Els tribunals espanyols s’entesten en mantenir la imatge de justícia política i venjativa. Ho ha a tornat a fer el Tribunal Suprem, denegant una vegada més la llibertat dels presos polítics. No hi ha justificació possible per una decisió d’aquest tipus, i encara menys després del cas Puigdemont -que tant de mal ha fet al seu orgull de país autoritari sense límits-. Fan bé Joaquim Forn, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa de seguir l’estratègia internacional que s’ha demostrat pertinent i efectiva, i denunciar a les Nacions Unides la presó preventiva que pateixen, com ja van fer Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Així les coses, cal tenir molt present que ara els partits sobiranistes tenen una força que haurien d’utilitzar estratègicament i no desaprofitar: la seva rellevància al Congrés dels Diputats, sobretot pel PSOE i pel govern que lidera Pedro Sánchez. Ja ho han demostrat aquest divendres, tombant -juntament amb Podemos- els objectius de dèficit de Sánchez. El govern espanyol necessita els catalans, i molt. Però res és de franc, i si bé en el seu moment van donar suport a la moció de censura per enderrocar Rajoy, ara han de jugar molt bé les seves cartes perquè el que ha fet aquest Estat amb els presos polítics i els exiliats -i amb un munt de demòcrates que només volien votar l’1-O- no té nom. El fet, però, és que ara és l’Estat qui té la certitud de què està jurídicament sol a Europa.
Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart patiran anys de presó absolutament injusta; i Carles Puigdemot, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel un exili dolorós, però aquesta és una batalla que tothom dona per guanyada, almenys en el seu epíleg d’Estrasburg. O sigui que, feta la constatació, faria bé el govern de Madrid de reconèixer-ho quan abans i posar-se a treballar per una solució política que, a més, centraria el PSOE oferint-li la possibilitat d’obtenir rendiment electoral, en un context de dreta extrema i exaltada.
