La firma imminent de l’acord del Mercosur torna a portar la pagesia catalana al carrer. Diferents tractorades han tallat algunes carreteres en senyal de protesta per un pacte que podria aprovar-se en els pròxims dies i que significa la ferida de mort per a alguns sectors clau de l’agricultura catalana, segons els pagesos. L’entrada i sortida sense aranzels d’aliments i productes d’altres països es veu com una oportunitat des de l’administració pública, però el camp català ho viu com una amenaça a la seva feina. La manca de similitud en les regulacions de qualitat i sostenibilitat en les regions extracomunitàries posa en dubte la competència lleial i aboca els pagesos a una lluita ferotge per complir uns estàndards de preu, en detriment de la qualitat, que causarien estralls a bona part de les produccions agràries catalanes. Davant d’aquest escenari, els tractors tornen a col·lapsar les carreteres amb l’esperança de frenar l’acord, tot i saber que, molt probablement, “només servirà per expressar el malestar”, lamenta Eduard Escolà, coordinador de Revolta Pagesa, l’entitat que lidera aquestes protestes dels pagesos de Catalunya.
Un centenar de vehicles entre tractors i cotxes convocats per Revolta Pagesa tallaven aquest dijous al matí l’accés al port de Tarragona de l’A-27. Aquest moviment es repetia a l’AP-7 i l’N-II a Figueres, a l’A-2 a Fondarella (Pla d’Urgell), a Coll d’Ares i també a diferents punts d’Europa. La mobilització té un objectiu clar: parar l’acord del Mercosur, el pacte de lliure mercat entre Europa i l’Argentina, el Paraguai, l’Uruguai i el Brasil, que per al camp català podria significar “el cessament de l’activitat de molts productors”, expressa Escolà en declaracions a Món Economia. La nova onada de protestes respon als últims passos que ha fet la Comissió Europea, des d’on Úrsula Von der Leyen sembla ben a prop de firmar aquest acord, tot i les negatives de països com ara França. Els pagesos catalans s’uneixen a la lluita francesa contra el pacte, encara de des del govern espanyol -i també la Generalitat de Catalunya- s’ha donat llum verda per a la firma de l’acord. “No podem permetre que l’alimentació sigui una moneda de canvi per a Europa”, remarca a aquest diari Raquel Serrat, coordinadora nacional d’Unió de Pagesos, que també s’han unit a les protestes.
L’acord del Mercosur fa 25 anys que es troba en negociacions, però aquests dos últims han estat decisius. No és cap secret que aquesta normativa és polèmica, i sempre acaba pivotant sobre el mateix eix: la competència deslleial en el sector agrari. Precisament aquest punt també ha estat molt repetit en els discursos dels representants dels pagesos a les diverses tractorades en punts clau de Catalunya. Ara bé, sembla que des de l’administració pública aquesta no és una raó prou ferma per a la retirada del pacte. El ministre espanyol d’Agricultura, Luis Planas, compareixia aquest mateix dijous per adreçar-se als protagonistes de les protestes i recordava que és un acord “tremendament important” en un context marcat per l’auge dels aranzels. De la mateixa manera, el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha demanat a la pagesia mantenir diverses converses i trucades per apaivagar el malestar. De fet, els pagesos han explicat a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que Ordeig s’ha ofert per reunir-se amb ells aquest divendres, però han assegurat que no tenen pressa i li han demanat que es desplaci a les protestes, ja que està previst que durin almenys fins al dia 12 de gener.
Un conflicte basat en la seguretat alimentària
Els aliments que provenen del continent americà estan regulats per unes normatives diferents de les europees, tant en termes de sostenibilitat com en els sanitaris. És per això que els pagesos catalans pateixen en veure la possibilitat que aquests productes competeixin amb els seus en els lineals de supermercats i altres botigues. Aquesta també és la principal raó per la qual el camp català demana el suport de la ciutadania, ja que al·leguen que no és un tractat que atempti només contra la seva supervivència, sinó també contra la salut dels consumidors. El portaveu del Gremi de la Pagesia, Jordi Ginabreda, ha assegurat en declaracions a l’ACN que el pacte és “dolent per a la pagesia, però també per a la ciutadania, ja que juga amb la seguretat alimentària“. “Arribaran aliments del Mercosur fets amb productes que aquí són il·legals”, ha dit, fent referència a alguns tipus de pesticides o hormones de creixement. També Escolà, de Revolta Pagesa, ha fet una crida a la consciència ciutadana, perquè ha concretat a aquest diari que el pacte pot arribar a convertir-se “en una greu amenaça per al sector i per a la població”.
Paral·lelament als perills sanitaris que hi veuen els pagesos, també hi ha una diferència econòmica important. En aquest sentit, Ramon Rojo, un dels delegats de Revolta Pagesa al Camp de Tarragona, ha denunciat que “Sud-amèrica té capacitat per produir deu vegades el que nosaltres produïm a una quarta part de preu“. Així doncs, l’aprovació de l’acord del Mercosur també suposaria l’entrada d’aquests aliments més barats al mercat català, una situació que podria collar encara més el camp del país. De fet, el president del Gremi de la Pagesia Catalana, Joan Regolf, ha assegurat que la pagesia catalana està en una situació de “crisi” i ha asseverat que “no hi ha ningú en tot l’estat que estigui conforme amb aquests acords”.
Les necessàries clàusules mirall
Si bé és cert que la Comissió Europea no sembla voler retirar l’acord del Mercosur de la taula, la pagesia encara té l’esperança que hi hagi alguns canvis que evitin la catàstrofe. Les clàusules mirall són un dels termes que més han sonat en aquestes protestes. Serrat, d’Unió de Pagesos, ha concretat a aquest diari que l’obligatorietat d’exportar productes del continent americà amb les regulacions europees podria ser una bona manera de pal·liar els efectes del tractat. “Europa hauria d’anar primer”, ha dit la coordinadora nacional d’UP per reivindicar que es doni prioritat als productes europeus. D’aquesta manera, amb les clàusules mirall com a requisit indispensable, la pagesia catalana podria competir en igualtat de condicions. A més, Serrat també ha conclòs que per aprovar aquest tractar caldria el compromís d’uns controls molt més estrictes on es mirés fins a l’última part del producte importat abans de ser venut a la població: “Si s’ha d’aprovar l’acord, almenys que es despleguin totes les eines perquè l’afectació sigui menor”.
