La Unió Europea vetava la compra de petroli a Rússia a l’inici del 2023. Aquesta fou una de les sancions a causa de la guerra que més van trastocar el mercat del preu del carburant. Sent Putin un dels màxims exportadors de petroli, el sector patia per la pèrdua d’un gran jugador del tauler. La situació, però, ha estat tot el contrari, gràcies a la reorganització del mercat el preu del carburant a tot l’estat espanyol ha tornat a pràcticament els nivells prepandèmia. La trampa russa consisteix a vendre el seu petroli a països que no li han vetat l’exportació, com per exemple l’Índia o els Països Àrabs. Després Europa compra el producte refinat com si no hagués passat res. “Gràcies al desbloqueig de l’estoc rus el preu del carburant continua en una tendència estable a la baixa”, explica Marcos Moure, president de Grupo Moure.
Els preus baixos sempre són una bona notícia pel consumidor, tot i això, aquesta rebaixa va lligada a l’incompliment d’una norma europea que precisament volia evitar que un país que ha declarat una guerra, continués tenint beneficis econòmics d’exportacions. Sembla que, doncs, algunes companyies no tenen cap classe d’inconvenient per comprar el producte a tercers, però que ve de Rússia. “Actualment, hi ha molta importació a Espanya que no està prou controlada. De fet, està entrant producte d’origen rus, però amb procedència efectiva d’altres països”, explica Lluís Nieves, president de Petronieves. En aquest sentit, ell mateix afegeix que les companyies que no treballen amb producte d’origen rus, i que, per tant, compleixen amb la legislació vigent, es veuen perjudicades per aquesta situació, ja que altres companyies estan obtenint preus inferiors.
La realitat pel consumidor, però, és molt diferent. Al cap i a la fi, els preus del carburant baixen i provoquen certa sensació de seguretat. La setmana passada els preus de la gasolina i el gasoil marcaven el rècord a la baixa d’ençà que va començar la crisi per la guerra d’Ucraïna. En concret, el preu es va situar en els 1,43 euros el litre en el cas del dièsel. La gasolina, que sempre és més cara, es va situar en els 1,59 euros el litre. “Cauen els preus, però no als nivells de la prepandèmia”, explica Jordi Roset, director general de Petrolis Independents. Així doncs, els empresaris coincideixen en reconèixer que els preus tornen a trobar-se en un punt de certa estabilitat, però que encara no han reculat fins abans de la Covid. No obstant això, Moure també està convençut que el preu tornarà a la normalitat. Unes declaracions que Roset contradiu i assegura que no s’arribarà fins als preus anteriors i que aquesta serà la “nova normalitat“.
L’estiu, un punt d’inflexió en el preu
L’estiu és una de les èpoques amb més consum, el que provoca que el preu pugi molt més. No és cap secret que en els tres mesos més calorosos de l’any, la gent decideix fer més viatges en cotxe, ja que les vacances i el bon temps creen la combinació perfecta per voler sortir a fer plans diferents. D’aquesta manera, la demanda de carburant creix i això repercuteix de manera directa en el preu, que puja en augmentar el consum. No obstant això, els empresaris asseguren que aquest estiu la situació serà diferent. “No veurem pujades de preu tan altes”, explica Roset. I és que, després dels mesos d’inestabilitat, el que esperen els experts és que el preu es mantingui estable, però que no hi hagi grans augments momentanis. “Tot i que l’especulació juga en contra de l’estiu, no crec que hi hagi un increment de preu notable”, diu Moure, fent referència a l’estreta relació que hi ha entra l’augment de la demanda i les pujades de preu.
Una altra de les grans raons per les quals el preu es podria mantenir estable és per la volatilitat en el sector que es va viure a principis d’any, fet que va comportar una davallada del consum a causa de l’eliminació de l’ajuda estatal de 20 cèntims per cada litre de carburant. “Venim d’uns mesos d’incertesa i semblava que això afectaria molt el preu, però tot s’ha estabilitzat”, reconeix Moure. Precisament d’aquesta incertesa també alerta Roset, qui no té cap dubte que no hi haurà grans canvis, però que afirma que “el dia a dia encara no és del tot estable, només la dada mensual demostra que els preus s’estan estabilitzant”.
“Frau” en la distribució detallista
Pel que fa a la competència, si bé des de les distribuïdores asseguren que no hi ha grans distorsions de mercat en la competència amb les grans refineries, detecten un important buit regulador en el control de l’activitat de la distribució detallista respecte dels operadors a gran escala. Segons la patronal sectorial Unió de Petroliers Independents, “els distribuïdors al detall compten amb els mateixos drets que un gran operador, sense el control exhaustiu ni les mateixes obligacions”. L’organisme denuncia que aquest desnivell pel que fa a fiscalització posa en perill el negoci d’aquelles empreses que, si bé distribueixen com a majoristes, no compten amb capacitat de refí.
L’eliminació l’any 2009 de l’autorització administrativa prèvia per a exercir la distribució majorista de carburants, asseguren des de l’UPI, ha obert una “anomalia reguladora” que aporta grans tensions al mercat. Com asseguren en un recent comunicat, “el mercat està tan distorsionat que la situació és a mitjà termini insostenible per als operadors no integrats” –aquells que, tot i que fan activitat de distribució, no formen part d’un grup més gran amb capacitat productiva pròpia–. Com alerten els empresaris del sector, “el mercat pot acabar destrossat amb la pèrdua de teixit empresarial sa i sense competència efectiva”.
Paga la pena vendre
Les tendències macro al mercat del petroli apunten que, com a mínim a curt termini, les refineries i distribuïdores tenen incentius per treure al mercat el seu producte -amb la baixada de preu que això implica per al consumidor final-. Segons dades del Chicago Market Exchange, els futurs del petroli es mantindrien a la baixa durant tot el que resta de 2023 i fins al febrer del 24, quan reprendrien una lleugera tendència alcista. D’aquesta manera, els venedors a gran escala preferirien -en teoria- vendre el seu producte ara que no pas conservar-lo en els magatzems, en tant que la baixada de preus i els elevats costos de manteniment posarien en risc la viabilitat de les operacions.
Es tracta d’una situació coneguda com a backwardation, en què per una elevada demanda o una conjuntura concreta del mercat els futurs baixistes incentiven la venda immediata. Tot i que ara el mercat majorista es troba en aquestes condicions, fonts sectorials recorden que durant els mesos posteriors a la pandèmia el dibuix era ben diferent, oposat fins i tot. Durant el 2021 i part del 2022 es va donar una situació de contango, en què els preus a futur eren més elevats que els concurrents, per la qual cosa les distribuïdores estaven incentivades a conservar el producte com més temps millor per vendre’l en xifres més altes. Això alterava a la baixa la disponibilitat de producte, i acabava encarint-lo per al consumidor. La recuperació econòmica, el retorn dels viatges i l’estabilització de l’espiral de preus han fet que es recuperi la demanda; i, per tant, torna a pagar la pena vendre.
