El moviment per l’habitatge barceloní es troba en un tens cicle de mobilització: l’encariment del lloguer acumulat en els darrers dos cursos –ja es troba a xifres rècord, fregant uns absurds 1.100 euros mensuals– coincideix amb un pic històric de l’euríbor, que acompanya les descontrolades pujades de tipus d’interès del Banc Central Europeu i castiga les hipoteques i els seus beneficiaris. “Puja el preu del lloguer mentre que el poder adquisitiu dels salaris cauen un 1,5%”, recorda Sergi Barrios, militant del sindicat de barri del Poble-Sec i portaveu del teixit associatiu local. En aquest context d’alça movimentista, torna a aterrar a la ciutat The District, una reunió de gegants de la inversió immobiliària que espera deixar a Barcelona uns ínfims 21 milions d’euros, però que, en paraules de Barrios, pot generar externalitats negatives molt més profundes.
Ara fa un any, les escenes de resistència a The District van evidenciar la mala maror que la “catifa vermella” a entitats com Blackrock, JP Morgan o Azora genera entre els castigats llogaters barcelonins. L’avís s’ha tornat a repetir aquesta mateixa setmana, amb accions coordinades contra l’hotel Intercontinental. Els manifestants acusen el congrés de voler convertir Barcelona en la “capital de l’especulació” –una iniciativa que, segons Barrios, està més que coordinada amb les administracions–. “L’Estat ha impulsat, històricament, l’obtenció de beneficis privats a l’habitatge i a qualsevol altra construcció que el gran capital pugui fer servir”, declara el militant. De fet, dues de les institucions més properes a aquests capitals financers, tant l’Ajuntament de Madrid com la CAM, promocionaran els seus actius –públics– davant fons, bancs i altres vehicles de gran inversió.
La mobilització contra The District es planteja com una contraofensiva respecte de la tasca lobística que les empreses representades atorguen al saló. “És l’oportunitat per retornar tot el mal que ens fan”, etziba Barrios; tot apuntant a un ample paquet de mesures i regulacions que acompanyen els interessos del capital immobiliari. El militant posa l’exemple de la persistència de la golden visa, la polèmica mesura introduïda pel govern espanyol l’any 2013 que ofereix permís de residència i de treball a canvi de grans inversions immobiliàries. Un visat que, si bé l’executiu de Pedro Sánchez ha estudiat endurir o fins i tot eliminar, ha permès en menys de 10 anys aterrar a l’Estat prop de 18.000 grans inversors –una “política de contrastos” envers la resta de la migració, no s’està de subratllar el portaveu–.
Si bé no hi ha una correlació directa entre aquesta mena d’activitat sectorial i l’augment de la presència de grans fons d’inversió a la ciutat, Barrios detecta un clar “efecte acumulatiu” que acompanya els llargs ritmes del capital financer i immobiliari. La rendibilitat de les inversions en aquest àmbit, recorda, es calcula “a 10 o 15 anys vista”; un període en què l’accés a l’habitatge a la ciutat s’ha endurit significativament. Des del moviment, en contraposició, s’exigeix una “política determinada per tenir una visió més global de l’habitatge”; amb un clar pal de paller: la construcció d’habitatge públic. A Catalunya, els immobles residencials de titularitat pública no arriben al 3%; mentre que la mitjana europea supera el 9%. A mercats en directa relació, com el francès o el britànic, aquesta ràtio ja frega el 20%. “Sense el contrapès públic, el mercat sempre portarà les regnes”; fins i tot amb regulacions com les introduïdes en la nova llei de l’habitatge, unes mesures que els sindicats consideren “complementàries” a l’ampliació del parc residencial de les administracions.
Barcelona, nou paradís
El canvi de color polític del consistori barceloní, apunten des del moviment per l’habitatge, sembla apuntar a una obertura de portes als capitals que denuncien dins The District. “Estem segurs que el nou Ajuntament farà tot el possible perquè aquesta gent hi aterri”, lamenta Barrios; tot denunciant la manca d’interlocució que hi ha hagut entre consistori i moviment veïnal d’ençà de les darreres eleccions municipals. Jaume Collboni, de fet, no ha esperat per fer-se fort entre els representants empresarials de la ciutat: en una intervenció davant el Cercle d’Economia el passat dimarts, el batlle va reivindicar mesures que “afavoreixin i estimulin la inversió privada” al mercat de l’habitatge per tallar el “problema d’oferta” que pateix la ciutat i posar topall als preus del lloguer. Les mesures també han arribat, amb l’eliminació de l’obligació de reservar un 30% de les promocions a habitatge protegit. Un moviment que des del teixit associatiu critiquen, en tant que “només afavoreix els lobbies” com els que es concentren al congrés.
Els grans capitals de The District
En la línia de les denúncies dels moviments socials, la llista de ponents de la segona edició de The District és un autèntic qui és qui del capital internacional. La representació global al congrés no es limita, a més, a l’àmbit estrictament immobiliari: banca privada, fons d’inversió generals o gestors borsaris també troben el seu espai a la trobada. Dins el mercat de l’habitatge, destaca la presència de Greystar, la gestora nord-americana fundada per Bob Faith, amb una cartera de capitals propera als 75.000 milions de dòlars; així com Kronos Real Estate, la branca al sector de la gestora d’inversions Kronos Investment Management. Entre els grans noms de les finances, no en falta cap: la branca de Real Estat de Goldman Sachs; la gestió d’actius de JP Morgan o un dels responsables de Real Estat de Kings Capital tindran els seus propis espais al saló.
En aquest sentit, des del moviment per l’habitatge celebren la possibilitat d'”assenyalar” les empreses i inversors protagonistes del mercat immobiliari, de “posar cara a les persones que fan anar la maquinària immobiliària que ens assetja”. Les expectatives, tot i això, no són gaire ambicioses. “Som molt petits enfront dels grans capitals”, raona Barrios. Tot i això, ara fa un any activistes de la ciutat van aconseguir entrar al congrés, amb un important ressò tant a xarxes socials com a mitjans de comunicació. Enguany, la mobilització començarà amb el tret de sortida del congrés. “De vegades hi ha sorpreses que fan caure imperis”, conclou el portaveu.
2 
