La reunió del 14 de setembre no serà la primera en què el consell de govern del Banc Central Europeu hi entra en desacord. Ja durant l’estiu, el governador del Banc Central de Portugal, Mario Centeno, va ensenyar al Cercle d’Economia una posició alternativa a la dominant -no en contra però sí posant en dubte les pujades agressives de tipus d’interès per controlar la inflació-. La presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha reconegut en més d’una ocasió que, si bé al final de totes les reunions s’ha arribat a un acord, s’han alçat veus enfrontades, amb uns falcons -els ortodoxos- que han arribat a reclamar una nova intensificació dels tipus d’interès fins al mig punt; i uns coloms -més flexibles- reivindicant una frenada en l’encariment del crèdit a la Zona Euro. Després d’aturades temporals tant per part de la Reserva Federal com del Banc Central del Canadà, el debat a entrada de la tardor apunta a ser dels més intensos dels darrers mesos.
En una recent enquesta realitzada per l’agència internacional Reuters a prop d’una setantena de rellevants economistes europeus, les veus expertes comencen a albirar una frenada dels tipus d’interès a les mans de Frankfurt. Prop d’una desena de pujades després, que han deixat els tipus en un 4,25% -el seu nivell més alt en prop de dues dècades- els referents sectorials consultats per Reuters apunten a la primera frenada d’ençà de l’estiu del 2022. Si aquesta predicció es fa realitat, el BCE rebaixaria la pressió sobre una malmesa economia europea: tot i que la inflació a la Zona Euro es manté per sobre del 5%, l’estancament del PIB comunitari i la recessió que han patit els darrers trimestres economies tan rellevants com l’alemanya o la neerlandesa han estat una alarma suficient perquè l’organisme presidit per Lagarde refredi la pressió sobre el crèdit i els dipòsits a la regió. La mateixa presidenta, de fet, va donar al juliol les primeres pistes d’aquest pas enrere, quan, consultada sobre el punt d’equilibri, va opinar que “no hi ha més terreny per cobrir”.
Sense tanta seguretat es va expressar el vicepresident del BCE i exministre espanyol d’economia, Luís de Guindos. Per a De Guindos, si bé és cert que l’encariment dels diners a Europa es troba en la “recta final” després de més d’un any de pujades, la decisió per al setembre roman “oberta”. Com avisa l’economista, els efectes de les decisions en política econòmica que prenen els bancs centrals triguen entre un i dos anys a traduir-se en una aturada de la inflació, i no és fins ara, uns quinze mesos després de la primera pujada, que els banquers centrals veuen la llum al final del túnel. Tot i els efectes perniciosos dels tipus, De Guindos ha reivindicat el full de ruta de Frankfurt, titllant l’alça de preus del “mal absolut per a la vida econòmica i social” a Europa. En un sentit similar, el governador del Banc d’Espanya Pablo Hernández de Cos veu a prop el punt d’equilibri, tot apuntant que, amb una visió a “mitjà termini”, la inflació al continent mostrarà durant els pròxims mesos una “reducció progressiva”.
Els arguments de Lagarde dominen les anàlisis entre els economistes, però no són els únics que s’han expressat durant l’estiu per part de caps visibles del consell de govern del BCE. Un dels més ortodoxos del consell de govern, el cap del Banc Central d’Àustria Robert Holzmann, va aprofitar les darreres setmanes d’agost per negar qualsevol possibilitat d’una aturada en els tipus d’interès. Segons expressava Holzmann, “si no hi ha cap sorpresa, hi ha motius per seguir endavant amb la pujada de tipus sense fer cap pausa”. La transmissió de la política econòmica a la capacitat de despesa de famílies i empreses a la Comunitat, assegurava Holzmann, encara no és suficient. Els efectes negatius de les decisions de política econòmica no són encara, per a l’austríac, suficients per a preocupar-se. Tot i el refredament del PIB de l’Eurozona, el banquer raona que “la desacceleració no és tan gegantina com per parlar d’una recessió”. L’estancament, doncs, no justifica fer retrocedir els tipus.
Els mals dels tipus d’interès
Els efectes perniciosos de l’encariment del crèdit a la Unió s’han notat a geografies i sectors diversos. Alemanya ha sortit de la recessió tècnica en què va entrar durant els primeres mesos del curs, si bé s’ha quedat curta pel que fa a les expectatives de creixement: amb una inflació encara superior al 6%, la principal economia d’Europa no ha tornat al creixement el segon trimestre com esperaven els analistes, ancorada pel mal rendiment del consum intern. Més moderada és la inflació als Països Baixos, però el seu resultat no és millor: amb un índex de preus del 4,6%, l’economia neerlandesa pateix al segon trimestre un cop important al consum que la deixa en una tendència recessionista de la que cal veure si es recuperarà a curt termini. Amb tot, la UE ha tancat la primera meitat de l’any amb un imperceptible increment de PIB del 0,1%, que constata l’estancament que encara provoca la dura conjuntura monetària que imposa el BCE.
Estats Units, tendència oposada
Mentre que a Europa s’agita el debat sobre l’aturada de tipus d’interès, a Washington -que ja va fer aquest experiment- semblen fugir de qualsevol intent de baixar la pressió monetària. El president de la Reserva Federal, Jermoe Powell, va declarar durant els darrers dies d’agost que la inflació al país, que es va quedar al 3,2%, encara és “massa alta”. “Encara que la inflació ha baixat del seu pic, estem preparats per augmentar encara més els tipus d’interès”, contempla el banquer. L’objectiu de la Fed és, reiteren, “assegurar que la inflació es descendeix de forma sostenible cap a l’objectiu” del 2%. Si bé Powell sosté que la Reserva continuarà amb una “tendència restrictiva” en la seva gestió dels tipus, encara no s’ha pres una decisió. “Procedirem amb cura en el moment de decidir si ajustem encara més la política monetària o la mantenim constant i esperem més dades”, declarava en una compareixença a la trobada anual de la Reserva Federal de Kansas City a Jackson Hole. El full de ruta monetari, doncs, no està ni molt menys clar, i el dibuix general del crèdit és, aquest 2023, encara un misteri.
