Avui ha començat el judici als cinc acadèmics nomenats pel Parlament de Catalunya com a síndics del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Se’ls demanen penes de presó per una funció que no van arribar a desenvolupar per les amenaces d’un TC que estrenava noves funcions adjudicades per una majoria absoluta del PP reformant en solitari la llei orgànica del TC, com la de multar per fer complir les seves resolucions. Malgrat això, com ha dit en les qüestions prèvies l’advocat de la defensa, se’ls ha perseguit dues vegades pels mateixos “fets” (o no fets), la fiscalia amb la querella judicial i el TC amb les multes. No se sap quina usurpació de funcions van fer els cinc acadèmics: quins dies, en quin paper hi consta qui va fer què. Ni quina desobediència al TC, perquè van renunciar a exercir el seu càrrec pocs dies després. Potser ho sabrem el segon dia del judici.
Una altra, doncs, de les actuacions judicials contra el referèndum del 2017 no homologables internacionalment. Si organitzar i votar en un referèndum no és delicte segons el codi penal, tenir la voluntat de col·laborar-hi per oferir les garanties necessàries al cos electoral, tampoc.
Havien decidit que escapçarien els instruments necessaris per a la celebració del referèndum, i les garanties n’eren una. Havien decidit que l’escarment posterior seria selectiu i divers: uns quants en tots i cadascun dels àmbits. Govern (consellers i alts càrrecs), Mesa del Parlament, lideratge social sobiranista, activistes, participants en protestes, acadèmics, electes locals. Agraïment, reivindicació i defensa, seva i dels drets i de les voluntats en què van basar la seva actuació. En vindran més.
El dret penal de l’adversari, la voluntat d’escarment i de tallar d’arrel qualsevol nou intent de referendar la voluntat de ser o no un estat propi, no tenen treva, ni en tindran. No en té ni debatre i opinar en seu parlamentària sobre la monarquia, tampoc. Debatre, opinar, complir compromisos, per a l’”statu quo” de l’Estat, només si és sobre el que indiquen els que manen des del 1978; si no, no. Ni drets fonamentals, ni punyetes. Massa punyetes.
19 
