TV3 i una ‘gent del barri’ pròpia

Dimarts s’emetrà el capítol número 1.000 de Com si fos ahir, la sèrie diària de la tarda de TV3 des de fa cinc anys. Tot i que l’any passat va córrer el rumor que estava en la seva última temporada perquè la cadena de televisió pública catalana havia encarregat dissenyar un nou projecte per al dia que calgui rellevar-la –que pot estar encara molt lluny–, la ficció al voltant de la vida quotidiana d’un grup d’exalumnes de l’institut Reina Sibil·la continua, i amb una audiència remarcable. Malgrat que els que no en són espectadors habituals, quan hi treuen el cap, arrufen el nas i conclouen que en aquesta sèrie “no passa res”.

S’equivoquen de mig a mig. En aquesta sèrie hi passa de tot. Hi passa la vida. La vida dels catalans normals i corrents que viuen en una ciutat i tenen al voltant de 50 anys més la dels seus respectius entorns, d’edats diverses, de trajectòries variades, de totes les tendències sexuals. Sense truculències, ni luxes, ni glamur artificial.

Elena Gadel i Eduard Farelo, dos dels actors del nucli principal de Com si fos ahir, intèrprets d’una de les parelles protagonistes, expliquen en una entrevista a El Món que la gent que els atura pel carrer els demana que no se separin –els personatges–, tot i distingir perfectament la realitat de la ficció. És un indicador de la proximitat que han generat, de la sensació que projecten de representar els espectadors. De la mateixa manera que ho va fer la BBC amb EastEnders, que precisament TV3 va tenir l’encert d’emetre i de traduir com a Gent del barri.

La sèrie que es pot veure actualment de dilluns a divendres després del TN Migdia és una baula més d’una cadena que a TV3 va començar amb La granja –que formava part del programa La vida en un xip, de Joaquim Maria Puyal– i que va esclatar amb Poblenou i Nissaga de Poder –tot i que Nissaga era més propera a Falcon Crest que a Gent del barri– i que ha anat madurant fins a sofisticar cada dia més capacitat de crear ficcions de Televisió de Catalunya. Una peça clau, tot i que insuficient, per tenir indústria audiovisual, que vol dir mirar el món amb un punt de vista propi i poder-lo exportar. Fins i tot amb un estat en contra.