La Comissió Europea vol reforçar la producció pesquera i aqüícola comunitària i reduir la dependència de les importacions, però ajorna la reforma de la política pesquera comuna (PPC). La nova estratègia europea amb horitzó 2040 situa la modernització de la flota, la transició energètica i el relleu generacional entre les prioritats del sector. Per a Catalunya, el repte és que aquests objectius es tradueixin en mesures concretes per garantir la viabilitat de les embarcacions, especialment les de pesca costanera, i preservar l’activitat econòmica dels ports i les confraries.
La iniciativa de Brussel·les parteix d’un mercat europeu que depèn en gran mesura del peix procedent de tercers països. La Comissió vol reforçar l’oferta comunitària i millorar la competitivitat de la pesca i l’aqüicultura, alhora que impulsa embarcacions més eficients energèticament, facilita les inversions i promou la incorporació de joves. També preveu avançar en la traçabilitat digital dels productes i combatre la pesca il·legal.
Però augmentar la producció europea no depèn només de la demanda. La capacitat de captura està condicionada per l’estat dels recursos marins i per les restriccions que estableix la normativa comunitària. En el cas de la flota catalana, el debat sobre la política pesquera comuna és especialment rellevant per l’impacte de les mesures de gestió sobre els dies de pesca i la rendibilitat de les embarcacions mediterrànies.
Una reforma pendent per a la flota mediterrània
El Govern de la Generalitat i la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors defensen que la normativa europea s’ha d’adaptar millor a les particularitats de la pesca costanera mediterrània. Entre les reivindicacions hi ha simplificar els tràmits, reduir els costos administratius i trobar un equilibri més ajustat entre els objectius ambientals i la viabilitat econòmica i social de l’activitat pesquera.
Un dels principals fronts és la gestió de l’arrossegament a la Mediterrània occidental. Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia han plantejat a Brussel·les un sistema alternatiu per calcular les oportunitats de pesca, amb una avaluació global de l’ecosistema i més atenció a les dades científiques i les particularitats territorials. La proposta busca evitar que l’estat d’una sola espècie determini les possibilitats de pesca de tota la flota.
Aquesta discussió és clau per al futur de les confraries catalanes, que necessiten combinar la recuperació dels recursos pesquers amb unes condicions que permetin mantenir l’activitat. La transició energètica també comporta un repte inversor: renovar embarcacions i incorporar tecnologies menys contaminants exigeix recursos econòmics en un sector on les empreses han de fer front als costos operatius i a les limitacions de l’activitat.
Menys dependència exterior, però amb garanties de competència
La voluntat europea de reforçar l’oferta pròpia obre una oportunitat per donar més pes al producte de proximitat, però no garanteix per si sola una millora dels ingressos dels pescadors catalans. Perquè la reducció de la dependència exterior beneficiï la flota local, caldrà que la producció europea pugui competir en condicions adequades i que el valor afegit arribi als professionals que capturen i comercialitzen el peix.
En aquest sentit, la Comissió també preveu reforçar la traçabilitat i la lluita contra la pesca il·legal, amb l’objectiu de millorar la transparència sobre l’origen dels productes. La qüestió és especialment pertinent per a una flota que ha de complir les exigències comunitàries i que reclama que les importacions estiguin sotmeses a controls efectius i a unes condicions de competència equitatives.
La nova estratègia europea fixa un horitzó de modernització fins al 2040, però deixa pendent una part essencial del debat: com adaptar el marc regulador a la realitat de les flotes i garantir-ne la continuïtat econòmica. Per al sector pesquer català, el resultat dependrà menys de les declaracions d’intencions que de les mesures concretes sobre finançament, burocràcia, dies de pesca i accés al mercat.
