Un any després de la gran apagada elèctrica del 28 d’abril de 2025, la CNMC ha obert la fase del dret sancionador. L’organisme ha incoat diversos expedients, una trentena llarga, prop de 35, que afecten tant grans generadors com Red Eléctrica, l’operador del sistema elèctric, a empreses del sector després de concloure que el zero elèctric va tenir un origen multifactorial, és a dir, que no pot atribuir-se linealment a un únic operador o a una única decisió. L’objecte d’aquests expedients no és, per tant, identificar els culpables directes de l’apagada, sinó analitzar en profunditat els indicis detectats d’eventuals incompliments sectorials que mereixen una investigació formal i, si escau, imposar sancions. I això obre un escenari nou, més llarg i probablement més costós per a totes les parts implicades.
La primera conclusió important és que el sistema elèctric no falla només quan col·lapsa. També falla abans, quan s’acumulen incompliments, desviacions tècniques o disfuncions que, tot i no ser per si soles la causa directa del col·lapse, debiliten la robustesa de la xarxa. Precisament això és el que suggereix la CNMC, que hi ha hagut conductes mantingudes durant períodes prolongats que haurien afectat el funcionament del sistema, encara que no siguin suficients per explicar, per si soles, l’apagada. Aquesta distinció entre “causa única” i “conjunt de conductes sancionables” segurament és menys espectacular mediàticament, però molt més realista des del punt de vista regulatori. Els sistemes complexos solen trencar-se no per una bala de plata, sinó per una cadena de petites fallades mal corregides.
La majoria de les infraccions que apareixen en els expedients ja coneguts fan referència a l’article 65.8 de la Llei del Sector Elèctric, que tipifica com a infracció greu determinats incompliments relacionats amb instal·lacions, conservació o exigències tècniques quan no concorrin circumstàncies de risc greu per al subministrament o per a persones i béns. En canvi, el cas obert a Red Eléctrica apunta a l’article 64.25, una infracció molt greu relativa a l’incompliment per part de l’operador del sistema de funcions legals essencials quan d’això se’n derivi perjudici per al sistema o per a altres subjectes. Per tant, el regulador sembla distingir entre eventuals fallades d’agents generadors i una possible fallada més severa en l’exercici de funcions centrals de coordinació del sistema.
Les conseqüències econòmiques poden ser importants. La llei preveu multes d’entre 600.001 i 6 milions d’euros per a les infraccions greus, i d’entre 6.000.001 i 60 milions per a les molt greus, amb el límit general del 10% de la xifra anual de negocis. A més, la graduació de la sanció no és mecànica, ja que es ponderen factors com el dany causat, els perjudicis sobre la continuïtat del subministrament, el grau de participació, el benefici obtingut o la reiteració. Per tant, el que ara comença no és només una discussió sobre si hi va haver incompliment, sinó sobre la intensitat, la persistència i l’impacte econòmic de cada conducta investigada.
Però el veritable recorregut d’aquests expedients pot anar molt més enllà de la mera sanció administrativa. Si les resolucions finals confirmen infraccions, els afectats (empreses aturades, negocis que van perdre producció, operadors perjudicats o fins i tot grans consumidors) tindran un incentiu evident per explorar reclamacions de danys. Ara bé, aquí convé refredar l’entusiasme. Una sanció administrativa no converteix automàticament qualsevol perjudici en indemnitzable. Caldrà provar el dany, quantificar-lo i, sobretot, establir el nexe causal entre la conducta sancionada i la pèrdua concreta reclamada. En un episodi que la mateixa CNMC descriu com a multifactorial, aquesta prova no serà, evidentment, senzilla.
Tot i això, seria un error menystenir l’efecte d’aquestes incoacions. En mercats regulats i tecnològicament complexos, el dret sancionador també compleix una funció informativa: ordena els fets, separa conductes, identifica estàndards i construeix un relat probatori. Després, sobre aquesta base, arriben els litigis civils. La mateixa llei recorda que la responsabilitat administrativa no exclou altres responsabilitats d’un altre ordre. Dit d’una altra manera, la multa pot ser només el pròleg. La factura final, si arriben les demandes, podria escriure’s als tribunals durant anys.
