La regularització dels treballadors de Glovo arran de la llei rider amenaça el model de negoci de la plataforma, fonamentat en els falsos autònoms. Menys d’un any després d’abandonar el sistema de riders per compte propi, retallat per la normativa espanyola -i que ja aplicàven la resta d’empreses digitals de repartiment de menjar- la firma fundada per Oscar Pierre ha anunciat un ERO que afectarà 750 empleats. La retallada massiva afectarà fins a 60 ciutats, entre les quals destaquen Barcelona, Tarragona i Girona; però també València o Alacant, així com diversos municipis espanyols.
Segons ha avançat el diari El País, la “difícil decisió” ha arribat per fer front a les despeses generades per la regularització dels treballadors que havien quedat fora de la llei quan Glovo s’havia negat a convertir-los en assalariats. L’empresa assegura que “s’ha vist obligada” a implementar aquesta retallada per “evitar el tancament” del servei a l’Estat espanyol; i asseguren que “consolidaran el seu model operatiu” en els pròxims mesos. L’actual sistema de repartiment que apliquen per als empleats, anomenat Gen2, “ha demostrat ser ineficient i ha provocat una notable caiguda en la qualitat del servei, especialment en poblacions petites i mitjanes”.
Patacades successives
L’ERO s’aplica a la companyia després que els ulls de les administracions l’hagin vigilat amb cada cop més intensitat en els darrers anys, especialment arran de l’entrada en vigor de la llei rider. A banda de les multes per inaplicació de la normativa, ja nombroses, la fiscalia italiana va llançar el febrer una investigació sobre la filial de Glovo al país, Foodinho SRL, per “explotar” els riders, pagar-los sous per sota del llindar de la pobresa i imposar-hi torns de més de 12 hores diàries amb descansos mínims. A Catalunya, l’Agència Catalana de la Competència ha titllat d'”oligopoli” el mercat del repartiment d’aliments; un sistema desequilibrat pel domini de Glovo, que gestionava l’octubre del 2023 entre el 60 i el 80% de les comandes als principals municipis catalans. La competència, plataformes com Uber Eats o Just Eat, amb prou feines arribaven al 20% en algunes poblacions, llastades pel desequilibri en el model laboral -el d’aquestes era legal, mentre que el de Glovo no s’ajustava a la normativa-.
