josep Maria a maig 04, 2022 | 13:54
      Josep Maria maig 04, 2022 | 13:54
      Ha, ha, ha! No siguis ridícul, Esteve. Fes-ho per tu, per dignitat, abans de dir tantes bajanades provocades per l'odi i l'enveja. Per cert, quan acabes, P3?
    • Icona del comentari de: Ricard a maig 05, 2022 | 00:15
      Ricard maig 05, 2022 | 00:15
      Hi haurà qui llegint o sense llegue aquest article abominarà el que s'hi diu simplement perquè abomina qui ho diu. És el que té l'estultícia, que rs delata més de pressa que la mentida.
  2. Icona del comentari de: Pere a maig 03, 2022 | 21:04
    Pere maig 03, 2022 | 21:04
    Que lúcid, Víctor! Contundent i pedagógica. Falta afegir l´endogàmia del diari Ara amb TV3, i Catalunya Radio. Repúplica independent I fora noses!
    • Icona del comentari de: Gonzalo a maig 04, 2022 | 13:56
      Gonzalo maig 04, 2022 | 13:56
      Vaya... Ahora el diario ara, tv3 y Cataluña radio aborregan a la gente. Antes, cuando decían lo que os gustaba, no lo hacían. Menos mal que no hay republikita. 8 segundos fueron más que suficientes.
    • Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a maig 04, 2022 | 20:54
      Pere Llimonera i Citronell maig 04, 2022 | 20:54
      Endogamia SÍ que hay: en todo el Movimiento del Nacional Catalanismo de patrias inventadas... es n0rmal que reine la endogamia donde reina el sectarismo y totalitarismo... y si que "Estem pervertint la diada de Sant Jordi", SÍ , clar... i ""A mesura que han passat els anys, Sant Jordi, és a dir, l’esperit cultural de la Diada, ha transmutat en una festa merament mercantilista", SÍ... pero N0 porque se convierta en algo mercantilista, que puede, pero los escritores y libreros tienen que vender libros, como todo el mundo, para comer y salir adelante... El problema es otro, y la optica totalmnte diferente: Es que la "Diada de Sant Jordi" y todas las "Diadas", estan pervertidas por sistema por el Nacional Catalanismo separata supremata, por que todo lo hacen y lo dedican y "ocupan" el espacio publico y todo para su runrún y su Mono-Tema y sus Fantasías y obsesiones paranoides, hasta desvirtuar ToDo, y hacer de cada una de las Fiestas populares algo estrictamente dirigido a sus ficciones sectarias y Totalitarias, y por tanto restringido solo a los de su cuerda, dejando de lado a la mayoría de la Población Catalana que N0 es de su cuerda, o no CoMuLGa con las "Ruedas de Molino" de esas ideas imperialistas... Es decir, han "DeSViRTuaDo" todas las "DiaDas", por que las quieren y hacen solo suyas (de los Totalitarios y sus Fantasías) e ignoran y restringen/oprimen/reprimen y alejan a todos los demás.
  3. Icona del comentari de: OK GAL a maig 03, 2022 | 21:41
    OK GAL maig 03, 2022 | 21:41
    El problema és el poc nivell de periodisme que tenim, no saben que fer que no sigui donar dades inútils i abraçar-se mútuament, petons en continu, com a les sèries. La qüestió és que de tant parlar de números desgracien qualsevol festa. Sembla que siguin festes obligatòries, tot estresant amb els números i parlar sense sentit. Com hi ha tanta colla competint per qualsevol festa, castellers o el que sigui. Vaig tenir prou veient a Sitges com s'estampava un nen de pocs anys contra el terra (no portaven casc encara) per entendre-ho. I sortir d'expert a la tele no els hi treu després de cobrar en negre, amb la publicitat gratuïta sembla que no tenen prou. Tampoc, culturalment, imagino, no és el problema de vendre llibres per no ser llegits, sinó la incultura i l'avorriment que comporta. Agafen ganes de fugir, com aquells veïns del Pg Sant Joan amb les firetes de les festes de Gràcia, arrivederci!
  4. Icona del comentari de: Gonzalo a maig 03, 2022 | 22:03
    Gonzalo maig 03, 2022 | 22:03
    Vendiste poquitos libros, eh? Jajaja! Animo. Ya queda menos para el próximo San Jorge.
    • Icona del comentari de: Luisnomeacuerdo a maig 04, 2022 | 14:09
      Luisnomeacuerdo maig 04, 2022 | 14:09
      ja, ja qué bueno ha dicho "San Jorge", ja, ja
  5. Icona del comentari de: Jordi Romaguera a maig 03, 2022 | 23:09
    Jordi Romaguera maig 03, 2022 | 23:09
    Amic Víctor. Com sempre el teu comentari és dels millors que llegeixo junt amb els de Xavier Roig de Parlem Clar, aquests ja insuperables. Avui toques un tema que et vull fer cinc cèntims. Resulta que he publicat un llibre, d´un senyor que ha publicat 3 llibres en castellà i aquest és el primer que fa en la llengua del país. El vaig enviar a algun periodista perquè un català de 91 anys que fa un llibre no passa cada dia. Però lògicament aquí jo sóc el foraster i només observo i no dic res. Vaig fer publicitat, minsa a tve3, i bé, crec que podem dir que el llibre que he editat és possible que sigui el menys valorat dels que es fan en català. Segurament. Ara bé, no entenc com fan propaganda als programes de llibres en espanyol, quan tve3 es va fer per recuperar de la maltempsada franquista i la prova és que tve, mai no fa ni farà cap propaganda de llibres catalans, ni les privades ni les públiques. Després va venir un senyor i em va dir que si volia em pagava íntegrament l´edició en espanyol del llibre editat per mi. Tinc mitja dotzena de testimonis. La resposta taxativa: No! No edito per diners, encara que m´agraden força, però no em dominen i edito per la cultura catalana a fi que s´equipari amb les millors. Sí, amb les millors perquè abans de la Guerra Civil, teníem una força cultural molt potent. Si mai hagués fet una exposició dels llibres d´abans de la Guerra Civil en alguns àmbits la gent es quedaria parada, però com tot, l´administració actual, nostra?, s´assembla a la franquista que vaig patir. Què no? Doncs quan serà l´hora dels catalans? Ni abans ni ara, no s´ha pogut expandir com es mereix per manca de cultura dels seus dirigents. I la televisió de Catalunya és un clar exemple. Naturalment, fins i tot agraeixo ara que no en parlin, malgrat que amb les persones del voltant, han decidit que farem o faran una mica més de publicitat, i en serà la darrera tongada. Segurament, aquí a Catalunya, no vendrem res. Però ja ho diré dins dd´un cert temps, si a fora, saben valorar algun català que han marginat, de salut precària -a punt dels 92-, ha comentat que fer-ho en català no li ha servit de res. En efecte, si ho hagués en la llengua de fora, segur que a Madrid, sabent com són, n´haguessin parlat. L´experiència és un grau, i quan em deien de fer-ho en espanyol deuria ser perquè deurien veure-hi alguna cosa positiva, car ningú llença els diners perquè sí i menys en una època de crisi com l´actual. Però la cultura catalana si està malalta és perquè queda molt lluny de com la va recuperar Max Cahner.
    • Icona del comentari de: Joan a maig 04, 2022 | 11:06
      Joan maig 04, 2022 | 11:06
      No t'hi escarrassis. Els tornaran a votar. Com sempre. Poble ruquet sense remei.
    • Icona del comentari de: Gonzalo a maig 04, 2022 | 13:54
      Gonzalo maig 04, 2022 | 13:54
      Normal que edites libros en catalán. Para que limitarse a un mercado de 500 millones de lectores, cuando puedes hacerlo para uno de 13 millones?
      • Icona del comentari de: Luisnomeacuerdo a maig 04, 2022 | 14:39
        Luisnomeacuerdo maig 04, 2022 | 14:39
        ja, ja, Gonzalo "el intelectual", ja, ja, con su "cultura" ya no hacen falta Mozarts...
  6. Icona del comentari de: Touché a maig 03, 2022 | 23:52
    Touché maig 03, 2022 | 23:52
    Molt encertada la reflexió. I encara diría més: els partits venuts premíen via media als ensabonadors acrítics panxacontents escriptors de VillaiCorte. Son peces, útils i beneficiaris del discurs colonial. I encara més: el Drac és la Natura i Cultura pre catòlica, i SantJordi és el catolicisme que assasina aquest coneixement primigeni. El catolicisme és la branca feixista, intolerant i totalitaria del cristianisme, la que impera de fa segles a occident.
  7. Icona del comentari de: Una a maig 04, 2022 | 02:03
    Una maig 04, 2022 | 02:03
    Posem un nom: En Cruanyes, l'home que va aterrar el 2014 per a "calmar-nos". Que ens alliçona amb les qüestions de gènere quan ell s'ha carregat tota paritat en presentar ell solet el TN. Premi Josep Pla de editorial Destino (en lo universal) ara de Planeta, sempre al servei de l'ocupant. Ja sabia el què es feia el Psoe pactant amb el PP no tancar Tv3, car és seva de fa molts anys. Fot angúnia veure totes aquestes vedettes de la informació fent-se autobombo en anuncis. I sense cap vergonya, deuen haver passat per la facultat com el Casado, sinó els hagueren ensenyat que el periodista mai ha de ser el protagonista de la notícia.
  8. Icona del comentari de: Català a maig 04, 2022 | 07:31
    Català maig 04, 2022 | 07:31
    Doncs mireu, jo compro els llibres que m'interessen sigui el dia de l'any que sigui. La rosa si, per Sant Jordi; és una cosa què trobo molt bonica. Tanmateix aquest any si que he comprat llibre: la segona edició d'un que, quan vaig anar per adquirir-lo, ja s'havia esgotat. No vaig voler repetir la cosa.
  9. Icona del comentari de: Narcís ( no es preocupi l' autor, qualsevol se n' afins de ser uns aprofitats .. només esperar els catalans no s' encomanin de la mentalitat espanyola tot caient en aquest parany ! ) a maig 04, 2022 | 10:18
    Narcís ( no es preocupi l' autor, qualsevol se n' afins de ser uns aprofitats .. només esperar els catalans no s' encomanin de la mentalitat espanyola tot caient en aquest parany ! ) maig 04, 2022 | 10:18
    Penso, vull pensar, que els catalans o caracterología catalana no es deixa dur per autors que aprofiten llur lloc de treball a la tv o/ i ràdio .. ni de bon tros ( normalment n' és a l' inrevés.. delaten massa ser no ningú així ídem ses ' obres ' ! ) ! PD: de ben segur, els catalans no cauen en el màrqueting de baixa mena de certes ( certa ) editorials ( editorial ) .. i sí, no fum llàstima se n' aprofitin així aquests individus quan no tenen cap necessitat al ser a mitjans del CCMA , sinó fàstic !
  10. Icona del comentari de: Sup Marcos a maig 05, 2022 | 18:46
    Sup Marcos maig 05, 2022 | 18:46
    Para Sant Jordi, no se habla de libros antiguos, no se habla de libros de segunda mano, para los que no pueden pagarse uno nuevo, hace años que me di cuenta que esta fiesta la habían prostituido. Queda claro que no se promociona la lectura, se promociona la compra de un producto recién salido del horno, y con los mismos mediáticos de cada año, por mi que se los coman con patatas, ya no me interesa este carnaval. Y por si fuera poco, ahora los youtubers. Ala, que le aproveche a todo el rebaño.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa